Cuarta

Cuarta, quart, quartario, quartero, v. quarta

-En Cataluña, el cuart es igual a 2 medios cuartos. En Valencia el cuart es igual a 3 dedos. (FONTOVA, Elementos de Aritmética, 76, 78, 79, 80) S. Farnés.
-En Cataluña como medida de peso, el cuart es igual a 144 granos. En Valencia el cuart es igual a 4 adarmes, igual a 144 granos. (FONTOVA, Elementos de Aritmética, 76, 78, 79, 80) S. Farnés.
-Equivalencias de la tahulla: 4 cuartas, 8 ochavas, 256 brazas, 1100 varas superf. 117 áreas, 17 centiáreas, 97 Dcm2. (TORRES FONTES, Repartimiento Huerta y Campo de Murcia, 50) L. Pascual.
-En Cataluña como medida de capacidad la cuarta de aceite de Barcelona equivale a 0,259 375 litros. La cuarta de aceite de Tarragona equivale a 0,258 125 ltr. (HUTTE, Manual del Ingeniero, 1441) S. Farnés.
-En Cataluña y Navarra, como medida de capacidad para líquidos la cuarta es igual a 2 medias cuartas. (FONTOVA, Elementos de Aritmética, 78, 85) S. Farnés.
-En Aragón, como medida de peso, la cuarta es igual a 4 adarmes, igual a 128 gramos. (FONTOVA, Elementos de Aritmética, 83) S. Farnés.

-1172-82: Los derechos del portazgo de Alfarilla se pagan en maravedís y se menciona el medio maravedí, la cuarta de maravedí, el dinero, la ochava de maravedí, la media ochava, la meaja (IIII dineros et meaia). (T.M.C., 1. 3, d. 45, p. 286-288) J. L. Martín.
-1229: En un pleito entre el obispo-cabildo de Zamora y el monasterio de Moreruela sobre los diezmos de 4 yugadas de tierra (cereal) y de una viña situadas en la aldea de Pajares de la diócesos de Zamora, se acuerda que los monjes o sus yugueros darán al obispo la cuarta parte de los diezmos de dichas yugadas; los 3/10 restantes y los de la viña serán para el monasterio. Si las yugadas o la viña fueran dadas a censo o de cualquier otra forma, de modo que las cultiven los monjes o sus yugueros, los diezmos serían integramente para la sede zamorana. (TNZ, fols. 94 v.'95 r.) J. L. Martín.
-1280: Para el vino en Navarra. Cuarta parte de la "galleta" y doceava de la "carga". Equivalía al "carapido". (ZABALO, Reg. de 1280, 41) A. Martín Duque.

QUART
-1458: "Item, unes balances petites e una liura e dues mitges liures e tres peces, tres unces cascuna e dues onzes de ferro e hun quart e mig quart". (VOLTES, El establecimiento, 51) J. F. Cabestany
-S. XVI: "Que tot carnisser que donara a la gent de la carn menys de llur dret, ço és, que si falseja un quart, que pagui de ban per cada vegada 12 diners; i si faltarrá mitja unça, 2 sous i 6 diners; i si faltarà una unça, 5 sous; i si faltarà una unça i mitja, 7 sous i 6 diners; i si faltarà dues unces, sots ban de 20 sous per quiscuna vegada, con s'ha dit, i seguint avant per tant com serà trobat, ço es, més 5 sous per unça". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 48) M. D. Mateu
-1519: "Ytem dos anillos y unos granicos de oro con perlas pequenyas mesclados pesante un quart.". (CABEZUDO, Inventario, 139) José M. Gual

QUARTARIOS
-861: "Karnarium in tria quartaria". (A.H.N., Clero, Sahagún, Carp. 872, nº 3) J. M. Mínguez
-948: Se pagan "II quartarios de ordeo", más otros productos por una porción de heredad. (Becerro Sahagún, f. 216 v.) J. M. Mínguez
-984: Se pagan "V quartario de trigo et quartario de centeno", por unas raciones de unas tierras. (Becerro Sahagún, f. 227 r.) J. M. Mínguez
-990: En Galicia, "et alio de 6 quartarios". (SAEZ, Nuevos datos, 879) J. Carrasco
-1191: "et dent unoquoque anno monasterio Sancti Ioannis de Cillaperlata in enfurcione tres quartarios de cibaria, medietatem tritici et medietatem ordei ...". (ALAMO, Oña, 355) S. Moreta
-1202: Se cita quartarios de trigo, ordeo y vino. (A.C.Z., leg. 13, d. 1) José Luis Martín

QUARTERO
-S. XVI: "Que pels treballs del palloler i de l'escrivà, sien donats a cadacú d'ells dos diners per quarteró, i que el palloler pugui vendre el blat al for que li serà donat pels honorables jurats". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 72) M. D. Mateu

Tipo: Medida

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-25.

Fichas de la voz «Cuarta», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"