Dinero

Dinero ,v. diners: Moneda de cobre usada en Castilla equivalente a dos cornados.

-S. VIII-IX: "... son molts els diners de Carlesmay y dels seus primers succesors, els pes dels quals passa de 1,53 gr., però que son poquíssims ... diners de pes acostat a 2,04 grams, sense que cap hi arrivi". (BOTET, Les monedes, I, 4) J. F. Cabestany.
-768-814: "M. Guilhiermoz ... que judica ser, ... de 1,75 grams el diner". (BOTET, Les monedes, I, 5) J. F. Cabestany.
-787-794: "... M. Prou li dona un pes de 2,04 gr. ...". ... "... M. Blanchard pel diner un pes normal o teóric de molt aprop de 1,53 grams ...". (BOTET, Les monedes, I, 4) J. F. Cabestany.
-908-911: "Diners: també sense explicació ni calificació, escriptures de venda dels anys" (BOTET, Les monedes, I, 22) J. F. Cabestany.
-921-922: "Diners: sense explicació ni calificació, ab regular frequencia als contractes; diners in rem valentem: en escriptiures dels anys" (BOTET, Les monedes, I, 24) J. F. Cabestany.
-934: Los habitantes de Logroño ofrecen como censo perpetuo anual al Monasterio de San Millan "de cada casa, sendos dineros". (UBIETO ed., Col. dipl. Cuéllar, 12) P. Iradiel.
-1002: En un documento se citan "sous regionis nostre monete" y más tarde "sous de diners grossos", estos, posiblemente, dineros de plata. (GIL FARRES, Moneda española, 127) J. M. Salrach.
-1129: El caballero de Castrotorafe que no acude al fonsado tiene que pagar 16 dineros. (AHN, TM L, lib. 3, doc. 5, 157-159) J. L. Martín.
-1145: Venta de un campo en Zaragoza, "per XI solidos de illa moneta de Seragoza de IIII dineros". (LACARRA, Documentos, nº 356) A. Martín Duque.
-1172-82: Los derechos del portazgo de Alfarilla se pagan en maravedís y se menciona el medio maravedí, la cuarta de maravedí, el dinero, la ochava de maravedí, la media ochava, la meaja (IIII dineros et meaia). (T.M.C., 1. 3, d. 45, p. 286-288) J. L. Martín.
-Dineros alialeros. S. XII-XVI: De 12 en sueldo jaqués. "Tenían más liga de cobre (que los dineros de plata, de 4 en sueldo, en el s. XII) y se llamaron así porque sevían para pagar arras o señal en la vendiciones" ("aliala") (ASSO, Historia, p. 264) A. Martín Duque.
-S. XIII: "es el maravedí Alfonsi una moneda de oro creada por Alfonso VIII, a imitación del maravedí almorávide, y cuyo valor era el de 15 sueldos, o 180 dineros pepiones, o sea a 12 dineros cada sueldo". (TORRES FONTES, La ceca murciana, 48) A. Peñafiel.
-1252 (1ª mitad s. XV): Privilegios de dehesa acotada. Alfonso X concede privilegios a la Orden de Santiago de acotar una dehesa en el término redondo denominado don Alonso (en Moya), permitiéndole imponer penas "po cada rabanno de ganado menudo que de noche entrare, dos reses, e de día, una; e por cada e yegua e vaca un maravedí de dies dineros el maravedí". (AHN, OM. Uclés, c. 99, n. 29. falsificado, corresponde a la 1ª 1/2 s. XV) P. Iradiel
-1258: Jaime I creó en ese año la moneda barcelonesa de terno, semejante a la valenciana en peso y ley, aunque distinta en tipos, en las que influyeron notablemente los esterlines ingleses, cuya ley estaba representada por tres puntos, que pasaron también a los dineros de vellón barceloneses. En 1259 se fijó el cambio: tres sueldos de la moneda de doblenc valdrían dos de la de terno. (MATEU, La moneda, 177-178) Manuel Riu.
-1268: "La moneda de los dineros alfonsis que yo mandé fazer después que comencé la guerra, que la confirmase...". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Jerez 1268, 64) M. C. Melendreras.
-1270: Doña Loba, vecina de Oviedo, es condenada a pagar 25 sueldos de dineros alfonsies mayores. (GARCIA LARRAGUETA, CatCOviedo, doc. 420) J. Zabalo.
-1272: El Diner de Montpeller, la moneda de plata de Jaime I, llamada también gros, acuñada en 1272. Valía 12 melgoreses. (MATEU, Glosario, 44) Manuel Riu.
-1282: Maravedis alfonsies de los dineros menudos blancos de la primera guerra de Granada, 110 maravedis recibe anualmente un clérigo de Zamora, entre otras bienes, en concepto de salario. (A.C.Z., leg. 36, d. 8) J. L. Martín.
-1286: "O la quantía desta moneda que se agora levra, a razón de diez dineros el maravedí". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Palencia 1286, 96) M. C. Melendreras.
-1289: "Fernand Yvanes, ballestero mayor de nuestro señor el rey, otorgo et connosco que vendo a vos don Roy Péres, Maestre de la Orden de Caballería de Calatrava, el forno que yo he en Ecija ... El forno suyo vos vendo, con entradas et con salidas et con todas sus pertenencias, quantas a et aver debe, por el precio sabudo de mill mrs. de la moneda blanca de la guerra, a razón de diez dineros cada maravedí, los quales mill maravedís reçebí de vos et pasaron a mi poder et so ende bien pagado". (GAIBROIS, Sancho IV, III, doc. 276) L. Dapena.
-1295: "Et sennaladamente, que quando una eglesia vagaba, que tomaban todos los bienes del perlado, PAN, e VINO e DINERO, e GANADOS, e BESTIAS, e JOIAS, e VESTIMENTAS". (BENAVIDES, Memorias Fernando IV, II, 41, doc. XXIII) G. M. Merino.
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Lana de remes (sic), lavada, e tota lana lavada, lo quintal III meales", de corretaje. ... "Item tota lana qui's vendrá sobre bestiar, a velers (vellones), pach ... de C. sous, VI diners", e de L libres, V sous; e de L libres enssus, I diner per libra". (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1297: El concejo de Valladolid impone penas a los que comprasen uva, mosto o vino fuera de su término para la obra de los muros de la villa. "... que dé de carga que comprare un maravedi, que es diez dineros novenes". (BENAVIDES, Memorias Fernando IV, II, 138, doc. XCVIII) G. M. Merino.
-1297: Fernando IV a Sevilla, concediendo renta para la limpieza y desagüe de la vega de Triana, "Tengo por bien que ayan estos dies mill maravedis cada año en la renta de la tafureria de Sevilla ...". (BENAVIDES, Memorias Fernando IV, II, 136, doc. XCVI) G. M. Merino.
-1298: Permuta de ciertos bienes del que fue alcalde de Toledo. "E otrosí vos do con esto sobredicho ochocientos e quarenta maravedis en dineros de la moneda blanca de diez dineros el maravedí". (BENAVIDES, Memorias Fernando IV, II, 151, doc. CVII) G. M. Merino.
-1298: "sesenta mrs. de la moneda blanca que nos mandemos labrar , dies dineros cada maravedí.", (BENAVIDES, Memorias Fernando Iv, II, 158). G. M. Merino.
-1303: "Et mando que juren estas guardas que non corren los dineros tajados en ninguna manera, et sui fuere probado o sabido por buena verdad que los conpran, que pierdan los cuerpos et quanto oviere"., (Cortes León-Castª., I, Cortes de Burgos 1303, 168) M. C. Melendreras.
-1317: "Cargua de lana de III quintals I sou, VI diners. Quintal de lana, VI diners". (SOBREQUES, La lleuda, 81) J. F. Cabestany.
-1351:Dinero por prestación: "que toviese por bien que los dichos terçeros non fuesen enplazados mas de una vez en el dia, e que se guardase el dicho ordenamiento que los nin tomasen dineros por aprestaciones de las tazmias" (Cortes León-Castª, III, Valladolid, 1351, p. 9) L. Pascual.
-1351: "Et a los que an de pegar tinajas que den a cada uno por pegar cada tinaja dos dineros; et que sea la tinaja mayor. Et a los que mudan pan por la villa, con bestias o por sus cuerpos, que le den por el cafiz seis dineros. El al aserrador que le den por su jornal de el dia tres mrs. et el govierno acostumbrado. El a los moços para sarmentar que le den a cada uno por el çiento de las gaviellas , que sean buenas çinco dineros" (Cortes León-Castª., II, Cortes de Valladolid 1351, 94) L. Pascual.
-1364: Los alcaldes juran no tener dineros en deposito. "Otrosí los alcalles juraron que ellos non sus delegados nin alguno dellos non tomes dineros algunos en depósito nin en fieldat". (AMM, Actas capitulares Era 1402, f. 3 v.) L. Pascual.
-1364: Capitación. "Por serviçio del rey ordenaron que se cojan luego de todos los vezinos e moradores de la dicha çibdad, cada uno por lo que oviere, a quinze dineros por millar". (AMM, Actas Capitulares Era 1402, f. 38 r.) L. Pascual.
-S. XV: "Suma dels capitols del General de Regne de Valencia. "tot stant o habitant en regne de Valencia, qui carregará lanes en los port de Tortosa, pague sis diners per arroua de lana". (A.R.V. Rela, nº 644, f. 141 v.) Miguel Gual.
-1424: "Por dos mill maravedis desta moneda usual que se agora usa, que uno blanco vale çinco dineros". (Arch. Catedral Jaén, gaveta 2, perg. 88) Miguel Gual.
-1428: El 1 de octubre Alfonso V autorizó la acuñación de una nueva moneda: el diner dobler o reyal, que correspondía al doble de los viejos alfonsins, talado a 20 sueldos en marco. Y de pitxols que sucedían a los alfonsies menuts a 10 sueldos. 2 sueldos de pitxols valían 1 sueldo de doblers. (MATEU, Las monedas, p. 30) Manuel Riu.
-1448: "tot carnisser e tota altra persona, quei vendrà a tall carn de anyell o de anyella, pagarà per cascuna llibra carnissera sis diners, e aximateix per cascun cap, peus, ventre e frexura, altres sis diners". (PONS, Mostassaf, 249) Alvaro Santamaría
-1479: Pels regaters, corrador de Llevant, forners e lavadors, confrontants a la Riera. "negun Corrador de Llevant gos donar diner de Deu ne palmada en companya de hom, que nos sia Corrador, ne a aquell puxa part de guany". (PONS, Mostassaf, 321) Alvaro Santamaría
-1490: ·Es un pesante, 10 dineros y cada dinero 3 mrs., y 8 foluces es un dinero". (CIENFUEGOS, Hacienda nasríes granadinos, 122, ap. 8) Fuensanta López.
-S. XVI: Derechos de la taberna del vino. "Item, que qualsevol persona qui metrà vi fora lo terme en Sabadell, hage a pagar per cada carrega al arrendador de la taberna a dos sous per carrega; i de vi se comprará en la vila e terme, hagen a pagar dos diners per lliura qui comprarà i vendrà al taberner qui alehores serà". (MATEU, Ordinaciones de la Universitat, 194) M. D. Mateu.
-S. XVI: "Que cap habitant de la vila i terme de Sabadell, no gosi vendre ni comprar llanes a una llegua prop de la vila e terme, sense que pagui la imposició i dret que es acostumat pagar a l'imposicioner, ço es, dos diners per lliura, aixi el qui compra com el qui ven, sots ban de 25 sous per quiscuna vegada". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 50) M. D. Mateu.
-1500: "Este derecho (exido) es de la carga mayor quatro dineros, que es un maravedí; e de la menos dos dineros, que es una blanca". (BENITO RUANO, Aranceles de Toledo, 178) Miguel Gual.
-1505: "... tres dineros cada mes, que es por año ciento e ocho mrs.". (VILLANUEVA, Habices 1505, I, 108) Fuensanta López.
-1524: La corona de Francia o escudo del sol equivalía a 117 sueldos 4 dineros de Navarra. (YANGUAS, Dicc. ant., s. v. "moneda") A. Martín Duque.

DINERO DE DIOS
-"Se denominaba "dineros de dios" que tanto los mercaderes como tros hombres solían dar cuando efectuaban sus ventas y compras. Y conceptuaba el monarca castellano que estas compras o ventas adquirían firmeza una vez que hubiera sido dado el dinero por el corredor jurado que hubiera intervenido en el trato". (TORRES FONTES, La Hacienda concejil de Murcia, 743) M. C. Melendreras.

DINEROS ALIEROS
-S. XII-XVI: En Aragón. De 12 en sueldo jaqués. "Tenían más liga de cobre (que los dineros de plata, de 4 en sueldo, en el s. XII), y se llamaron así porque servían para pagar las arras o señal en las vendiciones" ("aliala") (ASSO, Historia, 264) A. Martín Duque.

DINERO DE VELLON
-Dineros de vellón de Sancho III el Mayor, de Navarra. Acuñados en Nájera, con el título de imperatos, en los años 1033-1035. Algunos han atribuído estas monedas a Alfonso VII de Castilla. (MATEU, La moneda, 158) Manuel Riu.
-S. XI: "Aunque había existido moneda a cuñada en León, de dineros de Vellón, con anterioridad, su utilidad no fue muy grande, y resultó ineficaz para atender el avance económico logrado por los reinos cristianos en los comienzos del siglo XI". (TORRES FONTES, La ceca murciana, 47) A. Peñafiel.

DINEROS NOVENOS
-1393: "Por preçio de quinientos maravedis desta moneda usual, que dies dineros novenos fasen el maravedi". (Arch. Catedral Jaén, gaveta 2, perg. 83) Miguel Gual.
-1397: "Dos dineros novenos viejos, por un maravedí". (Arch. Catedral Jaén. Gaveta 9, perg. 1) Miguel Gual.

DINEROS CURRIBILES
-991: En el concado de Barcelona, acaso al año corresponde el doc. con cita menetario local más antigua que se conoce, mencionándose sueldos de dineros curribiles (en circulacion). (GIL FARRES, Moneda española, 127) J. M. Salrach.

DINER DE MONPELLER
-1272: El Diner de Montpeller, la moneda de plata de Jaime I, llamada también gros, acuñada en 1272. Valía 12 melgoreses. (MATEU, Glosario, 44) Manuel Riu.

DINERS MELGORIENSES
-1156: Del document ... se'n desprèn qu'en dit any la moneda barcelonesa era de mes valor que la de Melgueil, resultant que seixanta quatre diners melgorienses equivalien a seixanta diners barcelonins". (BOTET, Les monedes, I, 128) J. F. Cabestany.

DINERS MALLOQUINS
-En la ceca de Mallorca en tiempo de Alfonso el Magnánimo el vellón se labró en doblers, de 1,18 gr. con tipos y leyendas idénticos a los del real de Mallorca, y en diners de 0,29 gr. de meno módulo. (s. XV)(MATEU, Las monedas de Alf. el Magnánimo, 26) Manuel Riu.
-1474: Dineros de vellón de Mallorca. En este año 22 sueldos y 6 dineros mallorquines = 1 florín. (MATEU, Glosario, 50) Manuel Riu.
-1497: 14 doblers antichs de la rosa". (AGUILO, Inventari Miquel Abeyar, notari, 451) Alvaro Santamaría

DINERS MENORQUINS
-En tiempo de alfonso el Magnánimo se acuñaron los diners de "moneda nova menorquina" hasta 1454 en que el rey suprimió la licencia otorgada a Menorca para su acuñación. (MATEU, Las monedas Alf. el Magnánimo, 26) Manuel Riu.

DINERS ROSSELLONESOS
-"Resulta que la talla dels diners rossellonesos, que com hem vist era de 44 sous per lliura de plata fina al principi del segle XI, havi aumentat fins a 60 sous per lliura en 1112". (BOTET, Les monedes, I, 127-128) J. F. Cabestany.
-1128: "dotze diners de Magalona valien tretze diners de Rossello". (BOTET, Les monedes, I, 128) J. F. Cabestany.

DINERS D'AGRAMUNT
-"Que'ls diners agramuntesos eren del meteix valor que¡ls jaquesos, ho comproven les escriptures dels anys 1196, 1258 y 1268". (BOTET, Les monedes, I, 150, 152) J. F. Cabestany.

DINER DE VIC
-"Pesas X de dinarios Ausonae: en un doc del 966". Marca Hispánica. Ap. 104. (BOTET, Les monedes, I, 168) J. F. Cabestany.

DINERS DE BESALU
-990, 1065, 1107: Se citan diners de Besalú en estas fechas. (BOTET, Les monedes, I, 113) J. F. Cabestany.

DINERS DE GERONA
-934: "La primera menció de la moneda geronina 's troba a la concessio feta pel comte Sunyer, l'any 934, a l'Iglesia de Gerona y als seus bisbes ... 's comença ... al any 963, y dura fins ... al any 1192 ... les uniques .. s'encunyaren foren els diners y llurs meytats o obols de plata fina". (BOTET, Les monedes, I, 90, 92, 93) J. F. Cabestany.

DONER MALLA
-1303: "Item, done 13 solidos barchinonenses minus un diner a'n Berenguer dfe Massanet, porter del SR, qui los avia prestats del seu e donats per manament del SR a 9 genets, qui eren venguts al dit SR al loc d'Alcanar, e los quals lo SR lur mana dar de gracia per messio entro a Valencia, en 10 torneses, a/r de 15 diners malla, que costen ...". (GONZLAEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 337) M. D. Mateu.

DINER DE QUATERN
-Dinero de vellón acuñado en Barcelona por Alfonso II de Aragón (1164-1196), a la ley de 4 dineros en una emisión a 54 sueldos en 1174 u en otra a 44 por marco en 1184-1194. (MATEU, Glosario, 46) Manuel Riu.

DINERO DE JACA
-Pedro II el Católico en 1197 dispuso que no se usase en Aragón otra moneda que la jaquesa, excluyendo las demás, las cuales serían computadas con aquella según su valor. (MATEU, La moneda, 175) Manuel Riu.
-El dinero de vellón propio de Aragón y acuñado por sus reyes. Se acuñaron varios millones de dineros desde Jaime I hasta Pedro IV. Luego no se volvió a cuñar hasta el reinado de Fernando el Católico. En 1350 Pedro IV estableció el valor: 15 dineros jaqueses = 18 dineros barcs. En tiempo del propio rey: 10 sueldos jaqueses = 15 barc. = 15 reales de Valencia = 20 sueldos mallorquines = 20 sueldos alfonsines en Cerdeña y Córcega. (MATEU, Glosario, 47) Manuel Riu.
-La moneda jaquesa de terno fue establecida por Jaime I en 1259. En 1372 el rey Pedro IV prohibió que corriese en Aragón otra moneda que la jaquesa. (MATEU, Catálogo ponderales, 168, nota 3, 169) Manuel Riu.
-La moneda propia de Aragón era la moneda jaquesa, constituida por dineros de vellón, llamados dineros jaqueses. Pedro el Ceremonioso los acuñó en Zaragoza en 1350-1353. Esta moneda era de terno (tres parte de cobre y una de plata). Doce dineros formaban un sueldo. El óbolo o meaja era la mitad del dinero. (MATEU, Catálogo ponderales, 167) Manuel Riu.
-1426: En la Cortes de Teruel de 1426, Alfonso V hizo el fuero 2De curso monetae", estableciendo que la de Jaca fuera la única que circulara por Aragón y fijando su valor: 18 dineros barceloneses o 18 dineros valenciano = 15 dineros jaqueses y 1 florin = 10 sueldos jaqueses. (antes = 11 sueldos jaqueses) (MATEU, Monedas Alf. el Magnánimo, 15) Manuel Riu.

DINERO DE TERNO/TERN BARCELONES (tres parte de cobre y una de plata)
-Moneda de vellón acuñada por Jaime I en 1256 en Barcelona, a talla de 18 sueldos de dineros y 20 sueldos de óbolos por marco, como la de Valencia que se creó en 1247, a ley de 3 dineros. (MATEU, Glosario, 46) Manuel Riu.
-Recibe este nombre el dinero de vellón de tres dineros de ley, o sea con un cuarto de plata solamente. Jaime I el Conquistador (1213-1276) instauró esta especie en Aragón (1234), Valencia (1247) y Barcelona (1256). La talla seguia de 8 sueldos de dineros en marco, correspondiendo 0,27 gramos de plata a cada pieza de 1,08 gr. (GIL FARRES, Moneda española, 129) J. M. Salrach.
-1213-76: "El pes del diner de tern, a la lley de tres diners, y a la talla de 72 sous la marc de plata de 234,3743 grams, deu ésser el de 1,0846 grams. (BOTET, Les monedes, II, 43) J. F. Cabestany.
-1257: "Don Jaume, ab providencia de 1 d'agost de 1257, va disposar l'encunyació d'una nova moneda, que volia que fos de tern y de talla 18 sous de diners, y 20 sous d'obols per cada marc de metalla lligat, tant els diners com els obols devien esser iguals en lley y en tipus". (BOTET, Les monedes, II, 40) J. F. Cabestany.
-1309: "... establint que cada sou jaquès valgués 18 diners de tern barcelonesos". (BOTET, Les monedes, II, 88) J. F. Cabestany.
-1313: "Otrosí que ninguno non sea osado de sacar fuera de los regnos ninguna cosa de la vedadas, segund el ordenamiento del Rey don Alfonso e del Rey don Sancho, las quales son estas que aquí dichas: cavallos, roçines ... e dineros torneses de plata e torneses prietos e dineros coronados". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Palencia 1313, 225) M. C. Melendreras.
-1350: "... els tornesos de plata valguin en el cambi 16 diners de tern y el florí d'or dotze tornesos". (BOTET, Les monedes, II, 119) J. F. Cabestany.

DINERS AGRIMONTESOS
-Dineros acuñados Agramunt, cabeza de la veguería de Urgel. Los acuñó Armengol VIII (1183-1208), conde de Urgel, con la leyenda Ermengo Comes y Acrimont. Y continuaron las acuñaciones sus sucesores hasta 1408. (MATEU, Glosario, 49) Manuel Riu.

DINERS D'ARGENT
-1285: En document ... ab anuencia dels consellers y prohoms de la ciutat de Barcelona, ordenà l'encunyació, en aquesta ciutat, de diners d'argent de lley d'onze diners y mitj y talla de 72 el marc, dels quals quincun devia valer dotze diners de tern dels corrents". (BOTET, Les monedes, II, 68) J. F. Cabestany.

DINERO DE PLATA DEL CONDE DE BARCELONA/DINERO QUATERNAL
-Dinero quaternal: nombre que se aplica a los dineros de plata con 1/3 de fino solamente, es decir con cuatro dineros de ley, acuñados por el conde de Barcelona desde Ramón Berenguer IV (1151-62).
Ver dinero de plata(5). (GIL FARRES, Moneda española, 127) J. M. Salrach.
-Dinero de plata (1). Derivado del lat. denarius y llamado en fr. denier y en cat. diner, el dinero de plata fue la moneda circulante en los condados catalanes durante la época carolingia. Se labró según el sistema metrológico instaurado por Carlomagno. (GIL FARRES, Moneda española, 125) J. M. Salrach.
-Dinero de plata (2). El descrédito de la moneda de oro precarolinguia obligó a Pipino el Breve (725-768) a organizar un sistema monetario basado en plata, cuya unidad resultó ser el dinero con la siguiente equivalencia: 1 libra romana de 327 gr. = 25 sueldos = 300 dineros; 12 dineros = 1 sueldo. En 755 se redujeron a 22 los sueldos componentes de la libra y los dineros pesaron alrededor de 1,28 gr. Carlomagno (768-814) continuó este sistema hasta 774. (GIL FARRES, Moneda española, 126) J. M. Salrach.
-Dinero de plata (3). La gran novedad de Carlomagno consistió en haber implantado un sistema monetario sobre la libra de 374 g unidad ponderal gala que se dividió en 20 sueldos de 12 dineros cada uno con 1,55 a 1,60 gr. de peso. Libra Y sueldo eran unidades de cuenta. Las monedas efectivas eran el dinero y su mitad el óvulo, ambos de plata fina. Su ley define esa era de 11,5 dineros, o sea el máximo de pureza a que podía llegarse en esta época (987 milésimas), llamado en Francia Argent-le-roi. Este sistema se extendió por todo el imperio y en algunos países ha perdurado hasta la actualidad. (GIL FARRES, Moneda española, 126) J. M. Salrach.
-Dinero de plata (4): En la Marca Hispánica a comienzos del dominio carolingio se acuñaron dineros de plata en las cercas de Barcelona, Ampurias, roda y Gerona con ley de 11 1/2 dineros Y tipos carolíngios. Éstas piezas actualmente muy escasas pesan entre 1,40 y 1,70 gr. pero alguno de Ampurias pesa 1,75 gr. y de roda o rosas 1,67 gr. (GIL FARRES, Moneda española, 126) J. M. Salrach.
-Dinero de plata (5): En condado de Barcelona, después de la obtención de su independencia (siglo X), se inició la degeneración del numerario. Así, bajo Ramón Berenguer cuarto (1151-62) la ley de los dineros de plata pasó de 11 1/2 dineros el sueldo a cuatro dineros de ley, siendo pues la moneda quaternal, O sea con 1/3 de fino solamente. Años después todavía desciende más. (GIL FARRES, Moneda española, 127) J. M. Salrach.
-S. XI: A partir de que el conde de Barcelona obtuvo la independencia, los dineros de plata carolíngios fueron paulatinamente sustituídos por otros locales. "En el año 1002 se citas sous ex regionis nostre monete" y más tarde "sous de diners grossos"; estos , posiblemente, dineros de plata. El sou (sueldo) continúa siendo moneda de cuenta equivalente a la reunión de 12 dineros, moneda efectiva". ... "El solidus aureus supeno 96 dineros. Estos dineros corresponden al año 1056, en que se dice "ut faciant de solidos de plata mera de pes (argent.le-roi) solidos II de dineros monetatos sine henganno a numero sine menuament et peiorament, o sea de la mitad de los existentes todavía con peso y ley de los carolingios. Como estos era de 1,55 gr. de plata pura, los nuevos resultan con sólo 0,77 de plata". (GIL FARRES, Moneda española, 127) J. M. Salrach.
-S. XI-XII: Hacia 1067, el conde de Barcelona Ramón Berenguer I (1035-1076) acuñó dineros de plata con un peso total de 1,14 gr. de los cuales 0,38 de plata, resultando ser piezas cuaternales (1/3 de plata fina). En emisiones sucesivas la moneda quaternal se mantinen hasta los días de Ramón Berenguer IV (1131.1162) (GIL FARRES, Moneda española, 128) J. M. Salrach.
-S. XII: "Alfonso II (1162-1196) ... según parece, entre 1174 y 1177 labra "monetram novem Barchinonensem bonam et legalem", así denominada por continuar con la misma ley que antes, "ad quatuor denarios argenti" (ley de 4 dineros), aunque parece reducir algo el peso. La talla debía ser de 18 sueldos de dineros en marco: 18x12=216 piezas de 1,08 gramos aproximadamente. (0,36 gr. de plata) (GIL FARRERS, Moneda española, 128) J. M. Salrach.
-S. XII: Desde que el conde de Barcelona Ramón Berenguer I (1035-1076) acuñó dineros de plata quaternales (1/3 de plata fina) con un peso total de 1,14 gr. de los cuales 0,38 de plata, se siguieron nuevas emisiones de moneda quaternal hasta los días de Ramón Berenguer IV (11º31.1162) quien acuñó dineros quaternales de 0,66 gr. de peso, con 0,20 de liga para cada 0,13 de plata. (GIL FARRES, Moneda española, 128) J. M. Salrach.

DINER DE DOBLENC/DOBLER
-"Donat el marc de 234,2743 grams, correspón al diner de doblenc el pes de 1,331 grams. dels quals solament 0,222 són de plata y'ls demés de coure o lliga". (BOTET, Les monedes, II, 39) Miguel Gual.
-1213-76: Bajo Jaime I se llega al máximo descenso del vellón en esta época, pues en 1221 emite piezas doblencas, es decir: "In duodecim marchis sunt duae marchae argenti et decem cupri sive coute, o sea, 2 dineros de ley". El dinero doblenc estaba pues constituído por 1/6 de plata y el resto de cobre. (GIL FARRES, Moneda española, 129) J. M. Salrach.
-1221: Moneda de vellón labrada por Jaime I de Aragón en 1221, de la que se obtenían por marco 88 sueldos en lugar de 88 de la de cuaterno, por lo que se llemó doblenca, doble de la anterior. (MATEU, Glosario, 44) Manuel Riu.
-1259: ... cada dos diners de tern ne valguessin tres de doblac. Aquesta equivalencia, encara que no siguí ben exacta, per que per a ser-ho, la talla dels diners de tern hauria hagut d'esser de seixanta sis sous per marc de plata y no de setanta dos, es no obstant, molt aproximada". (BOTET, Les monedes, II, 42) Miguel Gual.
-1428: Alfonso V autorizó la acuñación de una nueva moneda: el diner dobler o reyal, que correspondía al doble de los viejos alfonsins, tasado a 20 sueldos el marco. Y de pitxols que sucedían a los alfonsins menuts a 10 sueldos. 2 sueldos de titxols valían 1 sueldo de doblers. (MATEU, Las monedas Alf. el Magnánimo, 30) Manuel Riu.

DINERS GROSSES
-"El diners grossos eren segurament, y aquèst es també'l parar d'en Vives, els diners en peça, ab exclusió dels seus divisors, els mitjos diners anomenats obols o malles". (BOTET, Les monedes, I, 30) J. F. Cabestany.

MONEDA NOVA MENORQUINA
-1454: Dineros de vellón labrado por Alfonso V de Aragón en Ciudadela en 1454, con la leyenda Alfonsus rex Minoricarum. (MATEU, Glosario, 139) Manuel Riu.

MARAVEDIS DE LOS QUE DICEN DE LA GUERRA/DINEROS BLANCOS O BURGALESES/MONEDA DE LA GUERRA
-s. XIII: "dice la crónica de Alfonso el sabio en los comienzos de su reinado mandó el rey "deshacer la moneda de los pepiones e fizo labrar la moneda de los burgaleses, que valían 90 dineros el maravedí; y las compras pequeñas se hacían a sueldos; y seis dineros de aquellos valían un sueldo, e 15 sueldos valían un maravedí". La equivalencia queda clara, un maravedí de los nuevos valía 15 sueldos, y un sueldo seis dinero. En correspondencia con el maravedí Alfonsi estos dineros blancos valían el doble, y así siete sueldos y medio de la moneda burgalesa valía un maravedí de los contados con pepiones o dineros de billón de Fernando III". (TORRES FONTES, La ceca murciana, 50) A. Peñafiel.
-1272: Maravedis destos dineros brancos de la guerra en buenos dineros cuntados. (ACZ, leg. 16, 1ª parte d. 10) J. L. Martín.
-1282: Maravedís de los dineros menudos blancos de la primera guerra cuntado el moravedí a ocho solidos. Maravedís "de los menudos brancos de la guerra cuntado el moravedí a VII solidos et medio". (ACZ, leg. 24, d. 6) J. L. Martín.

DINEROS MENUDOS BLANCOS DE LA PRIMERA GUERRA
-1282: Se citan "sueldos de los dineros menudos blancos de la primera guerra de Granada". (ACZ, leg. 36, d. 8) J. L. Martín.

DINEROS PRIETOS
-Moneda de plata acuñada en Castilla en tiempos de Alfonso X y de su hermano Enrique, equivalencias: 1 maravedí = 60 dineros prietos, 1 dinero prieto = 9 dineros de la guerra, 1 sueldo prieto = 12 dineros prietos. (MATEU, La moneda, 173) Manuel Riu.
-1258: "Alfonso X mandó labrar unos nuevos dineros en el año 1258, con rebaja de la plata que tenían los antiguos; por el color negro que le ofrecían a causa de la cantidad de cobre que poseían fueron llamados dineros Prietos. El valor de esta moneda se ha conceptuado como el de 180 dineros de ellos, equivalían a 90 de los burgaleses, lo que significaba que se le concede igual valor que tenían los antiguos pensiones. Pero la documentación referente al reino de Murcia nos dice lo contrario, esto es que el dinero prieto tenía cuatro veces más valor que la moneda burgalesa". (TORRES FONTES, La ceca murciana, 51) A. Peñafiel.

DINEROS SACHETES
-S. XII: En Navarra. Dineros de vellón acuñados por Sancho VII el Fuerte, rey de Navarra. Doce dineros equivalían a un sueldo (unidad de cuenta). (MATEU, La moneda, 160) Manuel Riu.

Tipo: Moneda

La voz ha sido modificada a fecha 2023-10-14.

Fichas de la voz «Dinero», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"