Exarachellos

Exarachellos: Moneda de plata labrada en época del conde de Barcelona Ramón Borrell y de la que Botet apunta que es posible que no fuera una moneda, sino el calificativo popular que se aplicaba. Feliu precisa aún más "Per un document de l'any 988 sabem que un empenyorament fet per 12 exarachellos va ser venut per 15 sous. 42 Si això ens indiqués la paritat entre les dues monedes tindríem per a V exarachello 20,4 grams de plata si els sous eren de plata, 10,2 grams si eren de diners corrents a la ratio 1/12. En aquest cas, exarachello seria una vigésima part de lapensa de 408 grams.". (FELIU, La moneda de Barcelona, 113)

-Bibl. "La palabra exarachellos ... sembla referirse a una moneda efectiva de plata ... es possible que no fos aquèst el veerdader nom de la moneda, sinó solament un calificatiu popular a ella aplicat ... ignorem quina moneda era l'anomenada exarachello". (BOTET, Les monedes, I, 31); MATEU, Glosario, 75-76, cita el documento del 1010 y comenta "se ha supuesto que se trata del nombre vulgar de una moneda; no son monedas, sino objetos de ajuar, anillos o aros".; "A base de consideraciones filológicas, esta palabra puede ser descifrada como un apodo del dírham formado a raíz de la palabra árabe para brillo (al-šaraq) complementada por la desinencia románica del diminutivo -ello. En alusión a su brillo argénteo, los dírhames en al-Andalus podrían haber sido llamados *al-šaraq-ellos (‘piezas brillantes’), un apodo trasmitido poste-riormente a Barcelona a través de contactos bilaterales estrechos.". (FREUDENHAMMER, Exarachellos, Dirhanes en la Barcelona del s. X, 1)

-986: "et ipsa vinea impignoravit (Eldesindo cum) uxori sue Sesebona similiter a viro meo iam nominato condam Eliani. Et abebat Iohanne cum uxori sue Olivula ipsa terra impignorata prop(ter …) mero a peso legitimo, et exarachellos III de argento". (SALRACH et atl., Justicia i resolució de conflictes, 204, doc. 95) José Miguel Gual.
-988: "Per hanc scriptura vindicionis mee vindoque tibi ca(s)ale et curte, meum proprium, quod habeo infra muros civitatis Barchinona; advenit mihi hec omnia per carta inpignoracionis quod mihi fecit Gomarello pro eo quo accomadavi ei exarachellos XII de argento, et non persolsit mihi predictum debitum ad placitum constitutum,". (SALRACH et atl., Justicia i resolució de conflictes, 221, doc. 107) José Miguel Gual.
-1009: "... XI mancusos aureos et XI exarachellos de argento". (BALARI, Orígenes, 669-670) M. Sánchez.
-1010: Se citan "exarachellos de argento". (BOTET, Les monedes, I, 29) J. F. Cabestany.

@ José Miguel Gual López

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-28.

Fichas de la voz «Exarachellos», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"