Fleca
Fleca, flequa, v. flaquer: Horno de pan.
-S. XVI: El panadero ha de amasar con haria del granero: "Que el flequer que ara és i per temps será no gosi no presumeixi pastar pa per a la fleca, sinó de la farina que per a dita fleca es guarda en la botiga o pallol de la vila; i que tantes voltes quantes serà fet el contrari, que caigui en ban de tres lliures barceloneses, divisor dit ban al terç a l'acusador, l'altre terç a l'oficial executant i l'altre terç a la lluminario del cos precios de Jesucrist". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 76) M. D. Mateu.
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Flaquera, flaqueria: flaquera que past (I, 81); flaqueria (I, 103). Cast. «tahonera o panadera» y «panadería». Voces abundantes en las zonas de expresión catalana. Derivado del lat. * flaccare, según Montoliu, Estudis etimològics, v. «flequer». Véanse además: Dic. Balari, v. «flaquer».—Dic. catvalbal., vv. «flequer» y «flequería».
Tipo: Urbanismo
La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-10.