Fula

Fula, fulla, fuella, foxa, v. fuillas: Hojas.

-Bibl.: POTTIER, Inventaires, v. fulla, fuella, foxa, que traduce como "Lame, feuille; sens divers du cast. hoja".

-1331: "Media dotzena de fuella". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 552) Miguel Gual.
-1348-49: Se compran 3 docenas de fulles a 4 ss. la docena. (DOÑATE, Salarios, 480), cita como madera. Miguel Gual.
-1357: Inventario de la Aljafería. "Item, CCXXX dotzenes de fulla". (MADURELL, La aljafería, 522, doc. 15) Miguel Gual.
-1403: "Scudilla.s de Málega. comunes ... medianas de foxa de carrasca ...de pastera". (BALAGUER-DURAN, Economia Osca, 231; Cfr. GUAL, Vocabulario, v. scudelles) Miguel Gual.
-1458: "pagui a nen Francesh Prats, draper de Mallorques, per VI dotzenes fula de Nisa e una dotzena de xebrons, per fer la tomba e capel per lo cos presente, ço es la fula a raó XVI sous dotzena e los xebrons a rao de una liura XIIII sous VIII din; es per tot VI liures, XIIII sous VIII din". (AGUILO, Exequias Alfonso V, 232) Alvaro Santamaría
-1469: "Media dotzena de fulla, del lecho de carruchas". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 120) Miguel Gual.
-1484:Voz : "Fulla de spasa. sens pom e cruera (art. 397) : véase «spases»; fula de lautó, en el «dret de coses vedades», sin cantidad (art. 400); fula de fetre, ibíd. (art. 401). Castellano «hoja» (de espada, de latón y de hierro). He aquí una cita procedente del Dic. Balari, voz fulla: vitem ordenaren los dits consellers e promens, que algún spaser o altra qualsevol persona, no gos guarnir dins la dita ciutat o sos térmens, alguna fulla nova de spasa de algún ferrer o mestre de fer fulles de spases de la cita ciutat, si donchs aquella fulla de spasa no és primerament regoneguda por los prómens del dit offici de spasers» (Arch.° Mun. Barc.. Bandos, 1414-27, fol. 10). Véase: DCVB., voz fulla.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 24)
-1492: "Fuellas de fierro". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 527) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Fulla: v. lor

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Fulla (XVIII, 26); fulla de spases: véase «espases». — Cast. «foja u hoja» (hay una significación de «conjunto de peto y espaldar»); es posible que la primera cita se refiera también a «hoja de espada», pues le precede la tasa de astas, «glauis», lanzas y dardos. En nuestro Arancel lezdas, v. «fula, fulla», se documentan fulla de spasa, de lauto y de ferre; y en los Inventaires de Pottier, v. «fulla» se registran fulla de aranbre y fuellas de fierro. Del lat. «folia», plural de «folium». Véanse además: Dic. Aguiló y DCVB., v. «fulla». Keller, Vocab. Alixandre, v. «fuella». Doñate, Salarios, 480.

Tipo: Armas

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-22.

Referencias documentales de «Fula»

Fichas de la voz «Fula», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Fula», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"