Fula
Fula, fulla, fuella, foxa, v. fuillas: Hojas.
-Bibl.: POTTIER, Inventaires, v. fulla, fuella, foxa, que traduce como "Lame, feuille; sens divers du cast. hoja".
-1331: "Media dotzena de fuella". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 552) Miguel Gual.
-1348-49: Se compran 3 docenas de fulles a 4 ss. la docena. (DOÑATE, Salarios, 480), cita como madera. Miguel Gual.
-1357: Inventario de la Aljafería. "Item, CCXXX dotzenes de fulla". (MADURELL, La aljafería, 522, doc. 15) Miguel Gual.
-1403: "Scudilla.s de Málega. comunes ... medianas de foxa de carrasca ...de pastera". (BALAGUER-DURAN, Economia Osca, 231; Cfr. GUAL, Vocabulario, v. scudelles) Miguel Gual.
-1458: "pagui a nen Francesh Prats, draper de Mallorques, per VI dotzenes fula de Nisa e una dotzena de xebrons, per fer la tomba e capel per lo cos presente, ço es la fula a raó XVI sous dotzena e los xebrons a rao de una liura XIIII sous VIII din; es per tot VI liures, XIIII sous VIII din". (AGUILO, Exequias Alfonso V, 232) Alvaro Santamaría
-1469: "Media dotzena de fulla, del lecho de carruchas". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 120) Miguel Gual.
-1484:Voz : "Fulla de spasa. sens pom e cruera (art. 397) : véase «spases»; fula de lautó, en el «dret de coses vedades», sin cantidad (art. 400); fula de fetre, ibíd. (art. 401). Castellano «hoja» (de espada, de latón y de hierro). He aquí una cita procedente del Dic. Balari, voz fulla: vitem ordenaren los dits consellers e promens, que algún spaser o altra qualsevol persona, no gos guarnir dins la dita ciutat o sos térmens, alguna fulla nova de spasa de algún ferrer o mestre de fer fulles de spases de la cita ciutat, si donchs aquella fulla de spasa no és primerament regoneguda por los prómens del dit offici de spasers» (Arch.° Mun. Barc.. Bandos, 1414-27, fol. 10). Véase: DCVB., voz fulla.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 24)
-1492: "Fuellas de fierro". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 527) Miguel Gual.
@ José Miguel Gual López.
De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981
Fulla: v. lor
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Fulla (XVIII, 26); fulla de spases: véase «espases». — Cast. «foja u hoja» (hay una significación de «conjunto de peto y espaldar»); es posible que la primera cita se refiera también a «hoja de espada», pues le precede la tasa de astas, «glauis», lanzas y dardos. En nuestro Arancel lezdas, v. «fula, fulla», se documentan fulla de spasa, de lauto y de ferre; y en los Inventaires de Pottier, v. «fulla» se registran fulla de aranbre y fuellas de fierro. Del lat. «folia», plural de «folium». Véanse además: Dic. Aguiló y DCVB., v. «fulla». Keller, Vocab. Alixandre, v. «fuella». Doñate, Salarios, 480.
Tipo: Armas
La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-22.