Legado Gual Camarena - Vocabulario de Comercio Medieval

Lliuras

Lliuras, lliures, v. libra

-1144: La lliura de plata de Murcia equivalía a un marc y mit y mitja unça de Montpeller ço es, a dotze unces y mitja de dic marc. (BOTET, Les monedes, I, 66) J. F. Cabestany.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item tots jorns que sia dia de carn se deu donar carn salada, ço és una lliura entre sis Canonges, ço és sis onses a cascú.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 473) José Miguel Gual.
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item claus entorn una lliura" (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 190) Miguel Gual.
-1448: "tot carnisser e tota altra persona, quei vendrà a tall carn de anyell o de anyella, pagarà per cascuna llibra carnissera sis diners, e aximateix per cascun cap, peus, ventre e frexura, altres sis diners". (PONS, Mostassaf, 249) Alvaro Santamaría
-S- XVI: "El nunci de la cúria, Joan Ebrart, publica a so de trompeta un edicte manant que tothom qui tingui farina l´ha de pastar al forn de la vila, i aixi mateix hagin de comprar el vi a la taverna de la vila, sots ban de 3 lliures per als habitants de la vila e terme, i de 10 lliures per als estranys" (Mateu, Ordinacions, 47) M. D. Mateu.
-S. XVI: El panadero ha de amasar con haria del granero: "Que el flequer que ara és i per temps será no gosi no presumeixi pastar pa per a la fleca, sinó de la farina que per a dita fleca es guarda en la botiga o pallol de la vila; i que tantes voltes quantes serà fet el contrari, que caigui en ban de tres lliures barceloneses, divisor dit ban al terç a l'acusador, l'altre terç a l'oficial executant i l'altre terç a la lluminario del cos precios de Jesucrist". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 76) M. D. Mateu.
-S. XVI: "Ordenarem que per a la provisió de la universitat sien manllevades 160 lliures moneda barcelonesa i serveixin per a la compra faedora de blats, per a obs i provisió de dita universitat i vila de Sabadell i poblats en aquella. En el qual censal s'han d'obligar tots el del Consell, en nom llur propi i de quiscun d'ells in solidum en nom de tota la universitat, singulars i poblats en aquella, obligant els bens de dita universitat i persona i bens del singulars i poblats en aquella presentes, absents i esdevenidors i de quiscun d'ells in solidum pel tot, ab escriptura de terç llargament amb totes les clausules necessaries, a coneguda del notari en poder del qual censal serà rebut i estipulat". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 94) M. D. Mateu.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Lliura, lliures, lliuras, liures (II, 220, 223-225, 234, 235; III, 5, 10, 13, 15, 16, 24, 34, 49, 56, 70, 79, 80, 81, 94, 96, 110, 115, 122, 124, 143, 151, 177, 192, 199, 205; V 52; VII, 4; VIII, 1-3, 5, 6, 8, 31, 47-50, 55-57, 60-65, 72, 73, 88; IX, 1-7; X, 2, 3, 5, 7-76, 79; XI, 2-5, 13, 16, 18-21, 24-40; XII, 3, 8, 10, 17-23, 25, 26; XIII, 5, 9; XVI, 51-103). Libra, moneda y peso de uso general en el Medievo . Nuestro manual cita la sarracena (VIII, 70), sutil (VIII, 48), grande (VIII, 2, 46; XII, 5), de Mesina (XII, 17-22, 55), Montpellier (XII, 5, 18, 19, 49, 56), Pisa (XII, 20, 58, 59) , Barcelona (XII, 22, 30, 31, 35, 110, 111; XIV, 1-19; xv, 2, 98), Acre (XII, 23), Leas (XII, 26), Marsella (XII, 57) y Génova (VIII, 37; XII, 71). He aquí las principales equivalencias: la libra genovesa pesa 1 1/3 marcos de Montpellier (VIII, 5); 100 libras genovesas = 75 libras de Montpellier (VIII, 6). La libra de Pisa = 12,5 onzas (VIII, 8); la de Pisa, Mallorca, Gé­nova y Mesina, 12 onzas (VIII, 11 ,16, 33-35, 40). Quintal de 100 libras (VIII, 32) . La libra gruesa de Montpellier es 1 1/ 3 de Me­sina (VIII, 46). El peso genovés es de 150 libras(vIII, 36). 5 libras barcelonesas = 6 libra s de Chipre (vIII, 57). 1 libra de Chipre = 3 libras de Barcelona (VIII, 71). 1 libra de Leas = 112 dirhems de Armenia (VIII, 74) . 104 libras = 1 quintal de Barcelona, Géno­va , Mallorca, etc. (XI, 1) = 1 quintal de Barcelona (xII, 4). 1 libra ibid. = 12 onzas (XI, 1). 26 libras ibid. = 1 arroba (XI, 1). 100 li­ bras de Barcelona y Mallorca = 125 libras sutiles de Montpellier (XII, 6). 1 libra de Barcelona pesa 125 dirhems de Armenia (XII, 12). 1 libra de Mesina = 1 libra de Génova (XII, 17) = 1 libra sutil de Montp ellier (XII, 18) = 1 libra de Pisa (xII, 20). 100 libras de Mesina = 1 rótol de Leas (xu, 25).-Mateu , Glos. num., «libra» .­ Ciano, «libbre» (26 págs.).-DCVB., «lliura».-Alvar, Placa, «libra».

Tipo: Pesos

La voz no ha sido modificada.