Lloba
Lloba, v. loba : Cast. loba, cat. lloba. Los alumnos que asistían a las clases públicas de la Universidad llevaban sotana, especialmente denominada "loba", hoy en desuso.
-v. CORRIENTE, Arabismos catalán, v. lloba 'aldaba': evidentemente lo mismo que el cs. 'cerradura de loba', que se viene dando como metáfora de sus dientes, una etimología popular de éxito, aunque una solución alternativa y prob. más razonable sea pensar en el étimo ár. del cs. aldaba, dabbah, no siendo de extrañar ni la labialización de la primera vocal, ni el resultado /l/ de /d/ intervocálica ( cf. and. mululíyya, del gr. melo(i)\día, ciqála, del lt. clcada, cs. alejija, cigala, etc.). El marr. luba es, naturalmente, un préstamo del cs.
-1495: "per obviar al gran abus ques te de portar los dols ... algu no puxa portar de pare, mare o muller, mes avant de XV dies lo capiro al cap e altres XV dies la gramalla e capiro al coll, e apres lloba a llur pler, e per hun mes la barba; e si es dona lo vel o beatilla negra al cap XV dies e dasi avant blanch". (AGUILO, Col. leyes suntuarias, 360) A. Santamaria.
-1594: "Una lloba de raxa nova que servia lo die dels morts". (RAMIS AYREFLOR, Inventario Hugo Berard, 314) A. Santamaria.
Tipo: Productos comerciales
La voz no ha sido modificada.