Marfa
Marfa: Armario con estantes, que la documentación nos lo cita de madera, grandes, corcados, pintados y con utilidades varias, almacenaje de ampollas, libros, copas de vidrio o ropas.
-v. DCVB, v. marfa.(doc. 1329). Véase en este enlace; FARAUDO, v. marfa.Véase en este enlace; DOZY, Suppl, I, 543
-1329: "un marfa gran corcat". (Cfr. DCVB, v. marfa) Miguel Gual.
-1343: Inventari de Pere Duran , patrón de una coca valenciana, "Item un marfa pintat". (Cfr. FARAUDO, Vocabulari, v. marfa) José M. Gual.
-1410: In ventario de vich. "It. una marfa de tenir ampolles de vidra en lo qual marfa ha II ampolles de vidra grans e II poques". (AGUILO, Diccionari, V, 64) M. D. Mateu.
-1418: "Hun marfa de fusta molt gran que yo ab altres habia fet a obs de la batlia general per tenir libres e altres coses,". (Cfr. DCVB, v. marfa) Miguel Gual.
-1443: "Item vna aztoreta de junchs ab senyals negres de i XII palms poch mes o menys. Item hun marfa de tenir roba ab ses posts acostats e en mig traueseres". (FERRER, In inventari del segle XV, 252) Miguel Gual.
1456: En un inventario de bienes figura en “lo mangador”, “Item un marfa gran o armari per tenir vidre ab dues copes de vidra”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José M. Gual.
@ José Miguel Gual López
Tipo: Ajuar domestico
La voz no ha sido modificada.