Orinales
Orinales, orinals, orinalles
-v. POTTIER, Inventaires, v. c., que traduce como "Vase de nuit".
-S. XIV: ·Un orinal ab son stoig". (VILASECA, Metges, 20, nota 3) Miguel Gual.
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Regus, figura, "Item miga dotzena de orinals". (VILASECA, Metges, 101) Miguel Gual.
-1394: En Navarra, "Bazines et orinalles ..., nochil". (A.G.N. Arancel de San Juan) A. Martín Duque.
-S. XV: Un "orinall" cuesta en Bagá 3 ds. (SERRA VILARO, Baronies, II, 271) Miguel Gual.
-1428: "Un orinal de vidre, ab son stoig de palma". (SOLER PALET, Art casa", 389) Miguel Gual.
-1450: "Un orinal de vidre, ab stoig de palla". (VILASECA, Metges, 20, nota 3) Miguel Gual.
-1453: "cascuna pessa de orinals, a rahó de sis diners" ... "cascuna pessa dels orinals de vidre de ciricorn, a rahó de nou dines". (MIR, Tarifa vendedores de cristal, 141) Alvaro Santamaría-
-1459: Inventario de biene de A. March. "Item dos orinals, ab sos calguers". (PAGES, Auzias March, 138, artº 95) Miguel Gual.
-1475: "un orinal de vidre, ab sa cuberta de palles" ... "un plat o seruidora, de vidre de Alexandría". (SOLER PALET, Art casa", 388, 389) Miguel Gual.
-1565: En un inventario oscense aparece "quatro orinales y una causa de orinal" (LAGUNA, Estudio léxico, p. 46) Miguel Gual.
Tipo: Ajuar domestico
La voz no ha sido modificada.
Referencias documentales de «Orinales»
Fichas de la voz «Orinales», extraídas del archivo del profesor Gual