Salmas

Salmas, salmes, salmam, salmarum, çalma, sama, zama, salme, salmal, enhalma, xallamia: Medida de capacidad de granos propia de Cataluña y Valencia. Desaparecida desde el s. XV, pervive como enjalma en la Rioja y Soria en el XVI y XVII. Las equivalencia son a 4 quarteras barcelonesas (278,072 l.). En Valencia también equivale a 17 barcelles (284,75 l.) Aguiló data igual a 6 fanegas valencianas (201 l,. Covarrubias lo traduce como "xalma" e indica "cierta manera de albardoncillo morisco, labrado de paños de diferentes colores; nombre arábigo", que Corominas descarta y los deriva del lat. "salma", carga. guarniciones, enjalma. Pero todas nuetros ejemplos apuntan hacia una medida de capacidad.; SIMONET, Glosario, v. xallamia, salma, sama, zama, que define como fardo de mercancías, bala,

-1295: Retención de una nave de unos mercaderes en Sicilia, "yo he retengada a obs de vos, per so cor es nau bona e assac nova e molt ben apareylada e exarciada, e de port de MII CIII fins en MII CIIII salmas, e com els compraren la nau era novetament adobada, que estopa ne clau noy correras, e en la opra de la nau ha XXIII mariners e IIII servicials, qui deven servir la nau per tot agost sens paga nenguna, la qual nau, senyor, los mariners se vulien retenir per lo bon mercat qu’en avien aut e per lo gran guayn quey conexien, e yo no lols vulch consentir, que mes avie que nos hi gracianyessen que els ne altri, e per so, senyor, cor en la nau avia vianda e XXIII mariners e IIII servicials, e que ab XV mariners e V servicials e ab fort poca vianda la nau auria compliment, e ab poca de messio que hi fes podia guanyar C ho CII vint ac d’acort que li portasses carrech, e encontinent compre d’en Manfre Cantel M CII salmas de gra que avia a Xaca, en aquesta manera que si en Carbo Cantel no’l avia venut a Messina con I correu que per aquest fet ha tramatem fos la e li agues audes les letres que lo dit Manfre li trametia, que lo dit gra fos meu e si lo dit Carbo avia lo gra venut que vols degues lo dit gra portar a Messina ab la dita nau, els donant a mi II cargas de nolit per salma, e yo que pogues carregar en la nau lo formanent e encaratment, o asso a qui ordenat tramis a Xaca letres a amichs meus que degiessen demanar als sous portalans si’m lexarien la dita nau carregar per portar lo gra a Messina. (VILLANUEVA-LAFUENTE,Docts. concejo Zaragoza, 36)
-1324: "XXXX millia quingentarum triginta salmarum frumenti ad mensuram villae Termes insule Sicilie ... ad racionem quatordecim tarenorum quinque granorum quamlibet salman". (ACA, reg. 420, f. 24 v. - 25 r.) M. Sánchez
-1385: "Rebi ... per nolit de XXV salmes de forment a raho de sis terins per salme qui sin de Mallorques diuyt sols, comptant tery a'tres sols, leven de nolit les dites XXV salmes vint édues libres X sols, XXII lib. X sous" (PASCUAL, Partidas nave mallorquina, 399) (A. Santamaria)
-1416: Vicent Colomer, mercader valenciano, fleta una barca castellana a Palermo y se cobra 14 sueldos por salma de trigo cargada si el cereal se transportaba a Valencia y 24 sueldos si el viaje se alargaba hasta erl extremos occidental del Mediterráneo. (CRUELLES, Jerarquización y especialización de los circuitos mercantiles, 101)
-1440: En Cataluña la salma (tonelada) es equivalente a 4 cuarteras de grano. )HUTTE, Manual del Ingeniero, 1440) S. Farnés
-1497: Breve de Alejandro VI a los RRCC solicitando autorización para comprar 10.000 robros o salmas de trigo en Sicilia y otras tantas en Sevilla, para abastecer a Roma (Biblioteca Hª Col. Salazar A-1, fol. 31, I, p. 11, doc. 30)
-1511: " ... Yo ove suplicado a Vuestra Alteza le fiziese merced de ciertas salmas de tierra en lo de la Cuba y Vuestras Majestades le ha fecho merced de las tierras que perteneçen a la Cuba en su vida...". (CANELLAS, Fuentes de Zurita, Documentos de , 141) M. D. Mateu

-Aportamos aqui las referencias documentales que incluye Alsina en el Dic. de Pesos, mides y mesures, v. salma.:
"Durant l'edat mitjana la salmia era emprada també com a mesura de l 'arqueig dels vaixells transportadors de blat («una nau gran ·i bona carregava finsa 3.000 salmes ·de blat» (1290), «la nau de Pere Bàlig de 4.000 salmes» (segle XIV), «el lleny ... la seya capacitat era de 100 a 400 salmes», «sols per centenar de salmes d'aytant com port ò puixa· portai:» (1343)). També se'n diu dialectalmeòt · sauma, farina· més etimològica, i de vegades tona."

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Salma, çalma; -d e Sicília (XII, 70-72). Salma, medida de capacidad para granos, usada en Sicilia y Terranova. 1 salma de Sicilia = 2,5 eminas de Génova (XII, 70) = 4,5 cuarteras de Barcelona (XII, 71) = 4 cuarteras de Mallorca (XII, 72). 1 salma de Terranova = 4 cuarteras de Mallorca (XII, 103).-F. Borlandi, «salma».-Ciano, «salme» (6 págs.).-DCVB., «salmal».

Tipo: Medida

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Salmas»

Fichas de la voz «Salmas», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Salmas», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"