Albercoc
Albercoc , alberquoquer, albercochs, véase voz abarcoc.-Cast. “albaricoque”. Abarcocs se consumen en 1265 en la corte de la reina Dª Constanza de Aragón (Cifr. Soldevila, Pere el Gran. L’infant, p. 161). La palabra catalana es “abercoc” o “albercoc”, siendo rara la locución con abar.
-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos del catalán, v. albercoc: "deriva del neoár. *barqüq, siendo imposible en ár., en principio una secuencia como *birqüq. El vocalismo del ct. parece contaminado por descendientes del lt. perslcus, tales como el arag. alberje."; CARABAZA, Plantas Al-Andalus, 12.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual
-1419: "que tot hom ... qui haura o pessehira vinya alcuna, dege metra per cascuna quarterada de vinya sinch fruyters; ço es, una parera, un alberquoquer, una mançanera, un cirer e un pressaguer". (MIR, Ordinacions de Benisalem, 125) Alvaro Santamaría
Tipo: Alimentos
La voz ha sido modificada a fecha 2023-02-20.