çafra
Çafra ,çafran, v. safra y azafran lat. croceo: Castellano azafrán.
Véase las aportaciones de Gual en el Manual del mercadería y el vocabulario del comercio, voz safra; COLON, Doble text, v. çafrà.
1292: "çafran , 3d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 416) José Miguel Gual.
-1357: "VII cargas de cambe et II cargas d'aynin et meya carga de draps et meya carga de paper et II costals de pez et X libras de çafran. Montan L s.". (MARTIN DUQUE, Peajes Carcastillo, nº 296) J. Carrasco.
-1394: En Navarra, "Azur, çafran, rorbarbo ... se deven pagar assi como el pebre". (A.G.N. Arancel de San Juan) A. Martín Duque
-1460: "Item reb lo monestir per alguns censos e menuderies, així com és lo forn, lòçech, çafrà, cànem e lí e ortaliça, en lo loch de Vimbodí, los quals té arendats Pere Amexerr del dit loch per trenta lliures" (Memorial de rentas de Poblet. ALTISENT, L'estructura, 316) J. M. Salrach.
@ José Miguel Gual López.
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Çafrà, çafràn, çaffrani. - Véase «safrà».
Tipo: Especias
La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-28.