Aguja

Aguja ,aguja, agula, aguya. aguylla, agugas, aguxeta, v. agullas.- Cast. "aguja", del lat. "acucula". Producto muy abundante en la documentación medieval. Obsérvese la frecuencia de su importación en Castilla.

Véanse las amplias glosas, documentación y bibliografía de Gual, Vocab. comercio medieval, voz "agulles" y Arancel lezdas y peajes siglo XV, voz "agulla" y Dic. hist. lengua espª., voz "aguja" (doc. desde s. XIV, con amplia documentación y variedades, en 11 págs.). ; CASTRO, Aranceles, 15; POTTIER, Inventarires, v. agulla, aguxeta; SESMA-LIBANO, Léxico, v. agullas (Cal., Ja., Tam., Val., Z.); agullya (Hu.); agulles (Fra., Mon., Tar.); aguylles (Fra.); agulletas (Dar., Ja., Tor.); agolletes (Z.) y cita los tipos, d'apuntar, de balla, de bala, de cabeca, de cabater, de cascabel, cordar, cosser, de cuyro, de dona, de drap, de mantel, de jac, de jaqua, d'oripel, petita, de sastre, de salmares, sequeras, de seda, de toquar.; GARCIA HERRERO, La aduana de Calatayud, 381, nota 43, cita el paso con frecuencia por la aduana de agujas de bala, de coser, de cascavel, saqueras, de minch mantel, agullones y agullas de cap.; DCVB, v. agulla, que cita hasta 67 tipos.

He aquí una miscelánea de citas, que no figuran en los citados repertorios:
-1331: "agules de veles ... agules d'ampolomar", figuran en un inventario de una nave. (CAPMSNY, Memorias, II, 195, doc. 128) Miguel Gual.
-1362: En un inventarlo de 1362 se citan "quandam quantitatem acuum sive d'aguyles de cap". (SERRA VILARO, Baronies I, p. 344). Miguel Gual.
-1363: "38. Tres agullas de fazer canyamenyas.". (SERRANO SANZ, Inventarios, VI, 741) Miguel Gual.
-1365: "4 Tres agullas de plata que fueron estimadas en V" sueldos.". (SERRANO SANZ, Inventarios, IV, 211) Miguel Gual.
-1380: Entran en Valencia 44 agules de ferre. (SANCHEZ CUTILLAS, Murs i Valls, 217, nota 30) Miguel Gual.
-1380: "Un cano de cana(caña), ab III aguylles basteres e IIII tribanelles". (PUJOL, Inventaris, 471) Miguel Gual.
-1381-82: Se exportan de Valencia a Mosqueruela, medio millar de agulla de cap, 400 agulles de cosir, 2 docenas de agulles saqueres. ... medio millar se agulles de cosir a Castilla ... 6 agulles saqueres, mill agulla de pellicer y 2 docenas de agulles de apuntar a Teruel (PEREZ-LEONE y PEREZ-PEREZ, Algunos aspectos del comercio s. XIV, 535, nota 13, 536, nota 14 y 537, nota 15)
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus, figura: "Item I caxonet ab agulles, anelletres e botons de lautó, ab daus". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual.
-1387: "Item II libras de claus et de agullas pora enclavar las taulas, VII dineros la libra, que monta XIIII dineros". (ZODOROZHNA, Libros de cuentas merinado, 435) José Miguel Gual.
-1398: "130 - Item .iiii. agullas de ferre per cusir astoras.". (CASAS, L'heretatge d'un mercader, 57) Miguel Gual.
-S. XV: ”Yten, que lleven de cada carga de bogas y de verdieles y agujas y albares y arenques veinte e quatro dineros, e estos an de llevar en feria y fuera de feria y no más.”. (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo, 123) José Miguel Gual.
-1402: "Hun C.º de agullas d'allaton de cabeça." ... "Tres agullas d 'argent con las cabeças dauradas." (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 221, 222) Miguel Gual.
-1423: "De los pescados: vallenas, pez mular, solrayo, aguja paladar, mero, congrio, morena, pescada, rodavallo, perçebe, mosellón, lenguado, azedías, salmones, sollos, pámpanos, anguillas, asnos, raya, xibia, pulpo, atunes, dalfines, sávalos, besugos, pageses, barvos, truchas, bogas, sardinas, lampreas, peçezillos, toquillas, lagostas, lagostines, salmonete, cangrejos, sabogas, lampugas, lobos, milano, múçolo, gatos e los que les paresçen çercanamente. Allende los mariscos, así como ostias, almejas, tellinas, camarones e sus iguales.". (VILLENA, Arte Cisoria, Cfr. CNDHE, v. atun) José Miguel Gual.
-1437: "duas agullas d'argent". (SERRA VILARO, Baronies, II, 286) Miguel Gual.
-1445-1448: "Las cosas que toda buena fortaleza deve tener son las siguientes: puente levadiza e rastrilleras en torrno de las torres, e murallas en que aya esquilas o cascabeles, … pozo o algibe, forno, molino de viento o atahona, fragua, establos, mastines, ansares. … Debe así mesmo aver en toda buena fortalesa oficiales, ferramentas, artillerías, vituallas, armas ofensivas e defensivas. Es a saber: ... , tapiales, agujas, maços, espuertas, madera, fierro, asero, nuezes de ballestas, cuerdas, madexas de bramante, cáñamo, maromas, sogas, esparto, salitre, piedra sufre, carbón de sas, pólvora, yesca, pedernal eslavón; jubones, calças, çapatos, gavanes, capas, camissas, lienço, filo, agujas, dedades, alesnas, cabos de çapatero, cueros, ferramental de ferrar ferraduras, clavos; trigo, cevada, centeno, farina, pan, viscocho, garvanços, favas, arrós, arnejas, lantejas, gallinas, palomas, anades, azeite, miel, vino, vinagre, especias, sal, cera, sevo, ajos, cebollas, leña, carbón; lonbardas, truenos, serpentinas, culebrinas, espingardas, ballestas; almazén, lanças, dardos, paveses, celadas, casquetes, piedras de lombardas e truenos, plomo, estaño, molde para fazer pelotas de las culebrinas e serpentinas". (Diego Valera, Tratado de la Providencia contra Fortuna) Miguel Gual.
-1447: "II agulles de vori". (VILASECA, Metges, 66) Miguel Gual.
-1454: En el libro de cámara del conde Pedro de Estúñiga, figura "Vna cadena de oro de caderas en que ay dos rencleras de los cabos de amas partes, que ay en cada parte nouenta muelas de oro, que son çiento e ochenta muelas, e más en medio de la dicha çinta sus tachones de oro como en manera de enfojadura, que non falleçe cosa alguna en ella. E más dos agujas de oro con que se çiñe la dicha çinta. Et vn pañezuelo de canbray con vnas franjas de oro que está en la caxa de la dicha çinta. E vnas medías calças verdes en la dicha caxa.". (Cañas, Libro de cámara, 105) Miguel Gual.
-1462: Una aguja para apuntar por tres blancas (AMC. Actas Sesiones, leg. 195, exp. 4, fol. 24) P. Iradiel.
-1483: Las Cuentas Gonzalo Baeza citan las agujas de coser, de labrar y para redes, además de fijar sus precios las agujas de coser a 55 maravedís el centenar (1483, p. 36) y el paño de agujas a 5 reales (1494, II, p. 170). Miguel Gual.
- De gran interés son las cantidades y clases exportadas desde Valencia, en su mayoría hacia Castilla, en 1385:
- Agulles en general se exportan 116.650, en 30 expediciones (CABANES, Coses vedades 1381, págs. cita, en loa Índices)
- 233.600 agulles de cosir en 69 expediciones
- 212.050 agulles de cap, en 62 partidas
- 3.786 agulles saquerea en 16 partidas
- 193 agulles d’apuntar draps (a veces se les califica "agulles de tirador", p. 104)
- 50 agulles de bala, se exportan a Teruel (p. 194)
- Un millar d'agulla de bardo, a Castilla (p. 72)
- Una águila d'ensalmar, a Castilla (p. 99)
- 100 agulles de spanyoles y otras 100 agulles d'esquilar, a Castilla (págs. 175 y 154)
- Diversas cantidades de afiles de ferre (págs. 70 y 133), agulla menuda (p. 197), agulla de pellicer (p. 93), agulles plasentines (p. 74), agulla segallana (p. 103), agulla spartenyera (p. 121), agulla de torn (p. 73) y agulla de çabater (p. 149). Desglosamos la "aguja" en su significación de pescado.
-1484: Entre el inventario turolense aparecen, “Un tornillo de tener fillo, agugas y dedal“,(WITTLIN, Inventario, p.202) José Miguel Gual.
-1484: Entre el inventario turolense aparecen, “Agullas de fazer calcetas de ninios“,(WITTLIN, Inventario, p.202) José Miguel Gual.
-1490: 8 agujas para redes (TORRE ed. Cuentas Gonzalo Baeza, I, 352) Miguel Gual.
-1494: Por tres paños de agujas, a 5 reales cada paño. (TORRE ed. Cuentas Gonzalo Baeza, II, 170) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena y José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Agulles (XIII, 110); aguyes (XII, 102); aguyló (XIV, 97). Cast. «agujas» y «agujón» (aumentativo de aguja), cuya circulación e importación en nuestro ámbito medieval está documentada desde el siglo XIII, en sus clases «basteras», «saqueras», «tribanelles», de coser y de cabeza (o alfileres), elaboradas con latón, plata, hierro y marfil. Nuestro Arancel lezdas documenta agulla de cosir y agulla de cap y Pérez-Leone en Comercio val. s. xiv documentan 24 clases de agulla, entre las que debe citar las «placentina», «de sartre», «segallana» y «espanyola» y su exportación desde Valencia a Castilla y Aragón. Del lat. vulgar «acucula».
Citas. Entre las curiosas y bárbaras operaciones para la noche nupcial de la infanzona, que describe el FNavarra (edic. Ilarregui, 86) se dice «fagan el leyto et ytenla, catando en los cabeyllos et en otros miembros si tiene aguylla o’tra cosa atal que pueda sacar sangre». Por los puertos de San Sebastián y Fuenterrabía se importan en 1293: 51 millares de aguias, a 3 maravedís el millar; 14 millares de aguias de cabeça, a 1,8 ibíd.; y 200 aguias basteras, sin indicación de precio (AHN. Cód. 985 B, fol. 18 y ss.). Los de Narbona con una «gran aguylla de ferre trespuen les bales [de roba] per assaiar si’y ha moneda» (doc. fines s. xiii, publ. Regla, Comercio Francia-CAr., doc. 1). Aguíes de veles aguíes d'ampolomar, figuran en el inventario de una nave catalana (1331, publ. Capmany, 2/ edic., II, doc. 128, p. 195) «Hun centenar de agullas d'allatón, de cabera...tres agullas d'argent, con las caberas dauradas» (inv. 1402, en BAE, II, 221 y 222). Dos agulles de vori (inv. 1447, publ. Vilaseca, Metges, 66).
Bibliografía. Castro, Aranceles; Huerta, Vocab. JManuel; Alonso, Encicl. idioma; Borao, Dic.; Dic. Histor. 1.ª edic. y Dic. Corominas: v. «aguja». Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: vv. «agulla» y «agulló». Pottier, Inventaires, v. «agulla».

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-02-19.

Referencias documentales de «Aguja»

Fichas de la voz «Aguja», extraídas del archivo del profesor Gual