Amellas

Amellas , ametles, mellas, amenles, meles, amenla, ametlas, almendola, amigdala, amenla, amenlas vid amenles y almendras: Fruto del almendro. Es una drupa oblonga, con pericarpio formado por un epicarpio membranoso, un mesocarpio coriáceo y un endocarpio leñoso, o hueso, que contiene la semilla, envuelta en una película de color canela.(RAE)

-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item la fruyta vert o tendra se entenen letugues, ràvens ab sebes tendres, sireres, prunes, ametles tendres, sarmenyes, peres, prèsechs, cogombros, rayms, mangranes, e a més deu donar a sopar o a ora nona a dia de dejuni.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “recambra: “Primo una cortera e miga de amenlas”.(GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 174) José Miguel Gual.
-1484: Voz Ametles, almetles: "Almetles, el cahiz abona 1 sueldo y 8 dineros de leuda y 3 sueldos de peaje (art. 16). Castellano "almendra", producto muy citado en la documentación medieval. Véanse: DCVB, voces amella y amenla;Paul Aebischer, Les formes vulgaires du lat. amigdala, y voz almetlo en el presente glosario". (GUAL, Arancel de Lezdas, 680) Miguel Gual.
-1507: · de cada carga mayor de almendras, seys maravedis" (TORRES FONTES, Puerto Losilla, p. 83) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Amellas d' Estray (VIII, 49 se venden en Alejandría); ab clovella (xv, 71 se exportan de Túnez): almendras, que en la documentación medieval figuran como «amenles, meles, ametlas , alméndolas» y «amigdala». Las hubo peladas, sin pelar (o con cáscara), machacadas , secas, dulces, agrias o amargas, frescas y tostadas. Las valencianas se exportaron. Desconocemos las de Estray , que cita nuestro manual.-Aebischer, Lat. amyg dala.-Evans , «man­ dorle».-Gloss. Cata!., «amicdularius» .-Dic. catvalbal., «amella» y «amenla».-Gual, Vocab. comercio medieval, «amenles».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Amenles (IV, 150 y 164; XIV, 119; XVI, 135); ...ab closc., ab closcha (XVI, 138; XXIX, 125); meles (XXIV, 168); ametla (XV, 98); alméndolas (XX, 47); amígdala (VI, 9; XII, 17); amigdalarum, ~orum (III, 8; VII, 8; VI, 9,no ta); ammendalarum (III, 8, nota). — Cast. «almendras», producto muy citado en la documentación medieval, siendo famosas las de Colonia, Pulla, Málaga, Provenza (según Pegolotti), Valencia y Portugal, llegando a exportarse. Las hubo peladas y sin pelar (o con cáscara), machacadas, secas, amargas y dulces, sirviéndose hervidas, con leche de almendras e incluso aceite de almendras. Obsérvese que en nuestros aranceles figuran las tres formas catalana, castellano-aragonesa y latina. Del lat. vulgar «amyndula».
Citas. La arroba de améndoas, 30 sueldos (tasa port. 1253, en PMH, I, 193). Jaime II ordena a los jurados de Monreal preparar 12 libras amigdalorum fractorum para la cena real (1312, publ. Martínez Ferrando, Jaime 11, doc. 101). Las almendras de Valencia (Valenssche amandelen) junto con las de Portugal, figuran en la tarifa comercial de Brujas del siglo xv (cfra. Finot, Étude hist. Flandre-Espagne, 306). «Leí de ametlles...let de metles pelades...let d’ametlles bullides» (Osset, Libro cocina s. XIV, 160, 164 y 176). «Pinyones et alméndolas» (inv. farmacia 1488, en BAE, IX, 133). Una caja de amellat (inv. 1499, publ. Faraudo, Casa cat. s. XV, 135).
Bibliografía. Aebischer, Lat. amygdala. Carande, Relacs. comerciales, 43. Gual, Arancel lezdas, v. «ametles». Dic. catvalbal., vv. «amella» y «amenla». Steiger, Vocab. Corbacho; Dic. Histor. 1.ª edic. y Tesoro lexic.: v. «almendra». Moll, Supl. catalá, v. «amygdala». REW, 436. Asso, 234 y 260. Pottier, Inventaires, v. «alméndola». Gloss. Cataloniae, v. «amicdalarius». Asín, Glosario, núm. 29. Du Cange, v. «amígdala». Soldevila, Pere infant, precios. Evans, v. «mandorle». Forestié, Bonis, vv. «amellas» y «mellas».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-07.

Referencias documentales de «Amellas»

Fichas de la voz «Amellas», extraídas del archivo del profesor Gual