Avalanes

Avalanes , avellanes, v. auelanes
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item se done en los dies desusdits de la septuagèssima tots jorns vint diners en fruyta, ço és a saber, un dia figues y altre nous, altre avellanes, la qual fruyta deu ésser tota dels canonges que mengen en convent e deuen ne donar a llur bon albir als preveres que·y minjaran y als pobres.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Avalanes , avallanes (III, 75; xv, 32 se venden en Túnez; xv, 69 se exportan de Túnez); - perades (II, 100): avellanas, citándose en el período que estudiamos con cáscara, tiernas, frescas y tostadas, siendo producto de exportación de la corona aragonesa.-Gloss. Catal., «avellanus».-Ciano, «nocelle».-Dic. Corominas y Dic. catvalbal., «avellana».-Gual, Vocab. comercio medieval, «avellanes».-Alpera, Botánica valenciana Eiximenis, 76-78.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-09.