Caramida, v. estorach, calamita, solgira : Caramida o calamita, piedra imán, pero también usada en medicina y perfumería en la versión de la corteza del estoraque.
-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos catalán, v. caramida: del neoár. qaraml, del gr. kalamítes.; DCECH, v. c. que acepta también la acepción de perfume y el uso en medicina.
-1520: "Caramida ha tal coneixença: que sien bells trosos, e deuen estar rovellats e florits de part de fora ... per conservar la sua virtut es una herba apelada solgira" ... (AHMall., cod. 108, f. 36) F. Sevillano.
De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981
Caramida (n, 62; III, 64; v, 112 de Levante): caramida o calamita, piedra imán; confirma esta traducción la prueba de la aguja, que trae nuestro manual. Pedra calamina figura en el recetario de 1466, publ. Moliné, 416.-DCVB. y Dic. Corominas, «Caramida».
Tipo: Medicina
La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-04.
Fichas de la voz «Caramida», Fundación J. March
Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"