Exarcia

Exarcia, jarcia, exartsia, exartia, eixancia, xarcia, exarcies, axercia, çarcia: Conjunto de cabos y cables que forman parte del aparejo de un buque de vela. (RAE). Cast. «jarcia» (tanto en el sentido de aparejos de un barco como en el de instrumentos y redes de pesca.

-Bibl. POTTIER, Inventaires, c. exarcia, que traduce como "Attirails, choses en desordre".; CARRERE, Barcelone, centre econ., 199, cita las condiciones para su elaboración.; SIMONET, Glosario, v. çarcia

-1264: Jaime I reconoce deber 5.970 sueldos a los bailes de Barcelona, empleados en la galera que se hizo , "cum velis et exarcia de canem". (MIRET, Itinerari Jaume I., 355) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de Corredores de Perpiñán, "Ffil de exarcia, e camge de Bergoyna, cru e batut ... tota exarcia de camge obrada, lo quintal I diner". (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1297: Leuda de Cobliure. "Restz de palomers e altra exarcia d'erba que no sia nomnada, sol que vasa per vendre, per lbr i.dr.". (ALART, Docts. Roussillon, 140) Miguel Gual.
-1302: "Item, (infra) predictum mensem julii, reebi les quantitats deius escrites per ma d'en Berenguer Fullit, procurador meu en Barchinona per la raho qui's segueix. Primerament, reebi 189 solidos barchinonenses, 4 denarios, et ob. per ma del dit en Berenguer Fullit, los quals ell dix aver hauts d'en Gº. ça Bastida per preu de 3 moles de fil de canem, qui eren sobrades de la exarcia dels ginys. los cuals lo SR havia fetes dressar el setge de Muntfalco, el mes de Març prop passat, el qual fil pera 7 quintars e 47 libras e mige, a/r de 26 s. lo quintar, abatuda tara, e encara 4 solidos. 5 denarios e mige per cisa, per pes e per corredures". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 10) M. D. Mateu.
-1374: "Un par de striperas melladas, con sus camadas". ... "Una gran exarcia de muesos de cavallos, con sus vancos e striperas con otros diversos frenos". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 349, 350) Miguel Gual.
-1383: "Din lo Fabulari que los peixcadors que peixcaven, volgueren altra vegada tornar la eixarcia en la mar". (EXIMENIS, Regiment cosa publica, ed. N. Class., 89) Miguel Gual.
-1403: "Considerat que les tonayres son estades gitades de Catalunya, por ço com cremen les mars que peix bi y mor de exavegues, boligs, batudes e palangres" ... "e aquelles tonayres son estades portades en aquestes mars on fan semblant dampnatge" , se prohibe por ellos pescar con tonayres en "les mars de Denia" ... en otro documento de dos meses después se permite la pesca con tonayres, durante la Cuaresma, dada la escasez de pescado en Valencia y en octubre se prohibe de nuevo pescar "ab nengunes arts o exarcies de tonayres". (CAMARENA, Col. Dipl. Gandía, doc. 23, 36, 38) Miguel Gual.
-1424: "Negun no gos ... pendre ne apropiar-se la axèrcia feta per tirar pedres, axí cordes com fusta e altre qualsevol cosa..." (PONS, Mostaçaf, 262-263) Alvaro Santamaría
-1448: "Les obrers de cànem pusquen fer cingles, cabestres, pitrals, e altres exàrcies, pertayents a bèsties de bast, de canem nou e lo texim de cànem vell"- (Capitols del Mostassaf, PONS, Mostassaf, 45) Alvaro Santamaría
-1484: "Senyor de nau o de leny qui logará exarcia per anar en viatge, e aquella exarcia que logada aurá se pert sens culpa d'ell , no es tengut de res esmenar a aquell qui logada de la li haura" ... "Si aquells lenys armats li tolran o se'n portaran vela o veles, o gumera o gumeres o ancora o ancores o alguna altra exarcia, aquella exaecia deu esser esmenada". (VALLS TABERNER ed. Llibre Consolat de mar, I, 60, 155-156) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Exarcia (VIII, 68 se vende en Chipre): járcia, aparejos de una embarcación.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Exárcia obrada de cànem, cíe cànyem (VIII, 137; IX, 137); exàrcia d'erba (XXIV, 142); exàrtsia obrada de cànem (XVI, 108); d'exàrsia (XVI, 106). — Cast. «jarcia» (tanto en el sentido de aparejos de un barco como en el de instrumentos y redes de pesca; para este último sentido «rertz e palomeres e altra exárcia d'erba», XXIV, 142). Del griego bizantino «exartia».
Citas. «Vela, o veles, o gúmera, o gúmeres, o àncora, o àncores o alguna altra exárcia» (Consolat de Mar, edic. Valls Taberner, I, 155-156). Se prohibe en las costas de Denia pescar «ab nengunes arts o exárcies de tonayres> (1404, publ. Camarena, Docts. Gandía, doc. 38).
Bibliografía. Jal, Glossaire, vv. «jarcia, xarcia, exarcia» y «exarcies». Pottier, Inventaires, v. «exarcia» (en sentido diferente al nuestro). Dic. Aguiló, v. «exárcia». DCVB v. «eixàrcia». Dic. Corominas, v. «jarcia», REW, 2940.

Tipo: Pesca

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-28.

Referencias documentales de «Exarcia»

Fichas de la voz «Exarcia», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Exarcia», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"