Fil

Fil , fill, filo, fillo, v. hilo: Cast. hilo. La documentación nos los muestra de canem, d'empalomar, de cardes, de apuntar (coser), de carduces, de crueres, de laitó, de sucre, d'espart, escru, de coton, lo usan los sastres y figuran en la confección de jarcias y velas de barcos, ballestas, vestiduras, de stopa, de seda, de palma, de oro y plata con tipos gros, prim o fort. En orígenes sólo aparecen los de Nápoles, Túnez y Bujía.

-Bibl. voz "fil" en (BARCELO-LABARTA, Vestimenta, p. 296) con doc. s. XVI.; CARRERAS CANDI, Palomas, 203-204, cita fil de ballestes, de cosir sarries, de guarnir garbells, de palomar o bramante.; POERCK, La draperie, II, 87, glosario.; POTTIER, Inventaires, c. filo, fil, hilo.;

FIL/FFIL
-1302: "Item, (infra) predictum mensem julii, reebi les quantitats deius escrites per ma d'en Berenguer Fullit, procurador meu en Barchinona per la raho qui's segueix. Primerament, reebi 189 solidos barchinonenses, 4 denarios, et ob. per ma del dit en Berenguer Fullit, los quals ell dix aver hauts d'en Gº. ça Bastida per preu de 3 moles de fil de canem, qui eren sobrades de la exarcia dels ginys. los cuals lo SR havia fetes dressar el setge de Muntfalco, el mes de Març prop passat, el qual fil pera 7 quintars e 47 libras e mige, a/r de 26 s. lo quintar, abatuda tara, e encara 4 solidos. 5 denarios e mige per cisa, per pes e per corredures". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 10) M. D. Mateu.
-1302: "Item , done a Rubi, sartre del Sr., per fil e per seda que avia comprat a obs de vestedures quel SR se avia fetes, e per custurers que y avia logats, 8 solidos 7 denarios; e per ... de pena d'anyeis a obs d'un capero e d'una garboxa del dit SR, 11 solidos jaccenses, qui son per tot 19 solidos jaccenses, 6 denarios". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 47) M. D. Mateu.
-1331: 16 mazos "de fil de veles"; 25 mazos "de fil d'ampolomar"(hilo bramante, para capturar palomas); fil d'aram a la lanta", figuran en el inventario de una nave. (CAPMANY. Memorias, II, 195, doc. 128) Miguel Gual.
-1335: "... per una onça e I quarto de fil d'or, a obs de flocadura d'unes cuyraçes ... XVIII sol. I dr. obol. barch." (A.C.A., ARP, MR, fol. 80 v.) M. Sánchez.
-1351: "III dozenas de fil, II dozenas de tiseres. E monta VI d." (MARTIN DUQUE, Peaje de Pamplona, n. 175) J. Zabalo.
-1362-76: La libra de fil de ballesta cuesta 1 ss. y 4 ds., 2 ss. y 4 ds y 2 ss. y 6 ds. (DOÑATE,,Salarios, 476) Miguel Gual.
-1364: Cortes de Tortosa. "Item que de tot fil d'or e d'argent o fres, pach II solidos per lliura de diners, lo venedor". (SAVALL, Actos de Cortes del R. Aragón, II, 256) Miguel Gual.
-1381: En la relación de "coses vedades" que se exportan desde Valencia figuran: Fil de cánem: 2 quintales, 10 arrobas, 174 libras y 23 peses de fil de canem, en buena parte hacia Castilla, pero con importaciones a Mallorca, Barcelona y Aragón; Fil de apuntar (hilo de coser) , 4,5 libras, a Castilla; Fil de cardes: 18 piezas y 1 libras a Castilla.; Fil de carduces: 2 piezas a Castilla y otra sin especificar; Fil de crueres, una pieza a Castilla; Fil de laitó 55 libras a Castilla; Fil de palomar, 3 arrobas y 36 libras, en su mayoría a Castilla y a Cataluña; Fil de velles, 1,5 arrobas. (CABANES ed., Coses vedades 1381, índice de produtos) Miguel Gual.
-1388: "Quatre fils de sucre, qui pesaren iiij. quintats XL," (OBRADOR, Inventari Berenguer Vida, 216) A. Santamaria.
-1395: "it, costá fil d'espart que foren totes cosidas (las tortugas) VIII diners" ... "pagui an Andreu Trias ... prorata d'alguna quantitat que affermava haver despesa en compra de rama de Murta, neulas, fil d'empalomar l'any presente per ornement de las capellas del castell (reyal de la ciutat de Mallorques) I liure, X sous". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 106, 108-109) Alvaro Santamaría
-1395: Estatuto de los comerciantes de Languedoc. "Giengenbre, poivre, saffren et toutes autres especeria, a pois et a balence, toutes manieres de toilles blanches, escrues, tainetes ou non, ouvrées, et non ouvrées, quelles qu'elles soient, a una mesure appelée cane et demie cane; toute maniere de fil escru, blanc et taint de toutes coleurs; toutes manieres de queuvrechiefs, toute maniere de cousteaux grans et petits; forces, grandes et petites, quelles qu'elles soient; toutes manieres de sainctures; toutes manieres de bouiserie; pater nostre d'ambre, de corail et touz autres; toutes manieres de soies, ouvrees et non ouvrees; toz pignes moroirs, queque ils soient; papiers, espingues. toutes manieres de coiffes, tout ouvrage de cire ou de suif fort, ouvres a fil de coton ou autrement, fustaines, boucassis, queque ils soient; mitaines et benetes, quelles qu'elles soient, toutes menuieres de coffres et de quincallerie, tous senders, taffetas, draps d'or et de soie, queque ils soient; toute pierrerie fine et perles, quelles qu'elles soient; amendes, rix et amidon et plusiers autres choses diverses appartenant au fait et mestier de la dicte mercerie". (D'ALAUZIER, Statuts 1395, 55) Miguel Gual.
-1396: "It, mes ma costa una lliura , IIII onzes de fil prim per fer murtets e jonquets, al dit enneulament, a rao de II sou, VIII dines" ... "It. ma costa fil gros de empelomar per enneular, e ffloran, deu lliures e mige, a rahó de XIIII dines la lliura, XII sous". (LLABRES, Dades y rabudes, 193) Alvaro Santamaría
-1414: El Concejo de Reus manda que "tots los speciers ho candelers de cera, que un les caneles que faran de cera no gosen metre fil sino de cotó" (VILASECA, Metges, p. 158) Miguel Gual.
-1418: Se importa "filo fort" en Barcelona. (MITJA, El comercio y la industria, I, doc. 34) Miguel Gual.
-1433: "negun hom ne neguna dona no gos portar aur ne fil de argent en les camises, ne les dones en los ligars ne en los trescols". (AGUILO, Col. leyes suntuarias, 254) Alvaro Santamaría
-1458: En el inventario de los bienes de la reina Dª María, esposa del Magnánimo aparece "Item un capça de vidre, guarnida de fils dór, la qual es de poca valor, ab diverses reeliquies" ... Item mes una vanova de bastes, sotil, de drap de lli, de duas teles e mija, e la mija al un cap nombrada de nombre denove" ... "Item un troç de fil de seda, prim, per a draps de caps, en que's trobasen deu alnes e un palm e mig, e ha de ample quatre palms" ... "Una tovallola de lli, blanqua, de fil, muronada". (TOLEDO, Invent. Palacio Real Valencia, 21, 36, 40, 70) Miguel Gual.
-1458: "Item, VIII carcelles ab fil de sent" ... "Item, VI canons de fil blanch de scot" ... "Item, una liura de fil tort en gabietes e tres canons". (VOLTES, EL establecimiento, 51) J. F. Cabestany.
-1471: Inventario de bienes zapatero de Reus, "Item V lliures de fil de empelomar". ... "Item II dotsenes de fil de palma". (VILASECA, Gremi blanquers, 155, 156) Miguel Gual.
-1483: "Ffils, a bales o caxes", puedenm vender los extranjeros en Valencia, "en gros". (CARRERES, Santangel, 49) Miguel Gual.
-1484:Voz Fil : "Fil de passa-perla, el quintal abona 1 sueldo y 6 dineros por «dret de coses vedades (art. 391); fil de cànem, ibíd. con la cantidad en blanco (art. 399); fil de lautó, ibíd. (art. 402). Castellano «hilo» (de perlas, de cáñamo y de latón). No hemos encontrado testimonios históricos de estas clases de hilos. Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz fil; Dic. Corominas, voz hilo. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 23)

FILLET
-1588: 3 onzas y 1/4 "de fillet blanch de Napols". (PIJOL, Janer, 86, doc. XVI) Miguel Gual.

FILL
-1381: Inventario farmacia Pere Vilagut, de Reus. "Item I maçapa ab fill blau e vermell e vert; pesa lo fil IIII lliures V onces". (VILASECA, Metges, 105) Miguel Gual.
-1385: "Compri ... dues libres de fill de canem ops dels balesters a raho de IIII sols lb. VIII sous". (PASCUAL, Partidas nave mallorquina, 300) Alvaro Santamaría
-1406: Inventario de bienes muebles de Nicolau Moryg, argentero, "5. Una mola d' oli; gancallas de fill de ferre". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, III, 361, doc. XVI) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra: “Item una senaya en la qual havia, entre rams e capdells, LXX rams de fill de stopa.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 170) José M. Gual.

FILLO
-1357: "Item balio el fillo que tollo al de Castillar. Monta V s. VI d.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 338) J. Carrasco.
-1361: "Et por VI onças de fillo d'oro, el treceno III s. IX d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 82) J. Zabalo.
-1365: En Navarra. "Et por VIII libras de fillo tinto que puso, el trecenno XIII d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 191) J. Zabalo.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Fil, fill.- -d'ampolomar, gros e prim (xv, 51 se vende en Túnez); - de bogia: v. «bogia»; - d'or fi: v. «Or»: hilo de empalomar o bramante (hilo gordo o cordel hecho de cáñamo).

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Fil: véanse «cànem», «exàrcia», «filaça» y «lino».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-08.

Referencias documentales de «Fil»

Fichas de la voz «Fil», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Fil», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"