Forment

Forment, fromen, froment, frument, frumenti, fforment, v. blat, setgle, y trigo: Cast. trigo

-Bibl.: COLON, Doble text, v. c.; PEGOLOTTI, Práctica mercatura ed. Evans, v. formento.; FORESTIE, Bonis, v. fromen" y "blat".; M. PIDAL, Léxico primitivo, v. frument, froment, forment

FRUMENTI
-1266: Por 103 cahices frumenti, a 8 besantes cahiz. (MIRET, Ititnerari J. I, 386) Miguel Gual.

FRUMENT
-h1050: Inventario de los censos de S. Pere de Vilamajor. "Senfred de Vilarara migera I de ordeo et migera de frument...". (MUNDO, S. Pere de Vilamajor, 51) J. M. Salrach.
-1168: Concesión de derechos feudales en la parroquia de Custoja, en Vallespir, por el abad de Arlés, en favor de Bertrand de Buada. "et decimum de mil e de ciuada ... et habeas X sest(ers) de segle currentes ... et duos sest(ers) de frumento rases ... et I migeram de ciuada ad mansuram Petralatem pro albergua, et I sest(er) current de ciuada, et I porç de trescol ..." ... "et IIII garbes de ciuada..." ... "et II panes de segle ..." ... "et I seter ras de ciuado". (ALART, Docts. Rousillon, 29) Miguel Gual.
-1236: Jaime I, desde Barcelona otorga al monasterio de Valdoncella, 10 cuarteras anuales de "frumento de moltera" (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, doc. 146, 244) Miguel Gual.

FORMENT
-S. XIV: En Navarra. "Carga de forment, XII d." (AGN, Arancel de Maya) A. Martín Duque.
-1303: Se compran 2 cahices de forment, a razón de 24 ss. jaqueses cahiz, "a la qual raho valia en la plassa". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 329) Miguel Gual.
-1308: Interesante para diferencias el "forment" del "blat"; Todo judio de Perpiñán estará ogligado a moler en los molinos del rey, bajo pena de 20 ss, "e perdrá tot lo forment, e'l denunciador aurá la tertsa part del dit forment e de tot altre blat que mola". (ALART, Docts. Roissillon, 183) Miguel Gual.
-1310-15: Lezda del mercado de Thuir, "Item tot hom estrayn qui aya al dir mercat, per vendre, ordi, forment, o altres blatz, o tot altre legum, o glan, o altre esplet, o sal: pagua e deu pagar per quascuna eymina, una cossa de leuda ...". (ALART, Docts. Roussillon, 221-221) Miguel Gual.
-1317: "Eymina de forment. VI diners o'l cester dos diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1325: "Item tota flaquera et tota farinera e tot bescuyter e tota bescuytera e tot hom e tota hembra qui fassa semola, paguen tota vegada per quartera de forment, con la compraran, IIII diners; e si compren ordi ne altre blat" (A.M.B. Antiques Privilegiorum, lib. 1º, f. 27 r) Miguel Gual.
-1331: "Item es cert que en la quartera de Terragona ha II peses de farina ... e deuen exis de cascuna pesa de farina pans de maior, de bon forment e de bel pa, XXX pans, e de (pa) de sopar XLV pans ...". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. XXXVIII v.) Miguel Gual.
-1334: De "jugent" a Barcelona se llevan 975 salmes de forment e 4 salmes de sachs", o sea 879 salmos que costaron puestas en navío 938 libras, 15 sueldos y 5 dineros barceloneses. ... se venden en Tarragona ... 2233 "sterelles de forment tarç" se elaboran en Cagliari, a 300 libras y 3 ss. ... Se traen de Cagliari a Barcelona 666 y 2/3 de "sterells" de "forment". que costaron puestos en navío 193 libras, 10 sueldos y 3 dineros. ... Se traen de Bristany a Barcelona 500 "estarels de forment" que costaron puestos en navío 104 libras, 6 ss. y 4 dineros. (MADURELL, Compañía trecentista, 452, 453, 460, 474) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “Despensa”: “Item dos sachs de forment qui casú té 111 corteres”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 175) José Miguel Gual.
-1383: "La deena habunda en diversitat de grans, aixi com de forment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “Despensa”: “Item dos sachs de forment qui casú té III corteres”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 175) José Miguel Gual.
-1448: "negun flaquer ne flaquera, ne bescuyter ne bescuytera, no gos entrar dons lo porxo cubert de la Quartera per comprar forment...·" ... "algun hom ne alguna persona stranya ne privada, no gos comprar forment ne ordi per revendre dins la illa de Mallorques". (PONS, Mostassaf, 14, 15-16) Alvaro Santamaría
-1448: "tot venedor de forment dega fer arerar lo forment que vendrà, ans que'l vena a les gents... Emperó que'l arer sia bo e convinent" ... "tot venedor e altra persona, qui vena forment en botigues, deia tenir en la botiga, on vendrà lo dit forment, mija quartera e barcella justa..." ... "tot venedor de forment no gos fer algun encamarament e frau algun, en forment ne en ordi que vena" ... "algun moliner no gos portar ne fer portar alguns sachs de forment ne d'ordi al molí, tro que primerament l'haia pesat en lo pes de la farina del senyor rey". (Capitols del Mostassaf de Mallorca, PONS, Mostassaf, 112, 118) Alvaro Santamaría
-1456: En un inventario de bienes figura en “la cambra petita”, “Item dos sachs ab dues migeres de forment”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José Miguel Gual.
-1466: Fórmula contra la viruela, "segó de forment" ... Formula para curar los ojos. 3 "pinnes de la flor de la farina de forment, ab such de magrana agra borda" (MOLINE, Receptari, 415, 429) Miguel Gual.
-1468: Juan II de Aragón autoriza a Miguel Pere a comerciar con los rebeldes, se le prohibe llevar "forment, vi, oli, civada, cánem, ferro, aruds, polvora e altres municions de guerra". (PILES, Docts. Hª. comercio, 137) Miguel Gual.
-1471: En el inventario de un zapatero de Reus, "Item I gerra gran, trancada (rota), apte per tenir forment" ... "Item III sachs de stopa de cànem, sotils, en los queals ha entorn VIIII quortes de forment". (VILASECA, Gremi de blanquers, 155,156) Miguel Gual.
-1478: "puga sembrar ... un jornal de blat ço es de forment". (SERRA VILARO, Baronies, I, 256) Miguel Gual.
-1484:Voz Forment : "Forment, la amina abona 10 dineros de lezda (art. 142 ". Castellano «trigo candeal». Véanse las voces blat y setgle del presente glosario y Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz forment. (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 23-24)
-S. XVI: "Que es pugui fer als poblats de la vila una partiò de 30 quarteres de forment de la botiga de la vila". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 50) M. D. Mateu.

FFORMENT
-1499: "Item una post de plegar lo blat de la era" ... "Item dues samugues de dur les garbes de blat" ... "Item vuyt quaffiços de fforment y mig ...". (Inventario de bienes de un labrador de Almenar. (FARAUDO, Casa catalana, 133, 136) Miguel Gual.

FROMENT
-1267: Contencioso sobre el derecho de fornatge. "Translatio feta entrel maestre del orde del Temple els consols de Perpenya quels forners no prenguen dels flaquers de la vila per fornage o coure lo pa si no sis diners de malgureses de quasern ço es de pan blanch fet a vendre de una aymina de froment, e de fluxol o pa ros lo vinte pan per coure, e lo vinte pa de tot altre pa quels flaquers faran a lur us propri e couran en los dits forns.". (TRETON, Diplomatari Masdeu, III, doc. 676, 1668) José Miguel Gual.
-1297?: Lezda de Colliure. "71. Item eymina de froment, VI (diners)". (GUAL, Vocabulario, doc. XXIV, 164) Miguel Gual.
-1310: Ordenanza de Perpiñán, "Item que'ls mo(li)ners, pus que aurán pres per molre froment, ordi ho altre blat, lo tornen e auen ha tornar molt a la casa d'aquel lo d'aquela de qui será, dins X dies ..." (ALART, Docts. Roussillon, 206) Miguel Gual.
-1345: "per II sestiers e emina fromen ... a XXIV sous lo sestier". (FORESTIE, Bonis, I, 54) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Forment (xn, 82; xv, 53 se exporta en Túnez); grans d e - (vr, 19, grans d e - (vr, 19, 20); - de Pissa ; Mosema (XII, 83, 89): trigo y también cereal o grano, citándose el grano de trigo y el procedente de Pisa y «Mosema». Ampliamente documentado

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Forment (IV, 137 y 152; IX, 85; XIV, 111; XV, 126; XXV, 157; XXVII, 16; XXIX, 112); froment (XXIV, 71); frumenti (V, 65); tritici uel frumenti (VIII, 81); panem frumenti (I, 81 y 103); frumentum et bladum (XI, 69). Véanse «blat» y «tritici». — Cast. «trigo» y también «cereal o grano», como lo revelan estas citas de 1310 y 1308: froment, ordi ho altre blat... forment e de tot altre blat (publ. Alart, Docts. Roussillon, 206 y 183). Tenemos documentados: frumento rases (1168, ibid., 29); frumento de moltura (1236, publ. Huici, Col. dipl Jaime I, doc. 146); y frumenti barbaresch (1344, publ. Giménez Soler, Comercio infieles, 294, nota 2). Véanse otras citas en v. «blat». Del lat. «frumentum».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB v. «forment». Du Cange, vv, «frumentum, frumentus» y «fromentum». Forestié, v. «fromen».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-22.

Referencias documentales de «Forment»

Fichas de la voz «Forment», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Forment», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"