Fusta

Fusta, fustes, fust . Cast. madera

-Bibl.: TILANDER, fueros aragoneses 1348, 133-134, v. fusta, que cita como madera, con amplia ref.; CASTRO, Aranceles, 267, v. fust, fusta.; GAYANGOS ed, Conq. Ultramar, glosario, v. fuste; POTTIER, Inventaires, v. fust, fusta, que traduce como "Bois de construction. Pas de difference sensible entre les emplois de l'une ou l'autre forme".; M. PIDAL, Cid, vocabulario, que cita como palo.

-1292: "fusta 2 d./carga (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) José Miguel Gual.
-1305: "Ordonament de la fusta, e dels cayros e dels teules" (ALART, Docts. Roussillon, 162) Miguel Gual.
-1308: "Fo adordonat ... que tots los homens de Querol, e de Quers, e de Cort Vassil ... qui an us de talar lenyes e fusta en los bosch de Cam Cardós ... que de tota lenya que'n prenen e talen per vendre ... paguen ... par cascuna somada ... I diner". (ALART, Docts. Roussillon, 180-181) Miguel Gual.
-1331: "III cullares de fust". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 553) Miguel Gual.
-1340: "Si vosaltres, senyors, ordenaveu que les vostres marjals e llocs erguliosos fossen plantats de olms, d'albers, e de xops e de fusts semblants" ... "Car la llenya sobredita que la terra aquesta (Valencia) vos dona de fet, es precios fust e fragant, ço es romero ... lo qual romero vos adoba lo pa en lo forn e el fa fortsa, e la fragancia conforta fort lo cervell de les gents, ultra les altres propietats que ha moltes e fort precioses". (EIXIMENIS, Regiment, 29.10, 30; Cfr. ALPERA, Nombres trecentistas, 212) Miguel Gual.
-1357: En la Aljafería de Zaragoza se empleó mucha madera de avet (1357, publ. MADURELL, Aljaferia, doc 15, p. 521). Miguel Gual.
-1380: "dos morters ab dos boxs de fust". (PUJOL, Inventaris, p. 471) Miguel Gual.
-1448: "tota persona, que descarregarà o descarregar farà o carregar en los moll de Mallorques ferre, coure, plom o altre metall, fusta o lenya, botam ple o buyt, après un dia natural que posat hi serà, deia aquell levar del dit Moll ...". (PONS, Mostassaf, 134) Alvaro Santamaría
-1455-67: "Un altar de fust, ab son cubertor de tovallola morisca" (SOLER PALET, art. casa, 292) Miguel Gual.
-1497: "Quatro sillas de fust". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 89) Miguel Gual.
-1565: En un inventario oscense aparece "Una causera redonda de fusta" , "un lujar de fuste". (LAGUNA, Estudio léxico, p. 41) José M. Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Fusta, fustes (xv, 431, 444, 450); noliaments d e - (II, 242; § XIII passim) : fusta, buque ligero . En un arancel de lezdas del siglo xv figuran: fust appellat tirant, fust appellat carretal y fust appellat doblesça (publ. Gual, Arancel lezdas, arts. 384-386).

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Fusta (II, 2; XII, 101; XIII, 109 y 110; XV, 158; XIX, 151); obra de fust, opus de fusto (XII, 100; XIII, 108); fust de Castella (XV, 142); fusta que ueniat per mare (I, 55); fusta obrada o a obrar, -ne a obrar (VIII, 137; IX, 137); fusta obrada o per obrar (XXV, 197); fusta de bast obrada, fusta no obrada (XVIII, 3); fusta de qualquiere natura (XXIII, 4). Véanse «armadures», «conquis» y «pales». — Cast. «madera»; tal vez la cita del doc. I, 55 se refiera a «nave» o «leño». Producto muy abundante: véanse como ejemplo las 64 citas que recoge Pottier en Inventaires, vv. «fust» y «fusta» y las mismas voces en nuestro Arancel lezdas, que documenta «cadira, darga, ballestes, pintes, cardes, gauetes» de madera, además de las clases navales denominadas «carretal, tirant, doblera y madero». Se elaboraron con madera, además, vasos, anaps, escudillas, artesas, platos, cucharas, cuencos, armas, arados, cruces, cálices, etc., circulando madera de encina, roble, chopo, abeto y otras especies.
El FBejar (del s. XIII, en PMH, II, 52) cita la madeira por laurar y Eiximenis (Reglament, 24) la «fusta de Castella, bella, ab gran còpia», que llega a Valencia por los ríos Júcar y Guadalaviar. Para el transporte de madera por estos ríos, véanse docts. de 1268 y 1347, publ. Huici, Coldipl. Jaime I, II, doc. 935 y Giménez Soler, JManuel, doc. 581. Del lat. «fuste».
Bibliografía. Castro, Aranceles, v. «fust, fusta». Tilander, FNovenera y FArags. 1348; Macri, Agg. al Diz. Corominas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: v. «fusta». Menéndez Pidal, Cid; Roudil, FBaeza; y Gayangos, Conq. Ultram.: v. «fuste».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-23.

Referencias documentales de «Fusta»

Fichas de la voz «Fusta», extraídas del archivo del profesor Gual