Li

Li, lli,v. lino .- Cast. "lino", véase esa voz en nuestro diccionario.(materia prima y telas de lino), de gran circulación por todo el ámbito medieval. Planta herbácea de escasa altura cuyo tallo, que es de donde se obtiene la fibra para la hilaza, está formado por una médula interna rodeada de corteza o materia En todo el norte de la Península ha sido cultivado de forma intensa por su buena a la montaña en zonas húmedas y frescas de Galicia, el País Vasco o La Rioja; su cultivo en Castilla y León se hallaba ampliamente difundido, corno testimonian las referencias a linares desde El Bierzo a Soria, Palencia o , lo mismo que en toda la mitad sur de la Península, Extremadura, La Mancha, Murcia y la propia Andalucía. (CORDOBA, Técnicas preindustriales, 241). Fibra textil y tejido hecho con la fibra del "linum", planta linacia, cuyo tallo se utiliza para confeccionar telas de lujo y sus semillas, llamadas linaza, para extraer harina y aceite. Alfau destaca la estima de estos tejido que han merecido desde tiempos remotos hasta consagrarlos en la liturgia para las ceremonias religiosas. Indica que los más valiosos se fabricaban en talleres subterráneos en los que la humedad permitía a los tejedores estirar los hilos al máximo sin temos a romperlos. (ALFAU, Nomenclatura, v. c., véase la interesante doc. que aporta para el s. XIII). Según Fagniez el mejor lino era el de Egipto, per también se cultivaba en Francia y cita "Le lin d'espagne et celui de Noyon ne pouveient y entrer parce que l'un et l'autre etaient de mauvaise qualité". (FAGNIEZ, Etudes, 215-216). Según R. Córdoba, el tratamiento del lino y el cáñamo, hasta conseguir flexibilidad y resistencia para ser utilizado, era el mismo y que resume en enriado (quitar semillas y hojas), secado (enjugado), maceración, vareado (espadado), peinado (rastrillado), hilado y urdidura.


LI/LY
-1303: "Item, done en preu de 50 alnes de drap de ly, a obs de la Capella de SR, es assaber a sobre altar et a cortines de la dita Capella, de les quals 50 alnes costaren les 14 alnes a/r de XV. diner, qui son 17 solidos., 6 denarios., e los romanents 36 alnes, a/r de 14 denarios mealla que munten 43 solidos., 6 denarios.; item , pero 8 alnes de drap de ly que foren tintes en negre a obs de la dita Capella, a/r de ... denarios 8 solidos e costaren de tinyer 3 solidos., qui monta per tot 72 solidos barchinonenses" (HURTEBISE, Libros tesoreria, p. 385) M. D. Mateu.
-1304: Se compran 50 alnas de "drap de ly", a obs de la capella del senyor rey, es a saber a sobre altar et a cortines de la dita capella; 14 alnas a XV diners 17 ss. barc. y 6 ds. y otras 36 alnas a 14 dineros malla que son 43 ss. y 6 ds. "Item per 8 anles de drap de ly, que foren tintes de negre, a obs de la dita Capella", sin precio, sólo 3 ss. por el teñido. (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesorería, 385) Miguel Gual.
-1308: Ordenanzas suntuarias de Perpiñán: "Item ordona lo senyor Rey que nul hom ni donzela de vila, ni de son alberch ni de son Conseyl, no gaus d'aqui anant vestir, ni nula persona ad els vendre per vestir, drap ni vestidures de Fransa o d'altra terra que cost la cana de Montpeler oltre l.. s Barchen, ni encara, si (eren) vestidures d'aytal drap o en que âges ornaments vedats, no les gausen vestir. Mas si es drap que sia fejt adobat en les sues terres d'amont dites, no aja for; mes, que tots se ajen a vendre a cana de Montpeler, e que's canen jasen doble sobre tauler, e que s'i donen tomes aixic om a Montpeler. Mas, drap de li, e brus, e draps de cadirs stretz, se pugen vendre ad aines aixi co es acostumat". (ALART, Docts. Roussillon, 170) Miguel Gual.
-1311: En Perpiñán se citan los "espardaners de li" y los "massadors de li" y la costumbre de "adaygar vassades de li" en el agua de riego. (VIDAL, Docts. sur la langue Roussillon, 55-56, doc 3 y 75 , doc 25) Miguel Gual.
-1312: Ordenanzas de Valls. Se prohibe "plegar li" de fuero del campo de Tarragona. (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XII, 203) Miguel Gual.
-1317: "Quintal de li, VIII diners o la cargua II solidos". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1335: Cargamento de un "leny de bands" catalán apresado por un "leny armat" del alcaide de Málaga. "III costals de li". (A.C.A., reg. 555, f. 21 r.- v.) M. Sánchez.
-1335: Parte del cargamento de un "leny de càrrech" valenciano que, viajando de Valencia a Atenas, fue capturado por un "leny" de Ceuta frente a cabo de Palos. "IIII costals de li prim". (A.C.A., reg. 555, f. 22 v.) M. Sánchez.
-1344: "E si alguna persona amerarà li en la céquia appellada mare de Vilafanet". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XII, 59) Miguel Gual.
-1357: Inventario de la aljafería de Zaragoza, "Item II lansols de li". (MADURELL, La aljafería, 522, doc. 15) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I de bri de li" ... "Item I poch d'estopa de li". (VILASECA, Metges, 101, 105) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra: “Item una vanova feta a bastes de dos fils, de V teles, la cuberta de li e la cotana de stopa..”. ... “Item X tovalloles en 1 pessol de li, noves, e tiren casuina I cana..” ... “Item unes tovalles de li oldanes, ab listes blanques als caps, qui tireu II canes.” ... “Item CCXXIIII parells de serros de li pentinat de l’Alger, los quals eren dins dues cuxineres.” ... “Item XXXVIIII parells de serros de li de Alaxandria pentinat, los quals eran dins una olla de terra.” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 170) José Miguel Gual.
-1443: Inventario bienes jurista Juan Prunyosa. "Item hun parell de lançolos de li, de quatre terces de largaria, tres alnes miga quiscuna terça, cominalls" ... "Item hun puat per a pentinar li" ... "Item hun saquet de li, en lo qual avia huyt lliures de li prim filat" ... "Item hun capdell de fill de li groch". (FERRER, Inventari segle XV, 297, 299, 305) Miguel Gual.
-1448: "alguna venedora de vi, d'aqui avant no gos en la taverna o en celler, li ne stopa filar ne menejar, ne algun infant denejar". (PONS, Mostassaf, 33) Alvaro Santamaría
-1454: Memorial de les robes carregades en Bruges sus lobalana del duch de Burgunya. "I pentinador de li, de dos cases". (MARINESCO, Les affaires, 46) Miguel Gual.
-1458: "Item, dos ligar de li e coto de crep gros" ... "Item, un coll e un cap de li e sede sens crespar" ... "Primo, dos colls de li e coto e hun cap per XII sous, VI" ... "Item, dos ligas e un coll de li e coto entaulats" ... "Item, un coll e tres caps de li stufats" ... "Item, duas taulas de pinta, lisos e dos plegados ab una tela de filampua de li e ab creueres e cordes e corrioles e ab vores" ..."Item, XII massas de li d'Elexendria" ... "Item, un ligar de li e sede crespat" ... "Item, un cortinatge de drap de li blanch, son VI peces ab son bastiment e tovellons". (VOLTES, El establecimiento, 50, 51, 52) J. F. Cabestany.
-1482: "Drap de li no sia feyt menor de tres quartons e una polgada; el pinte no vaia buyt d'una pua o de dos enant". (Furs de Valecnia, ed. princ. 1482, f. 80 v., rub. "De draps e de fustanis", punto XVII, fueros de Jaime I) Miguel Gual.
-1484: Voz Li : "Li, la carga abona 2 sueldos y 6 dineros de peaje y el quintal 3 sueldos y 3 dineros de lezda (art. 178); li, el quintal 1 sueldo y 3 meallas de lezda (en contradicción con el art. anterior) y 10 dineros de peaje (artículo 179); telles de lli, la bala 3 sueldos y 4 dineros de lezda (art. 293). Castellano «lino» (materia prima y telas de lino), de gran circulación por todo el ámbito medieval: drap de li blau y vert, mantas, cortinas, peinadores, manteles, sábanas, almohadones, casullas, colchones, toallas, cojines, etc. Véanse: Heyd, Storia del commercio, 1193; Capmany, Memorias históricas, III, 161; Carande, Relacs. comerciales, 53-58; Dic. Aguiló y DCVB., voz lli; Dic. Corominas, voz lino, y la palabra lenç en el presente glosario. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 33) Miguel Gual.
-1485: Mercancías que se envían de Barcelona a Nápoles, "un pareil de coxins de fluxell, ab quatre coxineres de li". (MADURELL, Docts Hª de la imprenta, doc. 25) Miguel Gual.
-1490: "Item que los jurats puxen scriure al noble Jofre de Thous quels seus vasals los lins que tenen a miges aranquen, sino los senyos dels lins ho faran aranquar a carrech dells" (A.M. Villareal. Manual de Consells de 1489-1490, f. 33 vº) Miguel Gual.
-1499: Inventario de un labrador de Almenar, "Item tres garbes de ly maçat, en les quals avie una rova, poch mes ho menys" ... "Item tenen en poder del texidor XVIII liures de brim (hebras) de ly"(en lo celer). (FARAUDO, Casa catalana, 133) Miguel Gual.

LLI
-1448: "total persona, qui vendrà lli a menut, e serà trobat ab fals pes, que pach de ban vint sols" ... "tota persona, qui vena drap de lli ne de cànem o fustanis, a menut e en gros, e serà atrobat ab cana minva, pach de ban cent sols" ... "algun hom no fassa bassa de lli entorn de la ciutat, aytanmt com te tro a la horta, qui fou, d'en Noguera, e al pont d'en Cogolles, ne a la bassa d'en Rabaça e a les Torres Lavaneres, e del carrer, qui mou de la Riera e va al hort d'un Salelles" ... "tota persona, qui faça amerador de lli en les parròquier fora la ciutat, que aquell deia fer tancat e clos, en guisa que algun bestiar no hi puxa entrar". (PONS, Mostassaf, 40, 53) Alvaro Santamaría
-1484: Voz Lli : "Telles de lli (art. 293): véase «li". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 36)
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la botiga , "Item sis cavallons de lli sens trencar.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 184) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Li.- - alaxandrí , alexandrí (n, 268; xv, 395-411 tarifa aduana Túnez); draps d e -: v. «drap»: lino, como materia prima textil y telas de lino, citándose especialmente el de Alejandría.-Véase la amplia glosa que le he dedicado en Vocab. comercio medieval, «lino».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Li. — Véase «lino».

Tipo: Tejidos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-07-15.

Referencias documentales de «Li»

Fichas de la voz «Li», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Li», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"