Legado Gual Camarena - Vocabulario de Comercio Medieval

Peix

Peix , sallat, peys, pex, pices, pisces, piscis, picibus, picium, pescado,pez, v. tonyina .- Cast. "pescado", fresco o salado.

-v. POTTIER, Inventaires, c. pex (doc. 1402).

-1180: Alfonso II otorga al monasterio de Santas Creus todos los peces que correspondían al rey en Cerdaña. ("omnes truitas recentes et salsas que mehi exeunt et perveniunt per totam Cerritaniam". (MIRET, Itineario Alfonso II, 413) Miguel Gual.
-1266?: En la cuentas de la casa real, cuando llega el viernes o dia de abstinencia, el pescado sustituye a la carne y en los dias de ayuno voluntario, figura al lado de la carne el congres a les deiunas, el pey a deiuns. (SOLDEVILA, Pere infant, 163) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán. "Tot peix salat, exceptat toynina, pach per libra II diners" ... Jarra de toynina, II diners", de corretaje. (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1298: "Ordonament e establiment dels peix" de Perpiñán, los peces pescados en los mares y estanques del rey de Mallorca, tendrán que venderse en dicha tierra. "item que cant los ditz peixes seran ixits de la mar o del estany..." ... "per revendre aquí a menut" ... Deberán colocarlos "en les taules de la peixonería", donde estarán hasta la hora nona, pudiendo después venderse a quien quiera y donde quiera, ... prohibe "tolre o fer tolre la coa dels dits peixes entró a la polpa, no obrir tots los ditz peixes" ... "exceptats sardes e altres peixes menuts semblantz a ssardes". ... "Item que negún revenedor no gaus salar peixes, del primer día de Carema entró a la festa de Sant Miquel del mes de setembre, exceptats veyratz, o sardes, o tonines, los quals puscha cascun salar a sa voluntat" ... prohibe introducir "peixes pudentz ni corromputz" ... prohibe sacar pescados de la tierra del rey, tanto drescos como salados, "peix o pexis ... freschs ni salatz". (ALART, Docts. Roussillon, 123-128) Miguel Gual.
-1304: "Item es acostumat que tot hom de la vila de Toyre e tota altra estranya persona qui vuyla vendre fruyta, o pex, o porres, o cauls, o ayls, o cebes o tota autra ortalissa ... que ho pot fer cridar a .j. emfant ... e dona-li so que's vol, e no n'es de rentengut de donar a la crida ni as altre hom". (Ordenanza de Thuir. ALART, Docts. Roussillon, 159-160)
-1310: Ordenanza de Perpiñán. "Item I saumada de peix, I diner" (per loguer de taula), "Item I esquerpa de peix, obol". . (ALART, Docts. Roussillon, 121) Miguel Gual.
-1310: Lezda mercado Thuir, "Item tot hom estrayn pagua per somada de peix, I diner". (ALART, Docts. Roussillon, 225) Miguel Gual.
-1312: Jaime II de Aragón ordena a los jurados de Sabiñánigo preparar para la "cena real", entre otros productos: "pices recentes ad opus geiunancium, omnes illos quod poteritis". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 98) Miguel Gual.
-1317: "Sàrria de peix salat o d'anguila, VIII diners". (SOBREQUES, La lleuda, 82) J. F. Cabestany
-1313: Los cocineros "deuen hauer dels drets dels peix, çoes a saber de dalfi lo morros, e les pededores, e les frexures, e la coa ab IIII dits dins lo peix. Item de scorio, lo morro e les esquenes, e la coa, e les frexures. Item de lunades, les coes e les podedores. Item d'amfos e de rey e de tot antre peix de tayll, les frecures e les sayonals tro al vuyel" (Llibre del coc, ed. SERRA VILARO, f. XXXV r) Miguel Gual.
-1313: Item a diuendreç dona hom peix, e deu hauer cascun cani¡onge e cascun capellá, e cascun racioner: IIII verats cabals, o VI bogues cabals; o IIII paiells cabals ...; e si festa de IX lisons ve en lo diuenres, donals hom peix d'oruga que va per ast, e deu esser lo dit peix d'oruga miga canongia e el calent; e si hive festa miga deuen hauer de II peix e mig" ( SERRA VILARO, Llibre del coc, f. IV v.) Miguel Gual.
-1313: "peix frasch, d'aygua dolç o de mar o d'estany" ... "tot peix de rocha, axi co. ès garch, marbre, verada, paregols, oblada, corchs, griues, curters, verats, salps, corba e xangló", 7 d. la libra y 8 ds. libra en cuaresma y ayunos. ... "musols, lops, lices, orades, palomides e altres peixs semblants, 9 ds. libra en cuaresma, 8 los dias de ayuno y 7 el resto". ... "corbayll, reig, amfos, carina e altres peixos senblants, a 8 ds. libra (en cuaresma y dias de ayuno) y 7 el resto. ... "tot peix vermeyll, axi com és pagell, moll, paguer, storpia, gembol e altres peixs semblants", 7 ds. libra, dias de yuno, 7 ds. y en cuaresma 8 ds. ... "tot peix de rocha, axi com és garch, marbre, verada, paregols, oblada, corchs, griues, curters, verats, salps, corba e xangló", 7 ds. libra, y 8 ds. en cuaresma y ayunos. ... "luernes, 7 ds. libra en cuaresma y dias de ayuno y 6 ds. el resto ... "cunell, musola et tot peix bestinal: 3 dineros libra (en todo tiempo) ... liços e aranyes: 8 ds. libra en cuaresma, 7 dias de ayuno y el resto 6 ds. ... "remols e avenardes, palaya blancha, zauoga de mar: en cuaresma y dias de ayuno a 8 ds. libra; el resto a 7 ds. ... "moreles, jerles, besuch, bisols, boga, sorell, bonitol e aguylles: 7 ds cuaresma, 6 ds resto ... lagosta todo el año 7 ds. ... stadenya, e banosa, lena e matell ... peix d'estany libra a 5 ds. ... Oronelles, malues, glofas: 5 ds. libra ... lagosti gros e menut : en cuaresma no se indica, resto 10 ds. libra. (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 420-422) Miguel Gual.
-1324: Los precios del pescado en Valencia en esta fecha: peix menut de bolix, 1 ds libra (de 11 onzas); sardina fresca o salpresa, 2 ds libra; calamar, 3 ds. libra; congre fresch o morena, 2 ds. libra; molleres, corba, salpa o cantera, 2 ds. libra; serrans, 2 ds. libra; moll, 4 ds, libra; "mujol, orada que prenguen en la mar", 3 ds. libra; lagostins, pajells, verats, sarchs e agulles groses e escorpia, 3 ds libra. ; remol gros, 4 ds; retg, tonyina, tortuga, atzernia, amfos, corbell e tot altre peix de tall, 4 ds; esturio, 8 ds.; dalfi, 3 ds.; sucles negres, 2 ds. libra; sucles blanques, 3 meallas libra; y sucles , 3 meallas; peix bestimal, axí com musola, lumada, gat e agulladol, 3 ds.; espaa, 2 ds.; lagostes, branques, lop, mantol, sepies, polps, rajades scrites, ledellam maienca, cranchs, sigala e gambairots, se venden a ojo, sin pesarlos. (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 4) Miguel Gual.
-1331: "Item a diuendres dona hom peix, e deu hauer cascun canonge, e cascun capellé, e cascun ra: IIII verats cabals, o VI bogues cabals; o IIII paiells cabals... ; e si fetsta de IX lisons ve en los diuenres, donals hom peix d'oruga que va per ast, e deu esser lo dit peix d'oruga miga canongia o el valent ; e si hei ve festa mega deuen hauer de II peix e mig" ... "Item ordona que totes salses, e tota carnsalade, oli, peix salat, formatges e totes antres coses qui sien a seruiy de la dite canonge, stien e sien. eses en la botiga de la cambre" ... Los cocineros "deuen hauer dels drets dels peix, ço es a saber de dalfi los morros, e les podedores, e les frexures, e la coa ab IIII dits dins lo peix. Item de scorio, lo morro e les esquenes, e la coa, e les frexures. Item de lunades, les coes e les pededores. Item d'amfos e de rey e de tot altre peix de tayll, les frexures e les gayonals tro al vuyll". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. IV v. y LIII r. y XXXV r. ) Miguel Gual
-1331: "peix fresch, d'aygua dolç o de mar o d'estany". (CARRERAS CANDI, Ordins. urbanes, 420) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la festa de St. Nicholas de dos peixos. Item en la Concepció de Sta. Maria de dos peixos. Item en la festa de St. Thomàs Apòstol de dos peixos. Item en la vigília de Nadal de dos peixos.” ... "Item deuen donar peix frit ab escabeix." (ALANYA, Carta Cibariorum, 470, 476) José M. Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item a tot lo any que sia dia de peix, vullas a dinar o a sopar, si és lo peix fregidor, se deu donar juyvert, e si és de aygua se deu donar salsa, e si és salat se deu donar oruga.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José M. Gual.
-1364: "Item tot peix sech e salat que isque de Catalunya, pach II solidos per lliura de diners". (Cortes de Tortosa 1364, II, 257, artº 26) Miguel Gual.
-1389: El concejo de Castellón de la Plana. "stabli e ordená que pagel, dentol, sorel e altre pex de bolig, que sie pescat dues legues ultra vila de Castelló, que al día de Ram no'l gos vendre sino a III diners la liura ... Item la revalla ... a II diners la liura. (SANCHEZ ADELL, La pesca en el Castellón, 268, doc. I) Miguel Gual.
-1392: El concejo de Castellón de la Plana prohibe "que durant l'estiu, tant sguart qui es temps perilos e pes los als pexes son denades infeccions a les gents e de aquelles se segueixen malaties, que muçola, pex ample, canel, pastril ne alree pex bestial, exceptat ragada (sic) (e) congre ...", prohibe su introcucción y venta. (SANCHEZ ADELL, La pesca en Castellón, 269, doc. IV) Miguel Gual.
-1392: "Item tot pex negre ... III diners" ... "Item la liura de pex ample, I diner" ... "Item luç, luerna e tots pexes vermels, exceptats los dessus dits, III diners" (per liura) ... "Item luç, luerna e tots pixs vermel" ... "Item pex menut, la liura II diners" (SANCHEZ ADELL, La pesca en el Castellón, 270, doc. IV , V, VII) Miguel Gual.
-1392: "Item tot pex liçal, agulla, IIII diners" (per liura) (SANCHEZ ADELL, La pesca en el Castellón, 270, 271, doc. V, VI, VI) Miguel Gual.
-1393: "Item pex de bolig, III diners". (per liura). ... "Item pex vermel, orada, sarch e virada, exceptan luerna, luç e coch, la liura V diners". ... "Primerament, tot peix real, la liura V diners" ... "Item pex negre ab scata ... la liura IIII diners". (SANCHEZ ADELL, La pesca en el Castellón, 271, doc. VI y VII) Miguel Gual.
-1403: Ordenanzas de Denia, "que totes sepies, polps, calamars e peix de mornells e de batudes soltes, que será mort en les dites mars per los pescadors, sien portats a la plaça de Denia a vendre". (CAMARENA, Col. docts. Gandía, doc. 32) Miguel Gual.
-1436: Peaje de Daroca. Cortes de Monzón. "Item peixa, de qualquiere natura que sia, 3 ss. carga". (SAVALL, Actos de Cortes R. de Aragón, f. 11 v.-v.) Miguel Gual.
-1448: "algun venedor ne venedora de peix, no gos tenir ne posar en algun paner de peix en terra, ne en altre lochm sinó en les taules de la Peixcateria". (PONS, Mostassaf, 27) Alvaro Santamaría
-1448: "alguna persona no gos fer, ne faça alguna sutzura en la Peixcateria, ne de sots les taules, ne hi gos gitar alguna salmorra de peix". (PONS, Mostassaf, 26-27) Alvaro Santamaría
-1448: "tot peixcador privat o strany, qui peixch o faça piexcar tunyina, sardina o aladroch, e tot altre peix, de la Dragonera tro a Cabrera, deia portar o fer portar lo dit peix e poser en les taules de la Peixcateria" ... "algun peixvador de peix ne venedor, no gos dar meyns de tres parells de sardina e de cerclet, de aladroch e de gerret e de pamfils e de alatxa de la pus grossa". (PONS, Mostassaf, 29, 30) Alvaro Santamaría
-1483: El municipio de huesca fija los siguientes precios: congrio, la libra 12 ds. ; congrio menucel, 10 ds.; merluza seca, 6 ds.; merluza remulada, 5 ds.; sardinas arencadas, 2 ds.; arenques, 3 ds la pieza; anguilas saladas, 3 ds. (BALAGUER,-DURAN, Econom. d'Osca, 235) Miguel Gual.
-1484: Voz Peix : "Peix salat, la carga abona 1 sueldo y 2 dineros de lezda, más 2 sueldos y 6 dineros de peaje (art. 223); tonyina (art. 287): véase «tonyina».Castellano «pescado salado», objeto de gran consumo en la Edad Media, pues era el manjar predilecto en los días de abstinencia. Véanse: DCVB. y Dic. Aguiló, voz peix; Dic. Corominas, voz pez.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 46)

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

peix: v. «aygua cuyta».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Peix salat, sallat (IV, 82 y 182; VIII, 74: XIII, 24; XV, 126; XVI, 130; XXV, 89); peix fresch (XIII, 110); peix fresch o salat (XVIII, 22); peys (XXVII, 33); peys salat (XXIV, 64); pex salat, salado (IX, 78; XVII, 21; XIX, 150); pex fresch (XVII, 21); pices, pisces salsos, piscis salsi (VI, 9; VII, 9 y nota; XII, 19); picibus, piscibus (II, 2; V, 93); piscis salatus (I, 60); picium salsorum (III, 9; VI, 9, nota); piscibus salatis et recentibus (XI, 39); pices recenti (XII, 102). — Cast. «pescado», fresco y salado, objeto de gran consumo en el Medioevo, especialmente en los muchos días de abstinencia (véanse citas pex a dejuns y congres a les deiunas, cfr.a Soldevila, Pere infant, 163 y 432). He aquí las principales clases que hemos documentado, en plan genérico:
— peçes maçales... piscaminis maritimi (FCuenca, edic. Ureña, 818 y 838).
— pescado de río (FUsagre, edic. Ureña, § 246).
— peis que veniat per mare (FSSebast., edic. Marichalar, 212).
— pescado reziente (FSalam., edic. Castro, § 158).
— pescado seco (FLedesma, edic. Onís, § 314).
— «congros, ou caçóeos, ou balea, ou toninha ou outros pescados que non seian de scama (FTotres Novas, en PMH, II, 93); «baruos, ou anguias, ou outre pescado que se uenda desde rrio» (ibíd.); «peyxotas ou doutro pescado de scama» (ibíd.).
— «Pescado meudo d'agua doce» (.FBeja, en PMH, II, 58).
— pescado de ribeyros (1294, en PMH, II, 44),
— pescado fresco de río (FPuebla de Sanabria, 1220, publ. J. González, Alfonso IX, doc. 401).
— pescato sauaes (FBarqueiros, 1223, en PMH, I, 597).
— peixes pudentz ni corromputz (1298, publ. Alart, Docts. Roussillon, 127).
— Jaime II ordena a los jurados de Murviedro preparen para la cena real: ápices recentes, CCCC muiols et lops et alios pices maris, et in deffectum... congri sicci» (1312, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 104).
— peix de maior, peix d'uruga e peix de juyvert...; peix de tayll (Llibre del coc, fols. 20 y 35).
— «reig, tonyina, tortuga, atzernia, amfós, corball e tot altre peix de tall...; peix bestinal, així com musola, escat, lumada, gat e agulladol» (1324, publ. Chabás, Precios pescado, 367).
— «peíx vermell, axi com pagell, e pagres, e déntols, e sarchs o molls grossos...; peix real de tall..; peix gros, çò és de mólls, sorells, de bogues et de sardina...; peix salprès o salat de Eviça o de Calp» (1332 y 1371, publ. Sevillano, Mustaçaf, 360 y 380-381).
— «pagel, déntol, sorel e altre pez de bolig, que sie pescat dues legües ultra vila de Castelló...; peix liçal..; pex negre» (1389, publ. Sánchez Adell, Pesca Cast. med., docs. 1, 4 y 5).
— «sèpies, polps, calamars e peix de mornells e de batudes soltes» (1403, publ. Camarena, Docts. Gandía, doc. 32).
— pescado de cuero (1495, cfr.a Jos, Armadas a Indias, 38).
Bibliografía. Esteve, Vocab. peces. Balari, Orígenes, 596. Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 139-140. Santa Rosa, Elucidario, v. «pescado real». Pottier, Inventaires, v. «pex». Gual, Arancel lezdas; Dic. Aguiló y DCVB v. «peix». Dic. Corominas, v. «pez 1». Sanchis Sivera, Vida íntima, 4 (doc. de 1324).

Tipo: Pescado

La voz no ha sido modificada.