Spich

Spich, spic, espich, espicanardo, espica nardo, espliego, espic, aspich, aspich nardi, spich anardi, espicanardi .- Cast. "espicanardo", (planta medicinal y aromática, dentro del grupo de las especias medievales)

-Bibl. PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, v. spigonardi, aspich nardi; BORLANDI, Saminiato, v. spichonardo; FORESTIE, Bonis, v. espic enardi.; DOZY, Glossaire, v. almea, que da nombre a otras plantas aromáticas como es spicanard o nard indien y v. azumbar.; POTTIER, Inventaires, v. spich, que traduce como "Epi, racine". cast. fem. "espiga".; DAY, Douanes Gênes, v. spega; CASTRO, Aranceles, 351, v. espic, que cita como "espica nardo".

SPICH/SPICH ANARDI/SPICH ENARDI/SPICI NARDI/SPICA NARDI/SPICH NART/ESPICH NARDI/ESPICA NARDO

-1347: 2 onzas de espic enardi". ... 1/2 onza de "espic e nardi". (FORESTIE, Bonis, II, 245, 275) Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, unum saquetum ab spich anardi." ... "Item, tres libras unam unciam pols de spich ad rationem trium solidorum sex denariorum pro libra ad decem solidos novem denarios" ... "Item, duo quintaria quatuordecim libras de spich romá ad rationem octo denariorum pro libra ad septem libras duos solidos octo denarios.". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87, 103) José Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, unum saquetum ab spich anardi." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87) José Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, unam unciam spici nardi ad unum solidum". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 91) José Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, tres libras sex uncias olei nardi ad septem solidos." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 96) José Miguel Gual.
-1385-86: "Espica nardo: "Toma el espic et los clavos de girofle et la canela et flor de canela ... et ponlo en una jarrilla pequeña, et finchela de agua, et fazla servir fasta que tome el sabor de las especias". (LOPEZ DE AYALA, Libro de las Aves de caça, 64 y 167) Miguel Gual.
-1475: Inventario de una botica valenciana. "spich nart". (RODRIGO PERTEGAS, Boticas, 150). Miguel Gual.
-1484: Voz Spich : "Spich, la carga paga 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 10 sueldos de peaje (art. 267). Castellano «espicanardo» (planta medicinal y aromática, dentro del grupo de las especias medievales). Para DCVB., voz espic, es el castellana «espliego». Véanse: Castro, Aranceles, voz espic; y Dic. Aguiló, voz espich.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 56) Miguel Gual.
-1488: Inventario de una botica. 1 libra de spich y dos de spich celtich. (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IX, 133) Miguel Gual..
-1520: "Espich nardi ha tal coneixença que sia ros e es fet manera de scorca de bargallo, e son canoners rodons" ... "Espich saltichs ha tal coneixença que sien bells manolls e redons e que sia ben ros a manera del altre nardi, mas es pus gros que l'altre e no son tant grosses rels com l'altre". (AHM, Cod. 108, f. 37 v.) F. Sevillano.

ESPIQUE NARDI/SPICH NART
-1381: "de cada vno quarta de onça: nuez de especia juncia auellanada: espique nardi". (Sevillana Medicina J. Avignon, Cfr. CNDHE, v. c.) José Miguel Gual.
-1475: Inventario de una botica valenciana. "spich nart". (RODRIGO PERTEGAS, Boticas, 150). Miguel Gual.

ESPIC/ESPICH
-1317: "Cargua d'espic, II sous". (SOBREQUES, La lleuda, 81) J. F. Cabestany.
-1385-86: "Si vieres que (tu falcon) las dichas cosas ... regita, faz estos polvos ..: toma la nuez de Indias, la nuez moscada et la milla ... et dale de comer en un coraçon de gallina". ... "Agua de espic, que es buena para el falcón que tiene comienço de agua vedriada". (LOPEZ DE AYALA, Libro de la caça, 123, 64 y 167; Cfr. CASTRO, Aranceles, v. nuez moscada) Miguel Gual.
-1385-86: "Espica nardo: "Toma el espic et los clavos de girofle et la canela et flor de canela ... et ponlo en una jarrilla pequeña, et finchela de agua, et fazla servir fasta que tome el sabor de las especias". (LOPEZ DE AYALA, Libro de las Aves de caça, 64 y 167) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Espich , spich, aspich (VIII, 33 y 69 se vende en Génova y Chipre) : creo está aquí empleado en el sentido de espliego. He aquí una cita: «e són les salses aquestes : pebre, gingebre, canyela, espich e clavell» (Llibre d el coc, 1331, fol XLVI) .-DCVB., «espic».-Dic. Aguiló , «espich» .-Gual, Vocab. comercio medieval, «Spich».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Spich (IV, 58; VIII, 15, nota; IX, 15; XV, 14; XXIX, 27); spic (VIII, 15); espich (XIV, 8; XXV, 16).—Cosiblemente cast. «espicanardo», planta medicinal y aromática, dentro del grupo de especias medievales. DCVB, v. «espic», traduce «espliego» y Corominas, Tarifa, 125, se limita a poner «especia». Un inv. de una botica zaragozana (1488, en BAE, IX, 133, art. 232) trae spich celtich. Del provenzal «espic».
Bibliografía. Castro, Aranceles, v. «espic». Gual, Arancel lezdas y Chabás, Glosario, v. «spich». Dic. Aguiló, v. «espich». Gayangos, Conqu. Ultram., v. «espique». Gilí Gaya, Nombres plantas, v. «espica nardi». Capmany, 2.a edic., I, 740. Dic. Corominas, v. «espiga». Forestié, Bonis, v. «espic enardi». Evans, v. «spigonardi».

Tipo: Especias

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-24.

Referencias documentales de «Spich»

Fichas de la voz «Spich», extraídas del archivo del profesor Gual