March

March : peso, la mitad de una libra y se usaba en el comercio de oro y plata; el patrón y la norma según el cual debían regularse los pesos y medidas. " una caxeta de fust ab unes balances ab pesos de march e I pes de C florins": (Inv. Vich. 1423. "It. un pes de florins a manera de march del qual la subinara peça C florins". Inv. Torre den Barra, 1430. También moneda en Cataluña que parece de diferentes valores; el de plata pura valía 44 sueldos barceloneses en 1157; 66 sueldos en 1226 (y otros significados). (AGUILO, Diccionari, V, 61) M. D. Mateu.

MONEDA
-1017: "Et si insecutus in istos terminos fuerit, inimicum, petet centum marchas auri puri regi terre et monasterio Onie". (ALAMO, Oña, 43) S. Moreta.

PESO
-1395: "Item per preu de dos marchs d'argent fi de cendrada necessari a la dita obra de alquimia (feta per mestre Jacme Lustrach) XIII liures, XII sous". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 108) Alvaro Santamaría
-1456: En un inventario de bienes figura en “la cambra petita”, “Item una farrera de cuyra sotil ab un martell de ferro o march”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José M. Gual.
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item un caxo ab tres panys e claus dins lo qual stan recòndits los segells maior e petit de la Ciutat, e lo march e les tenalles ab mollo de fer rodolins e unes tesores de qual caxo los jurats tenen e acostumen tenir les claus.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 185) Miguel Gual.
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item I bossa de cuyro dins la qual ha hun march de coure qui sian de Viii en X marchs." (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 190) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

March (vI, 29, 31, 50; VII, 6; VIII, 43, 67, 103-106; XI, 13). Marco, unidad de peso para el oro y plata (y también moneda). Se dividía en 8 onzas, la onza en 24 dineros, el dinero en 24 granos y el grano en 4 cuartos. El manual cita el marco de plata fina (vI, 30) y los de Montpelli er (vI, 52; VIII, 3, 45, 78) , Génova (VIII, 4, 37), Leas (VIII, 74, 77, 78) y Alejandría (VIII, 88, 89). El marco de oro de Génova y Montpellier es de 8 onzas (VIII, 4, 53). 1 marco de Mesina = 1 marco de Montpellier (VIII, 45). 1 marco de Bar­ celona es mayor 3 % que el de Chipre (VIII, 67). El marco de Leas tiene 69 malgoreses y medio argens (VIII, 77). 20 marcos de Leas = 19 marco s de Montpellier (VIII, 78) . 1 marco de Barcelona = 8 onzas (XI, 6, 8).-Mateu, Glis. num. y Vocab. moned ., «marco» y «marc» .-F. Borlandi, «marcha».-Ciano, «marco» (5 págs.).-DCVB., «marc 1».

Tipo: Pesos

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «March», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"