Quintar

Quintar , v. quintal: Castellano, quintal, unidad de peso común al mundo medieval, variable de unos lugares a otros: en el peaje del Ebro 5 quintales equivalen a una carga y se usa sólo para las especias y el azúcar. Véanse las clases y equivalencias del «cantare» en EVANS, Pegolotti; FRANCO BORLANDI, Chiarini y CIANO, Prat. datimiana; y las equivalencias de los quintales ber- beriscos en Hinz, 24 y ss. El uso corriente del sistema centesimal en Oriente se basaba en las equivalencias: Ratl= libra = 100 mitcales ; quintar (quintal) = 100 ratl = 100 mitcales. El sistema centesimal de cuenta fue siempre 1,100,10.000 mircales o dinares, independientemente de los que fuera el dinar. (BELTRAN, El sistema monetario, 41-42) S. Farnés

-1162-96: Voz Quintar, quintals : "Et dona el quintal del sucre: en Tortoxa duos denarios, et en Azchon unum denarium" ... "Et de tot quant ia sobrescrit sia la carga de V quintals.". (GUAL, Peaje del Ebro, 17, 30)
-1302: "Item, (infra) predictum mensem julii, reebi les quantitats deius escrites per ma d'en Berenguer Fullit, procurador meu en Barchinona per la raho qui's segueix. Primerament, reebi 189 solidos barchinonenses, 4 denarios, et ob. per ma del dit en Berenguer Fullit, los quals ell dix aver hauts d'en Gº. ça Bastida per preu de 3 moles de fil de canem, qui eren sobrades de la exarcia dels ginys. los cuals lo SR havia fetes dressar el setge de Muntfalco, el mes de Març prop passat, el qual fil pera 7 quintars e 47 libras e mige, a/r de 26 s. lo quintar, abatuda tara, e encara 4 solidos. 5 denarios e mige per cisa, per pes e per corredures". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 10) M. D. Mateu
-1327: ·Suleymen e Mayomo carregaren en la barca quatorze pons de cera, en los quals eren I quintars barbereses". (PONS, Judíos de Mallorca, 467) Alvaro Santamaría
-1334: "II quintars de formatges de Mallorca". (A.C.A. reg. 555, f. 20r-20v.) M. Sánchez
-1388: "Set sach de lacha en que (ha) ab los sachs deu quintars": (OBRADOR, Inventari Berenguer Vida, 214) Alvaro Santamaría
-1396: "It. costa .j. somada de lenya grossa, e son IIII quintars, per fer hosties, a raó de XVI diners lo quintar, e II dines de port per quintar" VI sous. (LLABRES, Dades y rabudes, 193) Alvaro Santamaría
-1448: "alguna persona no gos sportar ne fer sportar alguna sporta de figues, per vendre ací ne en altra part, en que haia menys de un quintar de figues netes, e en mitja sporta mig quintar, e en una quarterola una rova de figues netes". (PONS, Mostassaf, 60.61) Alvaro Santamaría
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item viiii cercles de ferro entre grans e petits qui pesen sobre hun quintar." (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 188)
-1484: En el inventario de Franciscum Boet, verger, custodio del material del concejo de Gerona , "item I pes de ferro qui es quintar, item i altre de mig quintar de pedra," ... "item III pedres de bombarda de mig quintar," (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 190)
-S. XVI: "Que per a bé i utilitat de la cosa pública sia fet i edificat un pes de farina en la present vila, en el lloc on apareixi als hoborables Jurats i Consell Ordinari; i que tots els de la vila sien tinguts i obligats, quan portaran els sacs al molí, d'anar al pes i pesar-los, i quan tornaran del molí fer lo semblant; i cap molinet no gosi moldre ningun sac sense la butlleta de cer amb el senyal de la vila, sots ban de 190 sous tant pel moliner com pel qui hi portará el sac i per quiscú d'ells. Y que tots els qui pesaran han de pagar un dret de diner per quintar, i els pagesos que vindran a moldre paguien de dret malla per quarterá, tan de l'un blat como de l'altre, i si vénen a pastar paguin el mateix dret d'un diner per quintar. Y que sobre açò els Jurats i Consell OPrdinari puguin ordenar i'desordenar el que convingui". (MATEU, Ordinacions de la Universitat, 70) M. D. Mateu
-1585: "Y lo quintar fan ab cent y quatre liures de Camprodon tretza liures barcelonenses maior que los quintar de Barcelona, y lo susdit pes de Camprodon a dita rahó se fa com dalt es dit axi pesant ab romanes e como en balances y calastrons de Camprodon". (BATLLE, La reducción de pesas, 77,78) M. D. Mateu

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Quintar (II, 204, 237, 239, 254; III, 2, 4, 7, 9, 11, 31, 33, 44, 69, 76, 78, 88, 95, 100, 104, 113, 120 139 159 186, 189, 197; V, 28; VII, 1, 5; VIII, 12, 13, 39, 58, 59, 72, 73, 97; XI, 1-5, 19, 23, 24, 33-35; XII, 4, 7, 10, 30, 40); XV, 20-47, 72, 73, 79, 105, 142, 157, 159, 174, 187, 203, 205, 221, 331, 346, 378, 394, 411, 459, 471, 472, 490, 505; XVI, 29-50; de 100 libras (II, 220, 222 ; IX, 1-4); de 60 rótols (XII, 14, 15); de100 rótols (VI, 21; VII, 4; VIII, 55; XII, 47, 109; XV, 2, 98); berberisco (vI, 22; XII, 7, 47-65, 79); de Sicilia (XII, 11), de Mesina (XII, 14-16, 24, 59) , de Montpellier (XII, 15), de Génova (XII, 16, 41), de la cadena de Acre (XII, 40-42), de Alejandría (XII, 31-34, 40-45; § XIV passim), de Marsella (XII, 57) de Pisa (XII, 58), de Barcelona (XII, 63, 64, 110; XIV, 1-19), de España (XII, 64), de Mallorca (XII, 64), de Palermo (XII, 65), de Trapani (XII, 65), de Ceuta (XII, 85) y de Túnez (XII, 110, 111). Los noms d els quintars son aquests, g enoví e ... for fori (VII, 4). He aquí sus principales equivalencias : 4 quintales de Pisa == 4 quintales de Montpellier (VIII, 7) . 1 quintal y 55 rótols de Mesina es carga de Montpellier (VIII, 46). El quintal «forfori» de Alejandría = 1 quintal y 37 libras de Génova (VIII, 47) = 1 quintal, 2 libras y 6 onzas de Barcelona (XIV, 2). El quintal genoví de Alejandría = 34 onzas genovesas (VIII, 47) = 2 quintales y 25 libras de Barcelona (XIV, 3). 1 quintal de Famagusta = 5 quin­ tales y 40 libras de Barcelona (VIII, 55). 1 quintal de Chipre = 8 ti­ najas tarraconenses = 108 cortans de Barcelona (VIII, 59). 1 quintal de Chipre = 5 quintales y 40 libras de Mallorca (VIII, 73). 1 quintal de Damasco = 80 rótols de Chipre (VIII, 73). 1 quintal de Leas = 24 rótols del Paydo (VIII, 80). 1 quintal de Barcelona = 6 rótols y 11 onzas menos tercio del Paydo (VIII, 83). 1 quintal de Trípoli y de Damasco = 3 quintales y 21 libras de Barcelona (VIII, 88) . 1 quintal de Damasco = 80 rótols de Chipre (VIII, 90). 1 quintal armenio = 23 rótols (VIII, 94). 1 quintal de Barcelona, Génova, Mallorca , etc. = 104 libras = 4 arrobas (XI, 1). 1 quintal de Montpellier, Marsella y Venecia = 100 libras (XI, 18, 24). 1 quintal de Barcelona = 1 quintal y 2 libras y tercio de Montpellier (XII, 3) = 6 rótols y 21 onzas de Leas (xII, 9) . 1 quintal de Acre = 2 quintales y 82 rótols de Mesina (XII, 29). 1 quintal forfori de Alejandría = 1 quintal y 2 libras de Barcelona (XII, 31); 1 lenci = 1 quintal y 35 partes de Barcelona (XII, 32) o 1 quintal y 45 libras de Barcelona (XIV, 4, 14); uno genoví = 2 1/ 4 quintales de Barcelona (XII, 33); uno de cena = 28 partes y 3/4 de Barcelona (XII, 34) . 1 quintal forfori de Alejandría = 1 quintal y 4 libras de Montpellier (XII, 43); uno lenci = 1,5 quintales de Montpellier (XII, 44); y uno genoví = 2 quintales y 30 partes de Montpellier (XII, 45). 1 quintal gordo de Berbería = 1 quintal de Túnez, Bugía y Ceuta (XII, SO). 1 quintal de Barcelona = 80 rótols de Túnez (XII, 108, 119). 1 quintal de Túnez = 1 quintal y 12 partes de Barcelona (xv, 1) = 1 quintal y 20 libras de Barcelona (xv, 98). Quintal, medida de peso de uso común en el comercio medieval, cuya equivalencia corriente era de 100 rótols.-Evans, «Cantare» (9 voces).-F. Borlandi, «cantare», «barbarescho , for­ fori, zervi, laradi (cantar e)».-Ciano, «Cantari» (12 págs.).-Dic. catvalbal., «quintar».-Hinz , 24 y ss. (da los siguientes pesos: 45 kg. el «folfoli» ; 62 kg. el «laiti»; 96,7 kg. el «garvi» y 81,25 el «de mena»).-Alvar, Placa y Dic. Corominas, «quintal».-Cahen, Douanes Egypt e, 275-276.

Tipo: Medida

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Quintar»

Fichas de la voz «Quintar», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Quintar», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"