Quirat

Quirat , quirant, v. [carato] : Castellani quilate. Petita moneda estimada en mig diner. (FARAUDO). El peso o unidad ponderal para el oro, aplicado al dinar, era (entre los musulmanes) el mitcal, y para la plata el quirat, nombre dado al grano de algarroba, llamado por los bizantinos siliqua queration. (MATEU, La moneda, 100)
-v. CORRIENTE, Arabismos catalán, v. quirat 'quilate': del ár. qirat, del gr. kerátion, por mediación del aram.

-1258: "tonina et melba, roba II pepions" (a moros y no vecinos) ... "jarra de tonina, I quirant". (MARTINEZ MORELLA, Privil. Alfonso X a Alicante, doc. 41) Miguel Gual

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Quirat, quirat s (II, 205 ; VI, 2-4 , 7-17, 19, 20, 26, 50-52, 54; VII, 3, 5, 6; VIII, 64, 103-106; XI, 13); de oro (vI, 16). Quilate, unidad de peso empleada para el oro, plata y piedras preciosas. En nuestro ma­nual el quilate se divide en 4 partes, cada una de las cuales se llama alcaruba (VI, 4). El quilate sarraceno = 1 malla (vI, 54) . 60 quilates de plata = 1 dobla (xv, 87). 1 quilate de plata = 7,5 tunecines de oro (xv, 94).-Mateu, Vocab. moned., «quirat».-F. Bor­ landi, «carato».-Ciano , «Carati» .-Hinz, 27 (1 quilate = 1/ 20 de metcal).-Dic. catvalbal., «quirat».-Dic. Corominas, «quilate».

Tipo: Moneda

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-05.

Fichas de la voz «Quirat», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"