Sporta

Sporta, esporta, v. amplia glosa en voz espuerta : Castellano espuerta, medida de capacidad.

SPORTA
-1217: "Sporta de figues de Malorcha, II diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J.F. Cabestany.
-1448: "alguna persona no gos sportar ne fer sportar alguna sporta de figues per vendre ací ne en altra part en que haia menys de un quintar de figues netes, e en mitja sporta mig quintar, e en la quarterola una rova de figues netes" ... "alguna persona no gos fer alguna mescla en figues sportades, mes que sien aytals com la mostra serà. E qui contra farà, pagarà de ban, per cascuna sporta de quintar, cinch sols". (PONS, Mostassaf, 60, 61) Alvaro Santamaría.

ESPORTA
-1219: "Qui foras de la mesa uel del esporta cutello aut segur trafieret". (Cfr. ALONSO, Diccionario medieval, v. esporta) José Miguel Gual.
-1317: "Esporta grossa de sardina dos diners o 1 milles I diner" ... "Sporta de figues d'Alacant, III diners". (SOBREQUES, La lleuda, 82, 83) J. F. Cabestany.
-1484?: Taula de peatge e leuda del Regne de Valencia. "138 Ffiges, la esporta de quintar ... V diners I meala" ... "Ffiges, la esporta grosa, de Denia o de tortosa ... V diners, I meala". (GUAL, Arancel lezdas, 666) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Sporta, esparta, espartas, sportes, sportas ; canella en - (IV, 64). Espuerta, medida de capacidad empleada en los higos (xv, 234- 237, 241-243, 247, 251, 252, 254-256, 259-264, 269, 270, 272, 274-276, 279-284, 288, 289, 291) y pasas (xv, 293-295, 298-303, 308, 309, 311). 1 espuerta de Alejandría = 5 quintales y 4 libras de Barcelona (xn, 30) = 5 quintales, 12 libras y 6 onzas (XIV, 1). La espuerta de Túnez, para los higos de Valencia y Denia, pesa 75-78 rótols (xv, 272) y tiene 2 cofines (xv, 291, 311).-F. Borlandi, «Sporta» y «Sportino».-DCVB., «esporta».-Hinz, 33 (equivalente a 222 kg.).

Tipo: Medida

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-24.