Esteva

Esteva, mancera, estheva, astebas, esteves : Pieza corva y trasera del arado, sobre la cual lleva la mano quien ara, para dirigir la reja y apretarla contra la tierra.(DRAE).

-Bibl. FORESTIE, Bonis, v. cit. que traduce como "manche de charrue".; POTTIER, Inventaires, v. c. que traduce como "Mancheron de la carrue".; SESMA-LIBANO, Léxico, v. estheva (Bar.): astebas (Z.); DCVB, v. esteva, véase en este enlace

-1310-25: Lezda del mercado de Thuir. "Item tot hom estrayn paga per una saumada d'esteves, I diner; e per quascuna somada de postz, I diner; e per quascuna somada de quayratz, meysala". (ALART, Docts. Roussillon, 225) Miguel Gual.
-1353: "e I relha am forodoses de fer, e Iª esteva" ... "per comprar I corba e I esteva a laurar". (FORESTIE, Bonis, II, 365, 366) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Steves (XXVII, 36); steuis, steuam (V, 73).*—Cast. «esteva o mancera», pieza del arado. Del lat. vulgar * «steva» (REW, 8269). Véanse: Pottier, Inventaires; Dic. Corominas, DCVB, v. «esteva». FSepúlveda, edic. Sáez, § 229 y 230.

Tipo: Instrumentos agricolas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-26.

Referencias documentales de «Esteva»

Fichas de la voz «Esteva», extraídas del archivo del profesor Gual