Ferre

Ferre , ferri, ferrum, ferres, fer, ferr, fiero, fierros, ferreum, ferra, hierro, v. acero: Castellano «hierro» (obrado o sin obrar, hoz de hierro, astas de lanzas, hebillas, falda de hierro, hierro de saetas y hoja de hierro), véase amplia glosa más abajo.(Gual, Vocabulario).

-Bibl. ALVAR, Peaje de Jaca, 116, glosario, v. fierros y fierros de lança.

-1162-96: Voz Acer, açer : "Et dona la carga del ferre, o del acer (28) o de la cleda, de Tortoxa ad Todelam, de cascuns d'aquels auers duos solidos et medium. Et aquels duos solidos et medium partense aixi: que'n habet Tortoxa tres denarios, et Azchon tres obolos, et Michinensa tres obolos, Uilella tres obolos , et Pina tres denarios, Saragossa duodecim denarios, El Castelar tres obolos, et Alagon tres denarios et Galur tres denarios.". (GUAL, Peaje del Ebro, 17 y 30; "que puede proceder de las minas férricas de Blelsa, Gistaín y Ambel, en las zonas de Huesca y Zaragoza, documentadas en el siglo XIII; o de las fargas pirenaicas (documentadas desde el siglo IX por ABADAL, Pallars, docts. 42, 93, 133 y 220). Por los puertos vascos de Oyárzun, Orio y Segura se exportaron, en 1293, más de 8.000 quintales de fierro (véase pronto en nuestro trabajo sobre Las cuentas aduaneras de los puertos vascos). La forma lingüística del presente peaje revela influencia catalana: los peajes aragoneses dan, normalmente, «fiero» o «fierro». «Ferro», Fueros de Estella siglo XII, núm. 24.")

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval Catalan, 96) M. D. Mateu.
-1255: Lista de los bienes aportados por una mujer de Vich a su matrimonio, 6 guasaguias, 3 capusalias, 3 mapes, 3 saglits, 1 patella, 2 ferres de foch, 1 capfoguers, 1 calleta, 3 peroles, 8 atauts, entre grandes y pequeños, 1 folador,4 porias, 5 tonas. (CARRERAS CANDI, Ausona, 22, nota 316) Miguel Gual.
-1297: Ordenanzas de Perpiñán. Nadie podrá tener libra ni ningún peso, excepto quintal, "si no era de ferre, o de latón o de coure". (ALART, Docts. Rousillon, 122) Miguel Gual.
-1317: "Quintal de ferre obrat. IIII diners" ... "Quintal de ferre que no sia obrat. II diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1331: En el inventario de una nave figuran, "dos ferres de cuynar". (CAMPANY, Memorias, II, 194, doc. 128) Miguel Gual.
-1381: En la relación de "coses vedades" que se exportan desde Valencia figuran 15 arrobas de ferre, 4 quintales y 17 libras a Teruel y a Castilla en 7 partidas. (CABANES ed., Coses vedades 1381, 74, 83, 90, 92, 137, 152, 183) Miguel Gual.
-1434: "uns ferres per cuynar e un manador d'ast de ferre". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286) Alvaro Santamaría
-1448: "alguna persona no gos fer algun ferre de cayrell, pua, stralla, ne de virató en la terra de Mallorques, sino de acer, que sia marcat" ... "tota persona, que descarregarà o descarregar farà o carregar en los moll de Mallorques ferre, coure, plom o altre metall, fusta o lenya, botam ple o buyt, après un dia natural que posat hi serà, deia aquell levar del dit Moll ...". (PONS, Mostassaf, 63, 134) Alvaro Santamaría
-1448: "... qui compreran ferro ... per revendre ... sia tingut de fer fer una crida per los lochs acustumats de la presente ciutat". (PONS, Mostassaf, 96) Alvaro Santamaría
-1484:Voz Ferre : "Ferre obrat, el quintal paga sólo 7 dineros de lezda (art. 135); ferre per obra?, ibíd. 3 meallas de lezda y 5 dineros de peaje (art. 136); ferre, la foreada, 5 dineros de lezda (art. 137); astes de lances, sens ferre (articulo 325); ciuilles de correger's, de ferre (art. 350); ferre, el quintal 1 sueldo por «dret de coses vedades» (art. 388); ferres de vires, la gruesa 6 dineros ibíd. (art. 393); peça de ferro ab son faldó, ibíd. 6 dineros (artículo 441); faldó eb peca de ferre, ibíd. (art. 391); ferres de lances (artículo 395) : véase «lances»; fula de ferre (art. 401), véase «fula». Castellano «hierro» (obrado o sin obrar, hoz de hierro, astas de lanzas, hebillas, falda de hierro, hierro de saetas y hoja de hierro). Véanse: DCVB., Dic. Aguiló y Dic. Balari, voz feiro; Dic. Corominas, voz hierro; Alvar, El peaje de Jaca, y Tilander, F. de Aragón, voz fierro.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 22)
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la cocina , "Item tres lumeners e huns ferros de foch.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 184) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ferre (II, 16; IX, 129; X, 15; XIII, 56; XIV, 34; XVI, 104); ferri, ferrum (III, 36; VI, 33; VII, 36; XII, 55); ferres (XII, 101; XIII, 109); fiero fierro (XIX, 7; XX, 31 y 85; XXIII, 2); ferre obrat (IV, 99; IX, 129; XIII, 108; XV, 43 y 153; XVIII, 6; XXV, 138; XXIX, 81); ferre operato (VIII, 118); fiero obrado (XIX, 62 y 155); ferrum, ferreum, ferre quod sit operatum (III, 50 y nota; VII, 73; XII, 100); ferra que ne sia hobrat (XXIV, 108); opera ferri operati uel operandi (I, 52); ferro operato uel non operato (XI, 34); ferre no obrat (IV, 107); fere, ferre que no sia hobrat (XXIV, 108; XXIX, 106); ferre per obrar (XXV, 138); furcada de ferre (VIII, 130); ferris lancearum (XI, 62); opus de ferro, obra de ferre (XII, 100; XIII, 108). — Véanse «pales», «capells», «armadures» y «forcat». Cast. «hierro» (elaborado u obrado o no, arado de hierro y hierros de lanzas). Metal muy abundante en la documentación medieval, elaborándose con él candelabros, pesas, azadas, rejas, mazas, clavos, herraduras, cadenas, linternas, hachas, cardas, asadores, calderos, armas, espadas, espuelas, estribos, guanteletes, rodilleras, astas de lanza, hebillas, etc.
«La realización técnica más importante de la Edad Media — dice Forbes en Histª. de la técnica, 127— fue la producción de hierro colado, que en realidad es el resultado de un lento progreso del horno de fundición... La producción de un tipo de hierro susceptible de ser vaciado en moldes representó una gran ventaja y una oportunidad para aplicar algunas de las técnicas de la metalurgia del bronce a la del hierro.» Las forjas catalanas —llamadas en el período que historiamos fargas— tenían forma troncocónica, con capas alternas de mineral de hierro y carbón vegetal: se inician en la región pirenaica, con abundancia de mineral férrico, bosques y agua, los tres elementos imprescindibles para esta metalurgia, con los nombres de fabrica, frabica y farga, estando documentadas desde el año 851 (véanse docts. 42, 93, 133 y 220 en Abadal, Pallars).
Además de los yacimientos pirenaicos y de los vizcaínos, hay documentadas minas férricas en Bielsa y Gistau (cfr.* Klüpfel, El régim, 129-130), Ambel (véase cita), Río Mayor, en Santarem (véase art. de Virginia Rau) y Begís, en Valencia (en la carta puebla del 18 agosto 1276, el señor se reserva la «mena» de hierro. AHN. Calatrava, IV, fol. 84), pero debieron existir muchas más minas.
Las clases de hierro que tenemos documentadas son: hierro azero como opuesto al hierro blando, «tallat, de verga, de gauench, de barra, de enbona», fierro de fuego (inv. 1497, en BAE, II, 89), hierro de Génova y de Flandes.
La exportación de hierro hispano —tanto vizcaíno como catalán— está probada a través del Bajo Medioevo. Fue el principal producto castellano de exportación en el siglo XIII, a juzgar por las grandes cantidades que en 1293 salieron por los puertos vascos de Oyárzun, Orio y Segura; he aquí su resumen estadístico, procedente de más de medio centenar de asientos: Puerto de Segura Entre 1 marzo y 8 mayo 1293 se exportan 217 quintales de fierro, a 5 maravedíes el quintal, con un total de 1085 maravedíes (publ. Gaibrois, Sancho IV, I, ps. XXI-XXII). Puerto de Oyárzun: Entre el 1 y 28 abril 1293 se exportan 3.216 quintales de fierro, a 10, 11, 12 y 19 maravedíes quintal, por un total de 36.910 maravedíes (ibíd., ps. XVII-XIX). Puerto de Orio: Entre 30 enero y 30 septiembre 1293 se exportan 4697 quintales de fierro, valorados a 9, 10 y 11 maravedíes cada uno, por un total de 49.328 maravedíes (ibíd., ps. XIX-XXI).
Estas cifras suponen que en un período de nueve meses salieron de Castilla, sólo por los tres citados puertos, 8.130 quintales de mineral de hierro, valorados en 87.323 maravedíes: al ritmo indicado, la exportación férrica castellana durante un siglo se acercaría, probablemente, al millón de quintales, suponiendo que sólo se exportara por esos tres puertos.
Estos precios —entre 5 y 11 maravedíes quintal— son superiores a la tasa oficial fijada en las cortes de Jerez de 1268, que van de 2,5 a 4 maravedíes quintal (publ. Cortes León Cast.ª, I, art. 2): compárense con los precios de las cortes de 1369 (cfr.ª Carlé, Mercaderes Cast.ª, 328) en que el quintal de hierro azero y el de h. blando es de 100 y 70 maravedíes, respectivamente; y con los 46 sueldos el quintal de ferre en Villarreal (1383-84, cfr.ª Doñate, Salarios, 475).
Otros testimonios sobre exportación son: «ferre obrat e a obrar que isca de Cathalunya» (cortes Tortosa 1364, publ. Cortes Arag. Valª Cat., II, 257, art. 20). Los privilegios del conde de Flandes a los mercaderes castellanos de Brujas, aluden al fer entre las principales «marchandises d’Espaigne», siendo de tan buena calidad que estaba prohibido mezclarlo con el de otras procedencias (1367, publ. Finot, Étude hist. Flandre-Espagne, doc. 4, p. 336; véanse también ps. 146, 156 y 201). Para el siglo xiv ha documentado James la llegada de hierro vizcaíno a Londres. Del lat. «ferrum».
Citas. «Prenden las astas de los fierros taiadores» (Cantar Cid, edic. Menéndez Pidal, verso 3585). Femando II de León exime al monasterio de Sobrado de pagar portazgo en Piedrahita «de ferro quam inde abstrahetis» (agosto 1173, cfra. J. González, Ferd. II, 430). Alfonso IX confirma al monasterio de Valdediós sus posesiones, entre ellas «venarium de ferro de Busnovo» (sin fecha, publ. ibíd., Alfonso IX, doc. 635). Detalles sobre la prueba del fierro calient (FNavarra, edic. Ilarregui, 102; y FTeruel, edic. Gorosch, 299-300). «Ferro tirado dizemos que he todo ferro laurado, qualquer que seia» (FBeja, en PMH, II, 58). «Retalho de ferro...; do ferro cruu...que non seia laurado» (Ibíd., 58). Jaime I exime de lezda a los hombres de Ambel, por «ferro illo et aliis rebus» que lleven por el reino (1245, publ. Huici, Coldipl Jaime I, I, doc. 287); véase también doc. 12 marzo 1247, en el que se afirma que los de dicha población «sua propia ferri fodina propriis expensis vel manibus extraens ferri materiam sive mineriam» (publ. Arco, Vidal de Cañellas, doc. 7). El abad del monasterio de Alcobaça concede posesiones en la villa de Río Mayor, término de Santarem, reservándose mineriam ferri y «domos in quibus sunt strumenta ad ferrum fundendum» (1250, publ. Rau, Ferro Rio Maior). «Tot ferro tallat, e tot ferro de verga, e de gauench, e de barra e d'enbona», paga de lezda 2 dineros por quintal; forcade de ferro y llesca de ferro, 2 y 3 dineros, respectivamente (1300 aproximadamente. Arch. Dép. Pyr.-Or., B. 69, fol. 16 v.). Permiso para «fer Iª. molina de ferre» en Perpiñán (29 octubre 1314. Ibíd., B. 94, reg. XVII, fol. 26 v.). «Que tot lo ferre que en lo dit rexat entrará sía de ferre de Gènova» (1396, publ. Betí, Herreros y forjadores, doc. 1). En Barcelona se prohibe hacer corazas de «ferro de Flandes, per tant com és ferro de pocha resistència e valor» (1406-98, cfra. Dic. Balari, v. «cuyraça). Alfonso V aprueba el establecimiento en el Valle de Prades de molinum ad faciendum ferrum (1419. Arch. Dép. Pyr.-Or. B. 257, reg. XIV, fol. 61 v. y ss.). 16 barras de ferro de Belsa (1471, publ. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 155). Los jurados valencianos resuelven un pleito en que intervienen los ferrovellers eo revenedors de ferro vell (17 junio 1494. Arch. Mun. Val. 48, A, fols. 38 v-39).
Bibliografía. Vicens, Hist econ. Esp., 182-183. Vázquez de Prada, Hist. econ., 158 y ss. Vila, Industries antigues Cat., 60-63. Madurell, Fargas pirenaica y Farga catalana. Junyent, Ind. hierro Vich. Balari, Orígenes, 642-644. Ruiz, -Arte del hierro. Salín, Métallurgie du fer. Cipolla, Impressa min. Quattrocento. Luzzatto, Lavoro nelle miniére. Sapori, Studi stor. econ., 561-562. Alvarez Delgado, Etim. hierro. Capmany, 2.a edic., I, 553-555. Asso, vv. «hierro» y «hierro espatoso». Tilander, FAragón; Pottier, lnventaires; Roudil, FBaeza; Huerta, Vocab. JManuel; Alvar, Peaje Jaca: v. «fierro». Dic. Corominas, v. «hierro». Gual, Arancel lezdas; y Mateu, Vocab. moned.: v. «ferre». Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: v. «ferro». Vidal, Docts. Roussillon, doc. 31, de 1314. Barreda, Perrerías Santander.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-07.

Referencias documentales de «Ferre»

Fichas de la voz «Ferre», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Ferre», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"