Figos

Figos, figuos, figo, v. higos, figa: Cast. higo secos, producto de gran importancia en la alimentación medieval y de activo comercio interior y exterior, especialmente los de Alicante, Tortosa, Tarragona, Denia, Málaga, Mallorca, Valencia, Murcia y Gandía. Los canónigos tarraconenses del siglo XIV comían higos· frescos, secos y figues cugtes. (SERRA VILARÓ, Llibre del coc de la Seu de Tarragona, fols. 10 v., 19 v. y 20v.).

FIGOS
-1257: Alfonso X enfranquece a los de Alicante de "el dinero de plata que me solian dar por razón de las espuertas de los figos et de las passas". (MARTINEZ MORELLA, Privilegios y franquezas de Alf. X a Alicante, 18) Miguel Gual.
-1269: Carta del Alfonso X. "que el maior bien que ellos avien en la cilla de Alicant son los figos et las pasas et el azeyte". (MARTINEZ MORELLA, Privilegios y franquezas de Alf. X a Alicante, 33) Miguel Gual.
-1270: "Da carrega dos figos, on de ceregias, on de carrega de mançaas", 1 escudilla de frutas ... "Outroso das peras . Outrisi das cidras". (PORTUGALIAE, Monum. Hist. , II, 85) Miguel Gual.
-1284: "... os mando que deis al arzobispo y al cabildo de la iglesia de Sevilla, el diezmo bien complidamente, destas cosas que son escriptas en estas mis cartas, que me han de dar por razón de mis derechos de todo pan, de vino, de uvas, de olio, de figos, de los almariales del alfitra, de molinos, de los fornos, de los ganados, de las otras animalias..." (GAIBROIS, Sancho IV, III, doc. 11) L. Dapena.
-1365: En Navarra. "Et por VII cargas de figos que puso, por carga VI d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1365, nº 240) J. Zabalo.
-1379: Derechos del peso del rey de Sevilla. "del arrova de los figos, un sueldo". (AMM, Privilegios de Sevilla, estante 1, nº 6, f. 120 v.) Miguel Gual.
-1459: "La libra de los figos blancos a çinco blancas" ... "la libra de figos pretos a dos mrs. e non mas". (AMC, Actas de Sesiones 1459, leg. 194, exp. 5, f. 26 v.) P. Iradiel.
-1460: Se pagan 3 mrs. de portazgo la bestia mayor cargada de figos pasados. (GONZALEZ, El portazgo de Salamanca, 125-143) M. L. Guadalupe.

FIGAS
-1346: Peaje de Daroca. Cortes de Monzón. "Carga de figas o de pansas, 2 ss. y si no llega, 2 ds. por arroba. (SAVALL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 11 v-b.) Miguel Gual.
-1357: En Navarra, "II cargas de figas. Montan II s.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 372) J. Carrasco.
-1362: "VI odres d'olio et I carga de figas et otra carga de sal de compas et IX quintales de fierro, XII s. VI d.". (CARRASCO, Peaje de Carcastillo, nº 58) J. Carrasco.
-1387: "It. costaren una quarterola de figas e una cuartera de prims de seca, que comprá ops de las ditas tortugas, XI sous". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 106) Alvaro Santamaría
-1390: "algun ... no gos treure de la illa de Malorques figa de la terra, sots pena de XXXV lliures e de perdre la figa, si donchs no asseguren, que per cascun quintar de figa portaran assi en Malorques una quartera de forment et hauran la meytat de la ajuda, que's dona al altres". (PONS, Mostassaf, 226) Alvaro Santamaría
-1481: "un cofi de figa, IIII sous, VI diners". (SERRA VILARO, Baronies, II, 276) Miguel Gual.
-1482: Media arroba de "figa", por 3 ss. y 3 ds. ... Media arroba de higos secos, 3 dineros. (SERRA VILARO, Baronies, II, 282) Miguel Gual.


FIGUOS
-1366: En Navarra. "E por 16 roas de figuos, 16 d." (ZABALO, Peaje de Tudela 1366, nº 511) J. Zabalo.
-1383: "Apres hic ha (en el Reino de Valencia) panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.

FIGUES
-1448: "alguna persona no gos fer alguna mescla en figues sportades, mes que sien aytals com la mostra serà". E qui contrafarà, pagarà de ban, per cascuna sporta de quintar, cinch sols. E açò mateix dels sachs de figues, que vena a la Quartera per vendre" ... "alguna persona, que vena hortaliça, la qual per altri vena en gros, no gos pendre de aquell per qui haurà venuda, sino miges venudures, axi de reyms com de figues, axi en paners com en somades". (PONS, Mostassaf, 61, 105) Alvaro Santamaría

FIGA/FIGAS
-1346: Peaje de Daroca. Cortes de Monzón. "Carga de figas o de pansas, 2 ss. y si no llega, 2 ds. por arroba. (SAVALL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 11 v-b.) Miguel Gual.
-1357: En Navarra, "II cargas de figas. Montan II s.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 372) J. Carrasco.
-1362: "VI odres d'olio et I carga de figas et otra carga de sal de compas et IX quintales de fierro, XII s. VI d.". (CARRASCO, Peaje de Carcastillo, nº 58) J. Carrasco.
-1387: "It. costaren una quarterola de figas e una cuartera de prims de seca, que comprá ops de las ditas tortugas, XI sous". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 106) Alvaro Santamaría
-1390: "algun ... no gos treure de la illa de Malorques figa de la terra, sots pena de XXXV lliures e de perdre la figa, si donchs no asseguren, que per cascun quintar de figa portaran assi en Malorques una quartera de forment et hauran la meytat de la ajuda, que's dona al altres". (PONS, Mostassaf, 226) Alvaro Santamaría

FIGO/FYGO
-1462: Los alcaldes tasan el arroba del figo blanco a 40 mrs. ... "tasaron el arrova de fygo preto a treynta e çinco mrs." ... (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.) P. Iradiel.
-1462: "tasaron el arrova de fygo preto a treynta e çinco mrs. e de los blanco a quarenta". (AMC, Actas de Sesiones 1462, leg. 195, exp. 4, f. 30 v.; Cfr. IRADIEL, Evolución industria textil, 322) P. Iradiel.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-27.

Referencias documentales de «Figos»

Fichas de la voz «Figos», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Figos», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"