Formatge

Formatge , formatje, formages, formagye, formatgeria, formatjades, v. quesos: Castellano «queso», producto abundante en el periodo medieval, siendo famosos los elaborados en Mallorca (citados por Eiximenis y Pegolotti), Cerdeña, Sicilia, Menorca, Peñafiel y otros. Además de su uso alimenticio, se empleó en terapéutica y en la industria de tenería. Nuestra documentación aporta los de Aragón, Cataluña y Cagliari.

-Bibl.: PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, v. formaggio ciciliano e galoresa e cavallo, sarderisco bianco.; CIANO, Mercatura datiniana, v. formaggio, se vende en Barleta, Mesina, Apulia y Venecia.; SESMA-LIBANO, Léxico, v. formage(s) (Aín., Fra., Hu., Ja., Mon., Tam.); formatges (Hu., Mon., Monr., Z.); formatje (Z.); formagye (Are.), con las variedades: - d'allo, - d'Aspa, - - e de la tierra, - frescal, - de aguasal, - de Mallorca, - de Menorca, - de montanya, - castellanos, - turados, - de ovellas.

-1275: El baile de Perpiñan prohibe a los revendedores y regateros comprar "perdius, ni anetz, ni folges, ni todos, no saxels, ni altra volateria, ni conils, ni lebres, ni salveines, ni ous, ni formages, ni notz, ni avelanes, ni altres causes" (ALART, Docts. Roussillon, 66) Miguel Gual
-1276: Se citan 34 "formages" en el inventario del Castillo de Castell. (A.C.A., Reg. 38, f. 26 v.) Miguel Gual
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Bachos, sagis, seu, e formages, e soza, alcofol: lo quintal I meala" de corretaje. (ALART, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual
-S. XIV: 2 "formatges de Terol" ... " 76 "formatges de Mallorcha". (USON, Un formulario latino, 382) Miguel Gual
-1302: Ordenanzas de Perpiñán. "que negú hom no haus picar, ni gitar, ni en neguna manera jogar a formatges". (ALART, Docts. Roussillon, 145) Miguel Gual.
-1310: Lezda de Thuir, "E per quascuna saumada de formages, I diner; pero si no y ha una somada de formages, no pagua res". (ALART, Docts. Roussillon, 225) Miguel Gual
-1317: "Quintal de formatges, IIII diners". (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1331: "Item ordona que totes salses, e tota carnsalade, oli, peix salat, formatges e totes antres coses qui sien a seruiy de la dite canonge, stien e sien. eses en la botiga de la cambre". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. LIII r.) Miguel Gual
-1331: "Item a dimecres, comunament, per tot l'ayn, saluant de Quaresma, e de l'Auent, e de Septuagesma, dona hom en canonge: ous, e formages e lardó, ço es a saber a cascun canonge e a cascun capellá I libra de formatge dresch, o IX unçes e miga de sech, e V ous, e lardó, entre IX Iª libra de carnsalade ... E si per aventura festa de IX lirons hi ve al dit dia, donals hom carn ... e no´ls hi ve al dit dia, donals hom carn ... e no'ls dona hom ous, ne formatge, ne lardó...". (SERRA VILARO, Llibre del coc, v. VII r y v.) Miguel Gual.
-1334: Cargamento de una nave valenciana que, desde Mallorca Berbería, fue capturada por una nave de Almería junto al cabo de Tres Forcas. "II quintars de formatges de Mallorca". (ACA, Reg. 555, f. 20 r.- v.) M. Sánchez.
-1336: Se remiten de Cagliari a Barcelona, "I cantar de formatges", que costó puesta en navio 19 sueldos y 7 dineros barceloneses. ... Se envía de Barcelona a Chipre, "1 cabas, en havia 60 peces de formatges", que costaron 2 libras. (MADURELL, Compañía trecentista, 478, 485) Miguel Gual
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la festa de la Dedicació moltó e bou e cabrit en ast ab juyvert. Item gallines e cunills ab carn salada. Item, part la ració, si dóna pernes de carnsalada e ració de formatge al donar e reoles.”. ... "Item a sopar formatjades". (ALANYA, Carta Cibariorum, 469, 471) José Miguel Gual.
-1350: En Bagá, "Costá I fromatge, IX diners". (SERRA VILARO, Baronies, I, 147) Miguel Gual
-1364: "Item tota formatgeria que isque de Cathalunya, pach per lliura de diners II solidos". (Cortes de Tortosa 1364, II, 257, artº 28) Miguel Gual
-1379: 2 "formatges de Terol". (USON, Formulario cancilleria, 382) Miguel Gual
-1404: Martín I solicita se le envíen, "doentes peces de formatges de Mallorques". (GIRONA, Itin. Martín I, 546) Miguel Gual
-1411: Se compran en Valencia para un banquete, 12 formatges per fer flahons, por 6 ss. (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 11) Miguel Gual
-1418: Se venden 200 formatges a 12 dineros la pieza. (REPETO, Note economique castello di Santuri, 676) Miguel Gual
-1445: En la feria de Prades, con destino al monasterio de Poblet, se compra I formatge de Cerdenya, por 1 sueldo y 3 dineros. (ALTISENT, Granges Poblet, 136) Miguel Gual
-1446: "Un formatge de Aragó", 6 sueldos. (ALTISENT, Granges, 139) Miguel Gual.
-1448: "algun hom ne alguna persona no gos comprar dins lo terme de la ciutat, ne fer comprar, gallines ne polls, ne ous, ne caça, ne formatges per revendre...". ... "algun revenedor o revenedora no gos comprar ne fer comprar formatges en la dita ciutat tro hagen tocades tres hores del dia, e los dits formatges sien en la plaça de la Quartera". "tot venedor e venedora de formatges, qui tendrà de dues natures de formatges, ço és de ovella e de cabres, haia aquells, cascú per si a tenir separadament, e denunciar e dir "aquets formatges són de cabra e aquest de ovella". (PONS, Mostassaf, 20, 21) Alvaro Santamaría
-1448: "tots revenedors de formatges puixen tenir, sens tot banch e siti en dia de mercat, un senaya de mija quartera per mostra a fer, e menor de mija quartera" ... "tot revenedor, regater o mercer, qui acostum de comprar o revendre, e haia comprat algun vexell de vidre ne arnés de fusta ... no gos aquell levar del moll o lloch, on ho haurà comprat, ans haia a consentir a qui dins tres dies de les dites coses que comprades hauran, los demanarà ... exceptat arròs e formatges stranges" ... "algun corredor de Levant no gos ne deia vendre en alcuna manera, algunes lanes ne formatges ne alcunes vitualles per altre" ... "tot forner deia coure a sus parroquians dues panades o dues cassoles o formatjades, franques a la setmana,,,". (PONS, Mostassaf, 22, 57, 88, 124) Alvaro Santamaría
-1458: "hun rall per a rallar formatge". (TOLEDO, Inventario Palacio Real, 78) Miguel Gual
-1478: "duas dotzenas de fogassas de formage". (MIR, Secuestro de bienes, 227) Alvaro Santamaría
-1484:Voz Formatges : "Formatges, el quintal abona 7 dineros de lezda y 5 de peaje (art. 141). Castellano «queso», producto abundante en el periodo medieval. Su circulación por el río Sena en 1315 —«formages, le cent X diners»— está atestigua¬da por el peaje publicado por Fagniez, Documents, II, 33. Véanse: Capmany, Memorias históricas, III, 162; Carande, Relacs comerciales, 42; Dic. Aguiló y Dic. cat. val. bal., voz formatge; Alvar, El peaje de Jaca, y Dic. Corominas, voz queso.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 23)
-1497: "Formatges de pá" ... "Formatges frassos" ... "Formatges de cabres". (VALLS TABERNER, Valls Pirenenques, III, 509, doc. XXXII) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Formatges (xv, 42 se venden en Túnez): queso, producto abundante en la España medieval Véase la amplia glosa que le he dedicado en Vocab. comercio medieval, «formatge».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Formatge (VII, 36; XIII, 124); formatges, formages (IV, 96; VI, 33; IX, 102; XII, 54; XIII, 55; XIV, 105; XVI, 127; XVIII, 7; XXV, 122; XXVII, 36; XXIX, 76); fromatges (XXIV, 87); flor de formatge (XVI, 122); casseorum siue formatges (VI, 33 nota). Véanse «casei» y «queso», — Cast. «queso», producto abundante en la España medieval, siendo famosos los elaborados en Mallorca (citados por Eiximenis y Pegolotti), Cerdeña, Sicilia, Menorca, Peñafiel y otros. Además de su uso alimenticio, se empleó en terapéutica y en la industria de tenería (engrut de formatges, en un doc. de 1406-98, apud. Dic. Balari, v. «broquerer»). Para su exportación véanse: voz «queso» (XXIII, 17), FUsagre (edic. Ureña, § 243), Fincke, Acta Aragonensia (III, 157) y cita de las cortes de Tortosa de 1364. De precios sólo nos consta el dato de la tasa port. de 1253 (en PMH, I, 193), en que el quintal de caseos se fija en 30 sueldos. Respecto a clases, además de los de procedencia fija ya citados, circularon quesos rallados, picados, blancos, «magres», grasos, «de pa», de cabras, ovejas y vacas, además de la flor del queso (documentada en nuestros aranceles) y el siero o suero de la leche (del que puede verse un sugestivo ejemplo en FNovenera, edic. Tilander, § 311). Según Soldevila, Pere infant, 54, en el siglo XIII se usaba casi exclusivamente como materia grasa; también se emplean formatges per fer flahons (1411, publ. Sanchis Sivera, Vida íntima, 11). Para «queso», del lat. «caseus»; para «formatge», del lat. «formaticu».
Citas. «Deven aver del queso arayllado a cena, et echar primero de la agoa calient sobre las sopas et después del queso rayllado» (FNavarra, edic. Ilarregui, 51-52). «Que negú hom no gaus picar, ni gitar, ni en neguna manera jogar a formatges» (1302, publ. Alart, Docts. Roussillon, 145). En el siguiente texto catalán figuran en un mismo párrafo las dos formas «queso» y «formatge»: «si vols fer allos quesos, ages formatge magre blanch, e pica’l ab alls»; en otra fórmula se emplea formatge rellat e picat (Osset, Libro cocina 5. xiv, 171 y 173). Formage fresch o... sech (LLibre del coc, fol. 5). «Tota formatgeria que isque de Catalunya» (cortes Tortosa 1364, en Cortes Arag. Val. Cat., II, 257, art. 28). Martin I solicita le envíen 200 piezas de formatges de Mallorques (1404, publ. Girona, Itin, Martín I, 546). Formatges de pa...; formatges grassos...; formatges de cabres (1497, publ. Valls Taberner, Valls pirenenques, III, doc. 33, p. 509).
Bibliografia. Balari, Orígenes, 597. Capmany, III, 162. Carande, Relacs. comerciales, 42. Alvar, Peaje Jaca; Huerta, Vocab. JManuel; y Dic. Corominas: v. «queso». Gual, Arancel lezdas, v. «formatges». Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «formatge». Vignau, Indice Sahagún, v. «kaysos». Gay, Gloss., v. «fromage» (doc. desde 1180). Forestié, Bonis, v. «fromatge». Pegolotti, 205.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-18.

Referencias documentales de «Formatge»

Fichas de la voz «Formatge», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Formatge», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"