Francia

Francia, francés, fransa, frança, franssa, francie, franca, franzeza: Cast. «telas de Francia», de amplia circulación en nuestro ámbito medieval.

-Bibl.: POTTIER, Inventaires, c. frances, que aplica a "mantiquo de ninyo, bancales, chaminera, celada, scudet, cinta de fierro, broquel; porgadores". , se citan la poblaciones: Champanya, Cambray, Raz, Puy, Monpeslier, Lion, Limoges, Lilla; TILANDER, Fueros arag. 1348,

-1265: "drap de presset vert, que trametem al senyor infant, a cot e gonela franesch" (SOLDEVILA, Pere infant, doc. 21, 453) Miguel Gual.
-1267: "las tiendas que los christianos vendrán los pannos de Francia", se citan en Murcia. (TORRES FONTES, Docts. Alfonso X, 44, doc. 31) Miguel Gual.
-1272: El infante D. Pedro confirma, desde Valencia, a Ferrer Gilaber la licencia que le concedió Jaime I para vender paños de Francia en el obrador que tenía en Valencia pagando por ello 2 morabetinos anuales. (ACA, Reg. 37, f. 49 v.) Miguel Gual.
-1273: Jaime I concede a Sancha, viuda de Fortuny, un obrador en la Drapería de Valencia, pagando de censo 2 morabitinos al año y pudiendo comerciar con paños de Francia, como era costumbre en dicha calle. (ACA, Reg. 21, f. 150) Miguel Gual.
-1279: Pedro III otorga permiso a Raimundo Escorna para vender paños de Francia y de otros lugares, en su obrador de Valencia. (ACA, Reg. 44, 156 v.) Miguel Gual.
-1281: Pedro III autoriza a Bernardo Balaguer a vender paños de Francia y de otras partes en su obrador de Valencia. "tenere, facere ... çeindere, alnare, emere et vendere pannos Francie ... secundum quod in aliis operatoriis draperie Valencia fit et est fieri consuetum". (ACA, Reg. 44, f. 206) Miguel Gual.
-1291: "unam balam in qua erant duo panni virmilii de Narbona, et quatuor albi, et viginto quinque capita fustanorum". (Sentencia super lezda apud Destusam et in capite Destusi, A.M.B., Llibre Bermell, vol. 1º, f. 177 v.) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "De tot drap de Ffrançça ... de sartsis (zurcir?), e de juntar, e de plegar", 3 dineros y 2 ds. según el precio. (ALART, Docts. Roussillon, 114) Miguel Gual.
-S. XIV: "Toda pieça de paynno ... de Aragón ... II s.". ... "de Flandres .. II s. ... "de Francia, II s. " ... "De toda polpra et paynno d'oro, II s. VI d.". (A.G.N. Arancel de Sangüesa) A. Martín Duque.
-S. XIV: "Tela de França: VII ob. la peça" ... "Tela d'Oltraport: la peça, VII d. et ob.". (AGN, Arancel de Pamplona) A. Martín Duque
-1303-04: "Item de gonela francesa, ab passat e ab botos XVI, per manega, XV, d." ... "Item una cota francesa ab cendat e ab xiot, III s. VI d." ... "de marges franceses, ab vi. botos per marga, ab passat e ab cendat, VIII .d. ... Item de marges franceses ab xii. botos per marga, senes passar e ses sendat, vi . d.". (ALART, Docts. Roussillon, 154, 155) Miguel Gual.
-1308: Ordenanzas suntuarias de Perpiñán: "Item ordona lo senyor Rey que nul hom ni donzela de vila, ni de son alberch ni de son Conseyl, no gaus d'aqui anant vestir, ni nula persona ad els vendre per vestir, drap ni vestidures de Fransa o d'altra terra que cost la cana de Montpeler oltre l.. s Barchen, ni encara, si (eren) vestidures d'aytal drap o en que âges ornaments vedats, no les gausen vestir. Mas si es drap que sia fejt adobat en les sues terres d'amont dites, no aja for; mes, que tots se ajen a vendre a cana de Montpeler, e que's canen jasen doble sobre tauler, e que s'i donen tomes aixic om a Montpeler. Mas, drap de li, e brus, e draps de cadirs stretz, se pugen vendre ad aines aixi co es acostumat". (ALART, Docts. Roussillon, 170) Miguel Gual.
-1309: "Que'l senyor rey volia que tota novia se pogés vestir de precet vermeyl de nochola (sic) de Fransa, o de qual se vula". (ALART, Docts. Roussillon, 199) Miguel Gual.
-1317: "Drap de Lèrida, IIII diners" ... "Parela de draps de fustanis, XII diners" ... "Drap de Gènoa, IIII diners" ... "Drap d'Arras la pessa, e no deu donar altre leuda, IIII diners" ... "Drap d'Avinyo, IIII diners" ... "Drap gros de Baynoles, la pesa, I dr." ... "Drap de Belvays, III dr." ... "Drap de Fransa cant sic ven pelós, III diners". (SOBREQUES, La lleuda, 82) J. F. Cabestany.
-1326: Cargamento de una nave catalana que viaja de Nápoles a Túnez. "II peçes de drap de Xaló blau clar" ... "I peça de drap de França tint en grana c... e altra peça de drap de França morat". (ACA, RP, MR 631, f. 137 r.-138 v.) M. Sánchez.
-1340: Se compran "la mitat de miega cana de bruneta franzeza, que fo a (para) s'almusa", por 20 ss. Se compran 15 palmos "de cameli francés", por 4 libras y 16 ss. (PORTAL, Livre-journal J. Savall, 432, art. 25, 434, artº. 23) Miguel Gual.
-1340: Se compran 1,5 canas de "saya franseza, que fo a (para) gardacors", por 62 ss. y 6 dineros. (PORTAL, Livre-journal J. Saval, 431) Miguel Gual.
-1340: Se compra “1 capyro de blau, que fo a (para) capayro”, por 7 ss. y 3 palmos “de mesclat françes, que fo a folradura al capayro que pres mestre Crestiá Rocafort (1340. Portal. Llivre Jean Saval, p. 435 y 440) Miguel Gual.
-1348: "Item que algún sortor non reciba de costuras ... y es a saber de saya francessa, con dos pares de mangas, con capirón, pellot et tavardo, de omne, en los quales no aia forradura de cendales o tafatales, VI sueldos; et si forraduras de cendal o de tafatan hi aurá en el tabardo et pellot, X sueldos; et si en el tabardo sólo aurá forradura, VI sueldos; et que sean tenidos de forrar las mangas de la saya, se demandado les será; de saya de omne a faldas , XVIII dineros; et de un pellot de muller a rayas, forrado, III sueldos; de piel, II sueldos; de capa de çendal, III sueldos; de capa plana, XII dineros; de manto, III sueldos". (TILANDER, Fueros aragonesas, 20-21) Miguel Gual.
-1357: "II paynos de França. Montan III s. VI d.". (MARTIN DUQUE, Peajes. Carcastillo, nº 162) J. Carrasco.
-1369: "Et por la siella francesa de cavallo, de cordován sesenta mr. , e de vadana quarenta mr.". (Cortes León-Castª., II, Cortes de Toro 1369, 178, & 48) L. Pascual.
-1372: "Item fen quescun altre draps ffrances, de Lenguadoch, de Cathalunya, de Mallorques, de Valencia, que sia apperellat, e per quescun cadi ample", 1 ss. de corretaje. (Ordenanzas corredores Barcelona, f. 12v-13r) Miguel Gual.
-1379: "Dos bancales franceses, de lana". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 710) Miguel Gual.
-1403: "Una chaminera francesa". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 526) Miguel Gual.
-1458: "dues tovalloles de tela de França, blanqua". (TOLEDO, Inventarios, 73) Miguel Gual.
-1480: Decreto acerca del valor legal de las monedas que circulan por Castilla, "E en quanto a las coronas de Françia, que non se les puede dar çierta tasa, por la diversidad que en ellas se falla, mandamos que los creedores e contrayentes non sean neçesitados a laas tomar; pero si las partes que ovieren de reçebir el pago las quisiaren de reçebir, que las tomen por lo que valen, segund la ley tovieren". (CARANDE, Tumbo RRCC Sevilla, III, 30) López de Coca.
-1484:Voz França : "Drap de França, pelos o ras, abona 7 dineros de lezda y 1 sueldo de peaje (art. 114). Castellano «tela o tejido de Francia». Además de esta denominación genérica, tenemos documentado un activo comercio de importación de las siguientes telas por toda la Península, desde el siglo XIII: Valenciennes, Saint-Omer, Narbona, Aviñón, Reims, Saint-Denis, Chalons, París, Provins, Tolosa, Carcasona, Albi, Amiens etc. Véase nuestro trabajo El comercio de telas en el siglo XIII hispano, en este ANUARIO (I. 1968. págs. 85-106). ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 24) Miguel Gual.
-1484: 8 varas de brocado de terçiopelo verde, "para una ropa francesa", a 24 doblas la vara. (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, I, 66) Miguel Gual.
-1488: Un sombrero francés, por 72 mrs. (TORRE, ed. Cuentas Gonzalo Baeza, I, 236) Miguel Gual.
-1498: Un par de estribos franceses. (TORRE, ed. Cuentas Gonzalo Baeza, II, 400) Miguel Gual.
-1501: “Vn paño françés de raso traydo, que me perteneçe por el testamento”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1502: 1.300 mrs. cuestan las 8,5 varas de cordellate colorado, para una saya francesa. (TORRE ed., Cuenta Gonzalo Baeza, II, 561) Miguel Gual.
-1503: La reina gratifica con 1.875 mrs. a un relojero francés. (TORRE ed., Cuenta Gonzalo Baeza, II, 581) Miguel Gual.

MONEDA
-1369: Del cuño del rey de Francia. El montón a 22 sueldos 6 dineros la pieza. (CASTRO, Catálogo, t. 7, nº 784) J. Carrasco.
-1393: En Navarra el real equivalía al real viejo de Francia, XXXVIII s. (CASTRO, Carlos III, 508) J. Carrasco.
-1393: "Florin de Francia fecho a Tholosa de la manera de los de Aragón". (CASTRO, Carlos III, 509) J. Carrasco.
-1425: Escudo de oro del cuño de Francia, a 48 sueldos la pieza. (IDOATE, Catálogo, t. 37, nº 42) A. Martín Duque.
-1435: Escudos de oro viejo de Francia, a 54 sueldos navarro. (YANGUAS, Dicc. ant., v. moneda) A. Martín Duque.
-1480: Decreto acerca del valor legal de las monedas que circulan por Castilla, "E en quanto a las coronas de Françia, que non se les puede dar çierta tasa, por la diversidad que en ellas se falla, mandamos que los creedores e contrayentes non sean neçesitados a laas tomar; pero si las partes que ovieren de reçebir el pago las quisiaren de reçebir, que las tomen por lo que valen, segund la ley tovieren". (CARANDE, Tumbo RRCC Sevilla, III, 30) López de Coca.
-1483: Medidas reales acerca del valor de las monedas en curso. "Sepades que nos somos informados que los trattos e contrattaçiones destos dichos nuestros Regnos se inpiden e desordenan, porque los exçelentes e medios exçelentes que nos mandamos labrar, y los castellanos del sennor rey don Enrique, nuestro hermano, que Dios aya, valen a diversos preçios, en unas partes más y en otras menos. E otrosí, porque gran parte de las dichas contrattaciones se pagan e cumplen con la moneda de coronas de Francia, que en estos nuestros Regnos al presente se usa, el preçio de las quales está muy desvariados de su verdadero valor, así en las que se llaman del Rey como en las otras, que son de muchos señoríos del Regno de Françia, de que muchas personas reçiben agravio, o engaño...; mandamos que de aquí adelante...dedes e tomedes e reçibais e dedes cada una pieça dellas en esta guisa. Cada exçelente entero, en nieveçientos e setenta mrs., y cada medio exçelente o castellano en quatroçientos e ochenta e çinco mr., e cada una corona real de Francia en trezientos e veinte e ocho mrs., e non más, e la corona de otros qualesquier señoríos de Françia en trezientos e doze mrs. e non más". (CARANDE, Tumbo RRCC Sevilla, III, 317-318) López de Coca.
-1501: “Vn paño françés de raso traydo, que me perteneçe por el testamento” ,,, “Quatro paños de arboleda de ras con vnas goteras, que asymesmo me perteneçe”.(ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
1524: La corona de Francia o escudo del sol equivalía a 117 sueldos 4 dineros de Navarra. (YANGUAS, Dicc. ant., s. v. "moneda") A. Martín Duque.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Fransa, draps de: v. «drap» .

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

França, drap de (IV, 61; IX, 54; XV, 94; XXIV, 178); drap de Franssa (XXIV, 118); pannis Francie (II, 6; VIII, 128, nota); panni de Francia, de Franca (VIII, 128 y nota); draperia Francie (XI, 5). Véase «toualles». — Cast. «telas de Francia», de amplia circulación en nuestro ámbito medieval. Además de los paños simples (que documentamos en las citas) y de los «touallons» de nuestro arancel, circulan por nuestra patria las siguientes confecciones francesas: gonela, marges y cota francesa (ordenanzas sastres de Perpiñán, 1303, publ. Alart. Docts. Roussillon, 154 y 155), saya francessa (en los FArags. 1348, edic. Tilander, v. cit.) y «dos bancales franceses de lana» (inv. 1379, en BAE, II, 710, art. 31). En el Livre-journal JSaval, de 1340 (edic. Portal, arts. 16, 23, 48, 87 y 107) figuran «saya, camelí, saga franseza morada, bruneta y mesclat fransés».
Citas. Varios permisos para vender pannos Francie en la trapería de Valencia (7 julio 1272. ACA. Reg. 37, fol. 49 v. 28 mayo 1273. Reg. 21, fol. 150. 16 octubre 1279 y 30 noviembre 1281. Reg. 44, fols. 156 v. y 206): en este último, permiso a Bernardo Balaguer para «scindere, alnare, emere et vendere pannos Francie...secundum quod jn alijs operatorijs draperie Valencie fit et est fieri consuetum». Entre las mercancías incautadas a ciudadanos de Barcelona, por el lezdero de Tortosa, en 1291, figuran una bala y un «farçel pannorum Francie» (valorados en 200 libras) (Arch. Mun, Bar. Llibre Vermell, vol. 1.°, fol. 177 v.).
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «França» y Comercio telas, 95 y ss.

Tipo: Centros comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-20.

Referencias documentales de «Francia»

Fichas de la voz «Francia», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Francia», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"