Gauda

Gauda, v. gualda, véase también voz agala y gala en este diccionario: Cast. "agalla" (excrecencia que se forma en algunos árboles y arbustos, entre ellos el alcornoque y roble). Utilizada en la Edad Media como astringente y tinte textil amarillo dorado.

-Bibl.: SESMA-LIBANO, Léxico, v. c. documenta en Zaragoza como gualda y ref. DCELC en 1555.

-1295: Ordenanza corredores de Perpiñán, "Gauda, royga, pesteyl, cardos, lo quintal I diner". (ALART, Docts. Roussillon,112) Miguel Gual
-1307: "Adordonaren los sobrepausats dels parajres e dels te(n)yeyres de la vila de Perpenya, per to(t) Rossello e per Cerdanya e per Vilafrancha de Conflent e per tota la terra del senyor Rey de Malorcha, que no sia negu te(n)yeyre qui gaus te(n)yer negu drap de lana a vert sino ab gauda." ... "e que negu no gaus te(n)yer negu drap de lana a groc, sino ab gauda". (ALART, Docts. Roussillon, 174, 175, doc. XXVIII) Miguel Gual.
-1308: "que negun texidor no gos tixer drap terren qui sie de lanes engleses, qui fos de menor nombre de XVIII ligadures, exceptat drap listat mesclat" ... "Per aquesta matexa rahó sia fet de lanes de Sant Matheu, e de semblants d'aquelles en bondat o quaix" ... "que negu hom no gos obrar negún drap de lana de camell, ne de ventre de someres" ... "que no gos tinyir a vert, si no ab gauda, exceptat lana de flaçades o de barragans" ... "que tota libra de lana qui's da a filar, sie de XVIII onces". (Ordenanzas, RIU, Industria textil catalana s. XIV, 556, 557, 558, 559, cap. 5, 6, 9, art. 29), se sobreentiende que las lanas inglesas y las de S. Mateo se reservaban para paños de mayor calidad, que no podían tener menos de 10 ligaduras. Miguel Gual.
-1383: "Abunda (en el Reino de Valencia) en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se'n fan de tals que, si eren conegudes en la virtut, seia gran excellencia de la terra; les quales, no res menys, son fort precioses, auxi com es romaní qui molt hic abunda, hisop, eufràsia, moraduix, sàlvia, julivert, menta, alfábega, ruda, clavelina, sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d'altres fort precioses, moltes balàusties, celedonia, besoludi, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d'altres infinides" (EIXIMENIS, Regiment, ed.N. Class., 26-27) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.



Tipo: Tintes

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-04.

Referencias documentales de «Gauda»

Fichas de la voz «Gauda», extraídas del archivo del profesor Gual