Gerres

Gerres, gerram, gerra, geras, gerras, giarre, giara, gerula, algerra, jerra, jerram, v. tinaja, cantara: Cast. «tinaja, cántaro o jarra», empleadas para contener miel, jabón, aceite, nueces, trigo, escudillas, vino, vinagre, agua, salnitre, "ros de bota", etc., de las siguientes clases y modalidades: gerra bladera, canelera, d’estibar, d'ullat compassat, de mercader, vinadera y gerres emparellades. El Equipo Broida indica que era pieza corriente en los inventarios de las casas del 1400, tanto para guardar como para transportar y la más común era para contener aceite, por lo que suponen debían de estar barnizadas, además de los productos arriba indicados también documentan conservas de pescado, mastec. (E. Broida, Els atuells, 215) y Almela cita los tipos bladera (para guardar trigo), canelera, d'estibar (para contener escudillas), d'ullat compassat, de mercader, enxarpellada, oliera o vinadera, emparellatas. (ALMELA, Vocab. ceramica Manises, 403-404)

-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos, v. (al)gerra ]arra': del ár. jarrah.; BELTRAN, Terminologia, 52, v. gerra; BARCELO, Gerrers, sabaters i tintorers, 47 y ss., con amplia doc.; DCVB, v. gerra y algerra, doc. 1410.

GERRES
-S. XIII: "De stiba de gerres o botes buydes". (VALLS TABERNER ed. , Consolat de Mar, I, 183) Miguel Gual.
-1317: "Gerra d'oli, II diners. Gerra de tonina, II diners". (SOBREQUES, La lleuda, 84) J. F. Cabestany.
-1334: Cargamento de una nave valenciana, que desde Mallorca a Berbería, fue capturada por una nave de Almería junto al cabo de Tres Forno. "XVI gerres de sabó". (ACA, Reg. 555, f. 20 r.- 20 v.) M. Sánchez.
-1335: Parte del cargamento de un "leny de carrech" valenciano, que , viajando de Valencia a Atenas, fue capturado por un "leny" de Ceuta frente a Cabo de Palos. "XXX gerres grosses plenes de vi". ... "XXXVII gerres poques plenes de vi". (ACA, Reg. 555, f. 22 v.) M. Sánchez.
-1381: Inventario farmacia Pere Vilagut, de Reus. "Item II gerres verts grans. Item II gerres poquyes". (VILASECA, Metges, 100) Miguel Gual.
-1408: Se encuentran en la iglesia de S. Basilio de lRosas. Unas "gerres de pedra marbre". (RUBIO, Docts. cult. catal. mig., I, 443-444, doc. 510) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “Cambra qui era en l’0rt”: “Primo IIII gerres ferineres grans, buydes.” ... "Item dues altres gerres farineres encordades grans, la una plena de forment e i'altre buyda" ... "Item algunes gerres buydes olieres, de pocha valor". (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 185) José Miguel Gual.
-1434: "Item dues gerres de terra, per tenir oliues". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286) Alvaro Santamaría
-1434: "dues gerres olieres sens serpallera". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 286) Alvaro Santamaría
-1448: "(carnicers) ajusten la sanch ab tests o en gerres o en altres vexells, e que la degen foragitar tots jorns a la mar ...". (PONS, Mostassaf, 6) Alvaro Santamaría
-1471: Inventario de un zapatero de Reus. "Item II gerres de tern quarter". (VILASECA, Gremi blanquers, 156) Miguel Gual.
-1484: Voz Gerres : "Gerres olieres, el centenar abona 5 sueldos de lezda (art. 150). Castellano «tinajas» (para almacenar aceites). «Dues gerres olieres, vuydes» figuran en un doc. de 1331 (publ. Capmany, Memorias históricas, II, p. 412); «una algerra oliera, de térra, ab broch» se subasta por 3 sueldos y 1 dinero (doc. siglo xv, publ. Juan Segura en «La Veu del Montserrat», IX, 1886, p. 344). Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz gerra.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 26)

GERRA
-1395: "Item costá una gerra en que foren trameses al dit senyor, VIII diners" ... "ítem costaren esquenas de porch de que fo fet sagunt fus en que foren mesos en la dita gerra per conservar aquells segons que 's fa en Cerdenya. E axi munta per tot lo que costaren los dits torts espatzats". (QUADRADO, Miscelánea histórica, 108) Alvaro Santamaría
-1434: "Item una gerra verda envernissada, de tenor de vj. quarters , de buyda". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 10) Alvaro Santamaría
-1448: ·tot persona , qui rentarà alguna gerra o barral dintre les fonts, ne en la cèquia dins la ciutat, pagarà de ban cinch sols". (PONS, Mostassaf, 35) Alvaro Santamaría
-1451: "Si por ventura serà questió o debat ... sobre la tenor de les botes (de vi), ladonchs aquelles dites botes hagen esser mesurades ab gerra. Del qual mesurar hage lo dit mesurador quatre diners per bota". (PONS, Mostassaf, 304) Alvaro Santamaría
-1456: En un inventario de bienes figura en “la cambra petita”, “Item una gerra olliera ab oli mes de miga.Item una gerra de terra per tenir vin, buyda, sotil”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José Miguel Gual.
-1458: "Item, una gerra farinera ab un telladoret por cobertor" ... "Item una gerra per tenir aygua, IIII sous" ... "Item, una gerra farinera gran, VIII sous VI diners". (VOLTES, El establecimiento, 49, 56) J. F. Cabestany.
-1459: En el inventario de bienes de Auzias March se cita, "Item, en lo pastador una gerra pera tenir farina". (PAGES, Auzias,137, artº 41) Miguel Gual.
-1471: En el inventario de un zapatero de Reus, "Item I gerra gran, trancada (rota), apte per tenir forment" ... "Item III sachs de stopa de cànem, sotils, en los queals ha entorn VIIII quortes de forment". (VILASECA, Gremi de blanquers, 155,156) Miguel Gual.
-1478: "una gerra oliera hon ha entorn dotze qurtans d'oli". (MIR, Secuestro de bienes, 228) Alvaro Santamaría
-1499: En el inventario de bienes de un labrador de Almenar se cita, "Item una gera (gerra) de tenir aygua, de tenguda de quatre ho cinch quante/v)s"". (FARAUDO, Casa catalana, 134) Miguel Gual.
-1503:En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el "menjador", "Item hun cadaf de aram e una gerra de terra" ... "Item X gerres olieres barbaresques buydes.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183) José Miguel Gual.
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la botiga , Item una gerra pimentera ab hun poch de vi banch.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 184) José Miguel Gual.
-1529: "una gerra, tanor de dos quartans, de terra blancha plena de polvora de bombarda". (SERRA, Inventari castell Pollensa, 3) Alvaro Santamaría

GERRAM
-S. XIII: "Nau o leny qui estibará de gerram" ... "si gerram algú o gerres s'hi trencarán". (VALLS TABERNES ed., Consolat de Mar, I, 76, 147) Miguel Gual.

ALGERRA
-1397: "Altre algerra ab II dotzes de guixes.". (MAS CRAVIOTTO, La coromina, 37) José Miguel Gual.
-1406: "Ítem, una algerra plena d’oli, mas l’algerra és d’en Gomar Sartra, qui la ma prestada.". (MAS CRAVIOTTO, La menestralia, doc. 4, 248) José Miguel Gual.
-1410: "Ítem, una algerra oliera cuberta ab un tayador de fust.". (MAS CRAVIOTTO, La menestralia, doc. 9, 307) José Miguel Gual.
-1470: "I algerra de terra". (SERRA VILARO, Baronies, I, 456) Miguel Gual.

JERRA/JERRAM
-1258: Voz Jerra : "Et de jerra de tuyina, I denarium.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120 y 126; GUAL, Vocabulario, 112) Miguel Gual.
-1271-74: "No es, Senyer, null odre pus ple de vent ni nulla jerra pus plena d aygua que home ergullos es ple d ergull, car l odre ni la jerra no son plens sino dintre tan solament, mas home ergullos tot es ple d ergull dintre e defora..." (LLUL, Llibre de Contemplació, 15, cap. 141; Cfr. FARAUDO, Vocabulari, v. odre) José Miguel Gual.
-1308: Inventari dels bens de Jaume de Canovas, fet per la seva filia i hereva Elisenda, viuda de Bernat de Puig. "et quandam jerram de terra plenam olei continentem usque ad XIIII quartanos" ... "ítem X jerras de terra vacuas,". (SABATE, Els objecter de la cida quotidiana, doc. 4, 106) José Miguel Gual.
-1374: Inventario de la galera Santa Eulalia. "Item, una jerra de tenir oli.". (LLOMPART, Brújulas y cartas náuticas, doc. 19, 58) José Miguel Gual.
-1385: "Compri una jerra per metre ous quens enduyen en la dita nau com sian de necessitat de durna per molts perils quis sesdevenen en la mar, VII ds.". (PASCUAL, Partidas cuenta nave Mallorquina, 299) Alvaro Santamaría
-1394: división de bienes del difunto Pere Saborit, de Vilafranca, su convecino Bertomeu Cardells recibirá, entre otras cosas, "ítem dues bàcies e un baciol de fer cera; ítem una jerra de mel, la major; ítem una cribanella e broquador de basos; ítem VI basos entre bons e mals;". (APARICI, Mieles y ceras valencianas, 310, nota 37) José Miguel Gual.
-1439: Inventario abreviado del platero mallorquín Clement Oliva. "Item una jerra dins la qual ha arena de scurar." ... "Item una jerra pocha dins la qual ha duas o tres libres de salmitre." ... "Item una altre jerra petita dins la qual ha entorn duas libres de ros de bota." (LLOMPART, Plata medieval, doc. 1, 60) José Miguel Gual.
-1451: "jerra vinadera de L canters e altra de XLV buydes dos altres de XV canters e altra de set canters totes buydes". (MONTERO, Una mirada al espacio doméstico, 493) José Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Gerra, gera, gerras, geras, gerrat. - terragonesas (VIII, 59). Véase «geras» en «Vocab. productos». Tinaja, jarra o cántaro, medida de capacidad empleada en el «alcofoll» (xv, 228, 231), orchilla (xv, 361, 365-373, 375, 378) y aceite (xv, 508, 510, 511, 514-518, 521, 522, 524). En el quintal chipriota del aceite entran 8 tinajas de Tarragona = 108 cortans de Barcelona (VIII, 59) = 8 tinajas de aceite de Chipre = 1 quintal de Perpiñán (VIII, 72) .-F. Borlandi, «giara».-Ciano, «giarre».-DCVB., «gerra» .

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Gerres (XIII, 109; XXV, 149); jarras (XII, 101). — Cast. «tinaja, cántaro o jarra», empleadas en el período que tratamos para contener miel, jabón, aceite, nueces, trigo, escudillas, vino, vinagre, agua, etc., de las siguientes clases y modalidades: gerra bladera, canelera, d’estibar, d'ullat compassat, de mercader, vinadera y gerres emparellades (en Almela, Vocab. cerámica, v. «gerra»); en nuestro Arancel lezdas se documentan las gerres olieres. Del lat. «gerúla» o del ár. «garra».
Bibliografia. Vilaseca, Metges, 100. Faraudo, Casa catalana, s. xv, 134. Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB: v. «gerra». Dozy, Glossaire; Huerta, Vocab. JManuel y Pottier, Inventaires: v. «jarra». Neuvonen, Arabismos esp., 171.

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-05-08.

Referencias documentales de «Gerres»

Fichas de la voz «Gerres», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Gerres», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"