Habas

Habas ,favas, faves, ffaves, abas, fabbarum, fabis: Legumbre básica para el campesinado medieval y forma parte importante en la alimentación de los monasterios, preceptivas en los cluiniacenses junto con los guisantes y garbanzos.

-Bibl.: POTTIER, Inventaires, v. fabado, faba, que cita como "En forme de fève; pour les pierres precieuses".(como joya).; ASIN, Glosario, 227, v. faba.; PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, v. fave.; SERRAO, Discionario, II, 188, v. fava

HABAS/ABAS
-1338: La carga de habas vale en San Zoilo de Carrión 18 mrs. (GARCIA GONZALEZ, Vida económica, 173) S. Moreta.
-1492: Aparecen las "habas" en un arancel de portazgo cordobes (GONZALEZ, Aranceles cordobeses, p. 47) José Miguel Gual.
-1538: "Medio cahiz de habas en seis reales". (AHM, Libro de protocolos 1515-1547, escribano Juan ee Jumilla, f. 343 v.) Francisco Chacón.
-1565: "una barzilla de abas poco mas o menos" (LAGUNA, Inventario oscense, p.31) José Miguel Gual.

FAVAS/FABAS/FAVES/FFAVES/FABIS
-S. XIII: "qui deve dar la diezma del fruyto vendido. De fruyto vendido de vinna, o en linar, o fabas, otra legumina en campo ... el vendedor deve pagar la diezma ". (ILARREGUI ed., Fuero Gral. Navarra, 38, lib. III, tit II, cap III) Miguel Gual.
-1260: Jaime I ordena a los habitantes de Valencia que paguen diezmos de "tritici, ordei, milli, adacie, avene, panicii, fabbarum, cicerum, arrocii, vindemie, lini, canapi, agnorum, edularum et vitilorum" (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, doc. 839, 285).-1281:"Item in orreo favas X kafiçes" (1281. Duran, Notas de archivo, p. 97) Miguel Gual.
-1268: Regulación de los diezmos de la diócesis de Valencia, "De canabo, lino, fabis, tramella, adacia, guixiis, ciceribus, fessolis, lentibus, atramuciis, pesolis, alquena, batafalua, avenaet cardemonio: detien decima, scilicet, decima pars in area, et de omnibus aliis seminibus" (HUICI,Col. diplom. Jaime I, II, doc. 941, p. 320) Miguel Gual.
-1276: Inventario de las cosas del castillo de Castell. 2 "fanegues de faves". (ACA, Reg. 38, f. 26 v.) Miguel Gual.
-1281: Inventario Casa Prepositoria Catedral de Huesca. "Item in orreo favas X kafiçes" (DURAN, Notas de archivo, p. 97) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de Perpiñán. "Fforment, de l'aymiua i. meala; ordi, miyl, vessa, avena, segla, faves, iª pugesa; cerons, linos, i. d; mostiasia, auruga, i.d.". (ALART, Docts. Roussillon, 113) Miguel Gual.
-S. XIV: "Ffaves tendres". (OSSET, Libro de cocina, 161) Miguel Gual.
-1311: "que negun no gaus fer mercat a trer ni a vendre deguna guisa de blat, ni de faves, ni de negún leguns" (Ordenanzas de Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 230) Miguel Gual.
-1313: Ordenanzas de Balaguer. "faues tenres". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XII, 522-523) Miguel Gual.
-1331: "Item lo dimarts (de Adviento), cols e faue per altre cuyna, e peix de maior, e nous per fruyta, e una çeba tot dia a taula". (SERRA VILARO, Llibre delcoc, f. XXX v.) Miguel Gual.
-1331: Inventario de una nave. "quatre sachs de faves, qui no son de tot plens; ... un sach de ciurons; ... un sachet de lanties". (CAMPANY, Memorias histónicas, II, 194, doc. 128) Miguel Gual.
-1343: "... han portades e fetes portar viandes ... ço es pa, vi, civada, carn salada, oli e faves" ( PONS, Judios Mallorca, doc. 102) Alvaro Santamaría
-1381: La producción de faves en Huesca fue de 75 cahices. (BALAGUER-DURAN, Notes sobre relacions d'osca, 228) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item I cabecet ab III lliures de favas" ... "Item IIII quartans de faves". (VILASECA, Metges, 101, 106) Miguel Gual.
-1383: "La deena habunda en diversitat de grans, aixi com de torment, ordi, mill, paniç, dachça, avena, spelta, tramella, faves, ciurons, lentilles, fesols, pèsols, tremuços, aroç, alquena, adçerquo, roja, pastell, comí, batafalua; alquaraulla". (EIXIMENIS, Regiment", 12) Miguel Gual.
-1385: "Compri una barcella de favas ... a raho de XXVI sous la cortera. ... IIII sous IIII ds.". (PASCUAL, Paratidas nave mallorquina, 300) Alvaro Santamaría
-1394: "Carga de millo, de favas o de quoalquiere otro pan o civera, que devia pagar de entrada I morlan, que pague agora quatro dineros de carlines prietos". (A.G.N., Arancel de San Juan) A. Martín Duque.
-1436: Carga de fauas verdes, 2 ds. ... Arroba o fanefa de fauas secas, 2 ds. (Cortes de Monzon. SAVAL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 12 v-b. Miguel Gual.
-1443: "3,5 "migeres de faves", se venden en 2 florines la migera. (ALTISENT, Granges Poblet, 149) Miguel Gual.
-1445-1448: "Las cosas que toda buena fortaleza deve tener son las siguientes: puente levadiza e rastrilleras en torrno de las torres, e murallas en que aya esquilas o cascabeles, … pozo o algibe, forno, molino de viento o atahona, fragua, establos, mastines, ansares. … Debe así mesmo aver en toda buena fortalesa oficiales, ferramentas, artillerías, vituallas, armas ofensivas e defensivas. Es a saber: ... trigo, cevada, centeno, farina, pan, viscocho, garvanços, favas, arrós, arnejas, lantejas, gallinas, palomas, anades, azeite, miel, vino, vinagre, especias, sal, cera, sevo, ajos, cebollas, leña, carbón; lonbardas, truenos, serpentinas, culebrinas, espingardas, ballestas; almazén, lanças, dardos, paveses, celadas, casquetes, piedras de lombardas e truenos, plomo, estaño, molde para fazer pelotas de las culebrinas e serpentinas". (Diego Valera, Tratado de la Providencia contra Fortuna) Miguel Gual.
-1466: “Sia pres celiendre sech, e alquarabia y batafaluga e regalicia, e faues panesques torades: e sia tot molt e mernut” (receta contra la tos) ... "“pren such de cilandre” ... "“such de celindre". MOLINE, “Receptari”, 410, 427, 435) Miguel Gual.
-1482: "que no les puede fallescer que comer, avnque (los del Reino de Granada) de trigo abundancia no tengan, averia han de mijo é panizo , é borona , é centeno , é y escandia y sayna, é fauas, é garuan^os, lo qual todo en qualquier tierra se puede senbrar, maiormente donde ay abundancia de agua é yndustria para della se aprouechar" (PENNA, edic. Epistolas D. Valera, nº 18, p. 23a) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Faues (IV, 146 y 157; VI, 59; XIII, 92; XXV, 156; XXIX, 119); fabe, fabarum, fabbarum (VII, 65; V, 65; III, 45; XII, 93); fáuols (XXIX, 120). Véase «fauafresa». Cast. «faba o haba» (leguminosa comestible, bien sólo la semilla o ésta con la vaina). Es rara nuestra forma «fáuols», que tal vez sea el cast. «habón» (en un inv. farmacéutico de 1373, figuran 2 libras de fauons, publ. Moliné, Especiería, 197). Tenemos documentadas faues tendres (Llibre del coc, fol. 32) y fauas uerdes y secas (peaje Daroca 1436, en Cortes R. Ar., fol. 12 v-b). Del lat. «faba».
Bibliografia. Asín, Glosario, núm. 227 («faba»). Dic. Corominas, v. «haba». Gual, Arancel lezdas, v. «faues». Dic. Aguiló y DCVB, v. «fava» Colmeiro, II, 246-247. Forestié, Bonis, v. «faua».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-21.

Referencias documentales de «Habas»

Fichas de la voz «Habas», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Habas», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"