Jengibre

Jengibre, gengibre, gingebre, gingiberis, gingibre, gingiber, gizgiberi, gimgibre, gingebra, gingebris, gingibris, guingebre, gengifre, cinziberis, zinziberis, gingibrate, çinçïbris, gigimbre, gigimbrot, gingebrons, gingebratas, gengiovo, gengivre, gengiure, aballi, belledino, catay, colombino, gebeli, mechino, mequi, sariol, seratino: Cast. Genjibre: Castellano «jengibre», una de las más famosas y apreciadas especias medievales, usada como confitura, condimento en carnes y pescado, para la preparación del vino aromático y en la farmacopea medieval, entre otras. Véase más abajo Gual, Manual de mercadería, apéndice 1, que referencia hasta siete clases. "planta que por la mayor parte se cría en la Arabia, y en las Islas Antillas. Sus raíces son pequeñas, como las del cypero, pero extendidas y llanas, blanquecinas por la parte de adentro, y como rojas por la parte de afuera, olorosas y del gusto de la pimienta, todas llenas de nudos, y se extienden como la grama. Sus hojas son como las de la caña, aunque más .cortas y más estrechas. Fortifica el estómago y ayuda a la digestión". (Dicc. Autoridades).
La documentación cita los tipos: El beledí o belledino, el más apreciado por su finura, originario de las llanuras de la india y el colombino o gebelí, que salia de las montañas. (HEYD, Storia commercio, 1241), también véase aballi, catay, colombino, mechino, mequi, sariol y seratino Miguel Gual.
-Ibn Al-Yazzar lo considera cálido en el tercer grado y húmedo en el primero, y Abd-Al-Razzaq lo considera cálido en el tercero pero seco en el segundo, y lo tiene como estomacal colagogo, disolvente de la pituitina, digestónico y afrodisiaco, y lo comprara con la pimienta". (VILLANUEVA ed., Al-Aylani, 313) Fuensanta López.

-Bibl.: CASTRO, Aranceles, 269-270, v. gengibre, gengifre, gengiure; STEIGER, Corbacho, 35, v. gengivre, que lo cree un provenzalismo.; DAY, Douanes Gênes, v. gingiber, cita tipos "in aqua", beledi, colombinus, freschis, menchus, garbature gingibris, con amplas ref. ; PEGOLOTTI, Práctica mercatura, 360-361, v. giengiovo.; FORESTIE, Bonis, I, CXL, gingibre cofit , gingibrat.; DiCCA-XV, v. jengibre, gingebre, gingibre. véase en este enlace; SESMA-LIBANO, Léxico, v. gengibre (Aín., Cal., Dar., Ja., Val.); gingebre (general); gingebrons (Z.)

GENGIBRE
-1366: En Navarra. "Et por 8 libras de gengibre et menuzer d'espeçiaria que valyo el peage 7 s. 4 d.". (ZABALO, Peaje de Tudela 1366, nº 533) J. Zabalo.
-1381: "Item pebre, pesa e gengibre: XIII lliures e miga". (VILASECA, Metges, 105) Miguel Gual.
-1385-86: "Estos materiales destas pildoras han de ser tres partes de acíbar y dos de almodaciles y dos de tornique y menos de vna parte de gengibre,y parte y media de garicoy vnas hebras de acafran y vn poco de acucar piedra , esto todo amasado con triaca fina." (GAYANGOS, ed. Libro de las aves de caça de Lopez de Ayala, cap. XI, 181) José Miguel Gual.
-1394: En Navarra, "Geginbre, çitoal, canela ... se deven pagar assi como el pebre". (A.G.N., Arancel de San Juan) A. Martín Duque.
-1462: "la onça de gengibre a seys mrs.". (AMC, Actas de Sesiones 1462, legajo 195, exp. 4, f. 24) P. Iradiel.

GINGEBRE
-1221: Lezda, "Gingebre dat V sol." (CAPMANY, Memorias hist., II, 4; Cfr. CASTRO, Aranceles) Miguel Gual.
-1258: Voz Canela : "Et de carga de gingebre et de canela, VIII denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120 y 123) Miguel Gual.
-1292: "gingebre 12 d./carga, 1 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) Miguel Gual.
-S. XIV: "... ages agror de limons, o de taronges, o de magranes agres, o de bon vinagre..."..." e met hi agror de taronges, o de limons; si non as, met hi vinagre blanch, e gingebre blanch pelat. Item mes hi met rayls de gingebre parat, que sia remulat ab brou poca peca..." (receta salsa blanca)..."e deu aver molt suere e such de limons..." (OSSET, Libro cocina, 163, 164, 165) Miguel Gual.
-1302: En el libro de cuentas de Pedro Boyl, tesorero de Jaime II se cita la compra en Barcelona de 3 libros de "gingebre confits". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros de tesoreria, 83) Miguel Gual.
-1317: "Cargua de gingebre, II sous". (SOBREQUES, La lleuda, 81) J. F. Cabestany.
-1381: "Item pebre, pesa e gengibre: XIII lliures e miga". (VILASECA, Metges, 105) Miguel Gual.
-1466: "gingebre molt.". (MOLINE, Receptari, 421) Miguel Gual.
-1484: Voz Gingebre : "Gingebre, la carga abona 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 10 sueldos de peaje (art. 151). Castellano «jengibre», un'a de las más apreciadas especias medievales, usada como condimento y medicina, principalmente. Desde el XIII presenta las siguientes formas: gingibre, çinçïbris, zinziberis, gingibris e incluso gigimbrot y gingebratam. Véanse: Castro, Aranceles, voz gengibre; Alvar, El peaje de Jaca, Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz gingebre; Heyd, Storia del commercio, 1241; Capmany, Memorias históricas, III, 164-165, y voz ginebre en el presente glosario.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 28) Miguel Gual.
-1520: "Gingebre maqui a tal coneixença que sien beles pieçes e plenes, e que aia l'escul de fora del sarioll, e dintre a manera de sabó moll, e mo sia corcat". (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.
-1520: "Gingebre sariol a tal coneixença que sien belles peces e plenes, e que no sia corcat, e que aia l'escull quax cendros de fora, e dintre deu esser ben blanch, lis e rodó". (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.
-1520: "Gingebre vert ab such de limons a tal coneixença que sien beles rels, e plenes, e lises..." (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.
-1520: "Gingebre vert eixaropat a tal coneixença que sien beles rels e plenes e clares e ben tendres, e com hom les mastega, que no sia filagassos, e que los eixarop sia de sucre". (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.
-1520: "Gingebre baladi ha tal coneixença que sien belles peces e ben plenes e redones, e que aja bell escull e sia ben llis". (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.
-1520: "Gingebre colomi a tal coneixença que sien beles peces, e que no sien corcades, e aia bell escull". (AHM, Cod. 108, f. 40) F. Sevillano.

GINGIBRE
-1351: En Navarra. "II peces de draus, mey quintal de cerra, mey quintal de fil d'alcoton, IIII libras de gingibre, I risme de paper, IIII libras d'insens, I peça de fustani. E monta IX s. VIII d.". (MARTIN DUQUE, Peaje de Pamplona 1351, nº 575) J. Zabalo.
-1386: Pere de Costabella, mercader de Barcelona, cambió en Damasco, con Esmet, cambiador, "una barata de xamellots ... per certa cantitat de gingibre". (LOPEZ DE MENESE, Los consulados catalanes, 162, doc. XXVI) Miguel Gual.
-1388: "dos pots de gingebre vert que lexi stimat duas dobles". ... "Sa desminuit en gingebra veert que ara es en ffes set dobles". (OBRADOR, Inventari Berenguer Vida, 183, 215) Alvaro Santamaría
-1405:En Navarra. El Gingibre vert a 52 sueldos y medio la libra. (CASTRO, Catálogo, t. 26, nº 131) J. Zabalo.
-1413:En Navarra. El Gingibre verde a 30 sueldos la libra. (CASTRO, Catálogo, t. 30, nº 904) J. Zabalo.
-1474: "per tres onses gingebre e una onsa clavells, pres lo dit, dos sous". ... "per una onsa gingebra blanch, e una onsa clavells, e mige liura oruga e dos drs. nous noscades, sen dux lo dit ermita, dos sous". (AGUILO, Una compta, 24) Alvaro Santamaría

GIGIMBRE
-S. XIV: En Navarra. "Gigimbre ... (ha) peage de merceria". (AGN, Arancel de Pamplona) A. Martín Duque.

GUINGEBRE
-1466: "pren una onça de terbit, e dues onces de guingebre blanch, e quatre onces de sucre blanch: e pinqua cascuna cossa per si e pus mescla-ho ..." (MOLINE, Receptari, 413) Miguel Gual.

GINGIBERIS
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, septem libras et mediam gingiberis. (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87) José Miguel Gual.
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, undecim uncias gingiberis ad quinque solidos sex denarios." ... "Item, quinque libras indiane gingibrate ad rationem trium solidorum pro libra ad quindecim solidos" (ALOMAR, Dos inventaris, p. 92) José Miguel Gual.

GIENGEBRE
-1395: Estatuto de los comerciantes de Languedoc. "Giengenbre, poivre, saffren et toutes autres especeria, a pois et a balence, toutes manieres de toilles blanches, escrues, tainetes ou non, ouvrées, et non ouvrées, quelles qu'elles soient, a una mesure appelée cane et demie cane; toute maniere de fil escru, blanc et taint de toutes coleurs; toutes manieres de queuvrechiefs, toute maniere de cousteaux grans et petits; forces, grandes et petites, quelles qu'elles soient; toutes manieres de sainctures; toutes manieres de bouiserie; pater nostre d'ambre, de corail et touz autres; toutes manieres de soies, ouvrees et non ouvrees; toz pignes moroirs, queque ils soient; papiers, espingues. toutes manieres de coiffes, tout ouvrage de cire ou de suif fort, ouvres a fil de coton ou autrement, fustaines, boucassis, queque ils soient; mitaines et benetes, quelles qu'elles soient, toutes menuieres de coffres et de quincallerie, tous senders, taffetas, draps d'or et de soie, queque ils soient; toute pierrerie fine et perles, quelles qu'elles soient; amendes, rix et amidon et plusiers autres choses diverses appartenant au fait et mestier de la dicte mercerie". (D'ALAUZIER, Statuts 1395, 55) Miguel Gual.

GENGIBRANTE
-1330-43: "El diacitron abatys con el fino gengibrante , Miel rosado , diaçiminio , diantioso va delante e la roseta novela que debiera desir ante.". (CEJADOR ed., ARCIPRESTE DE HITA, Libro Buen Amor, copla 1335) José Miguel Gual.

ZINZIBERIS
-1295: Solicitud de Jaime II del impuesto de la Cena a Fraga. ""Sexaginta quinqué arietes, tres vachas, quinqué porchos, septuaginta paria gallinarum, dúos hachones de carnibus salsis, decem edulos, quindecim paria de perdicibus, quindecim paria de cirogrills, CL solidatas pañis, vinum tantum quantum necesarium fuerit dicte cene, triginta libras cere, tres libras et mediam piperis, duas libras zinziberis, unam libraní et mediam safrani, cibatam ad quingentas viginti bestias, et ligna, fructus et ali;t 'necesaria dicte cene. Lérida, idus januarii, MCCXCV.". (SALARRULLANA, Estudio hist. de la ciudad de Fraga, 50, nota 1) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Gingebre, gingebra (VIII, 11, 15, 31, 39, 51, 68 se vende en Pisa, Mallorca, Génova, Mesina, Alejandría y Chipre); -baladí (n, 82; III, 84, 88; IV, 4; v, 2 y XVI, 2 de Levante); - serriol, serrioll, serioll (II, 83; III, 85; IV, 7; v 8 y VI, 3 de Levante); - colomí (II, 84; III, 87; IV, 6; v, 3 y XVI, 4 de Levante); -maquí , mequí (II, 85; III, 86; 87; v, 4 yxvI, 6 de Levante); - catay (n, 86; III, 88); - bell scull (Iv, 5); - vert ab such d e limons (II, 87; III, 89; v, 51 y XVI, 39 de Levante); - vert axeropat, axoropat (n, 94; III, 96; XVI, 64 de Levante); -congenqri, conracari (v, 5 y XVI, 5 de Levante). Jengibre, planta tropical con rizoma de sabor acre y olor aromático, una de las más famosas especias del Medievo, empleada como medicinal, condimento y en confitura. Está documentado el jengibre blanco, verde, en raíz, confitado, pelado, negro, molido y otros. De las clases de nuestro manual, el «ba­ ladi» debe entenderse jengibre indígena, o sea de la India; «colomí» o colombino, creemos es el de Colombo, en Ceilán, aunque Evans traduce Quilón, en la costa índica; «maquí» es de la Meca; «catay» debe ser jengibre chino; «bell scull», de bella corteza; verde con jarabe y con zumo de limones; desconocemos el «serriol» y el «Congenqri».-Riss, Ginger (magnífico estudio del «baladí»).-Ciasca, 388-391.-Heyd, 1237-1241.-Faraudo, Confits, «gingebre» y «g. verd».-Evans, «gengiovo» (siete voces) y «Zen­ zevarata».-F. Borlandi, «gengiovo» y «belladi».-Castro, «gen­ gibre».-Steiger, Vocab. Corbacho, «gengivre».-Alvar, P.Jaca ; Vilaseca, Masclans, Dic. Aguiló y DCVB .: «gingebre».-Day, «gingiber».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Gingebre (I, 9; VIII, 9; IX, 9; XI, 11; XIII, 21 y 111; XIV, 1; XIX, 42 y 125; XXIV, 7; XXV, 9; VI, 24; VII, 25); gingibre (IV, 6; XII, 12; XV, 8; XVI, 164; XXII, 6); gingiber, gizgiberi (VI, 24 nota); gimgibre (VII, 25 nota); gingebra (XXIX, 2); gingeberis, gingiberis, gingibris (III, 25 y nota; XII, 103); gengibre (XXIII, 24); cinziberis, zinziberis (II, 6 y nota); gingibre gros o menut (XVI, 89). — Cast. «jengibre», planta tropical, cuyo rizoma es de sabor acre y olor aromático, una de las más famosas especias del Medievo, empleada como medicinal (antiflatulento, contravarinoso, carminativo y dentífrico), como condimento y en confituras (la magnam gingebratam de que habla el doc. 289 de Martínez Ferrando, Jaime II, de 1319, debió ser una confitura a base de jengibre: véase también ibid., I, 75, nota 42). Circularon muchas clases: fresco o verde, confitado, sariol, baladí, colombino o «gebelí», mechino o de la Meca, belledino o de Asia, seratino, aballi, catay, magni o maqui, pelado, remojado, etc. Los mercaderes de la Corona de Aragón se dedicaron a reexportarlo, como se deduce de nuestro doc. XXIII, 24. Del lat. «zingiber, zingiberis», a su vez del griego «zingiberis». Según el magnífico estudio de Riss (Ginger), el prototipo parece ser de origen indio, pasando después al griego, de donde se derivan todas las formas europeas.
Bibliografía. Heyd, Storia del comm., 1241. Capmany, III, 164-165. Faraudo, Libres de confits, vv. «gingebre» y «gingebre verd». Dozy, Glossaire, v. «agengibre». Asín, Glosario, núm. 194 («chinchibero»). Wagner, Judeo-españól, vv. «zinzibre» y «gingembre». Arc. Hita, edic. Cejador, verso 1335 («gengibrante»). Castro, Aranceles, v. «gengibre». Steiger, Vocab. Corbacho, v. «gengivre». Keller, Vocab. Alixandre, v. «gengibre». Alvar, Peaje Jaca; Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB: v. «gingebre». Bourquelot, Foires Champagne, I, 287-288. Dic. Corominas, v. «jengibre». REW, 9619. Dalgado, v. «gengibre» (amplia doc. desde 1498). Soldevila, Pere infant, precios. Saminiato, p. 123. Forestié, Bonis, vv. «gingibre» y «gingibrat». Pegolotti, 360-361.

Tipo: Especias

La voz ha sido modificada a fecha 2024-04-30.

Fichas de la voz «Jengibre», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"