Legado Gual Camarena - Vocabulario de Comercio Medieval

Julivert

Julivert, juliuert, juyvert, juhivert, jurvert, jolivert, juievert, juevert, juvevert, perejil : Cast. Perejil. Planta herbácea umbelífera, de hojas muy aromáticas, usada como condimento y en medicina (petroselinum sativum).. Tomado del catalán julivert, compuesto de jull, del latín vulgar IULIUM, alteración de LOLIUM, y vert, del latín VIRIDEM, ‘verde’.

-Bibl.: DCVB, v. julivert, véase en este enlace (doc. 1568); FARAUDO, Vocabulari, v. julivert, juyvert, juhivert, jurvert, jolivert, véase en este enlace; ALPERA, Botanica eiximenis, 137, v. julivert, jolivert, y juievert, juevert, juvevert como formas mallorquinas.; CiCCA-XV, v. julivert. (doc. 1400)

-1258: Gastos efectuados por el infante D. Pedro, hijo de Jaime I, en Barcelona, en este día de 3 de abril de 1258: 6 sueldos para leña, 7 sueldos para sal, 2 sueldos para coles, 20 sueldos para juyvert (perejil), 3 sueldos para vinagre, 3 sueldos para "mostaylla" (mostaza) (MIRET, Itinerario Jaime I, 273) Miguel Gual.
-1266?: "D'herbes aromatiques trobem la menta, la salvia, el fonoll, l'espigol, herba d'hort". ... "Juyvert e menta ... menta e salvia ... funois ... fenoyls ... espigol ... aremagul e espigol ... esba d'hort". (SOLDEVILA, Pere infant, 163) Miguel Gual.
-S. XIV: "Sosentgua a conills, ho a lebres... e a moltó, ho ha vedell, ho ha cabrit, ho ha perdius... e sien sosenguades en grex de carn salada, ho de oli, ho de satje; e puys pren ceba gros tallada, e sosenguada ab juyvert...e vinagre, e pa torrat... en greix de porch mesclat ab oli fresch...e aço sosenguat ages ceba redoma gros... e mit ho en la olla o en una casola..." ... para hacer "salsa a tota carn"..." pren cebes e juyvert tallat, e quant les cebes aurán una peça cuyt, mit hi salsa, e bulla un poch, e lévalo del foch, mit hi ous debetutç los vermells... e pots hi metra pa torrat mullat en vinagre". (OSSET, Libro cocina, 166,167,168) Miguel Gual.
-1331: "E si lo dit dia de Sent P(ere) ve en dia de peix, dona hom de III peixs a canonges e de II e mig a capellans e a tots los antres, axi com a capellans; e es la ració de maior IIII verats cabals, i IIII payelç cabals, o VI bogues cabals, o lo conualent d'aquelles. E l'altre peix qui's dona per ast que's diu, per VII peix, es peix d'uruga e es miga ració. E lo terç peix, qui es peix de juyvert, es Iª canongia, acceptar que'n deu fallir tro al quart per peix de salsa, que no deuen hauer en aquesta ració derrera, e dona's i juyvert"..."El dia de S. Bartolomé, si cae en vieernes: "peix de maior, e peix d'uruga e mig peix de juyuert" ... "Sosentgua a conills, ho a lebres ... e a moltó, ho ha vedell, ho ha cabrit, ho ha perdius( SERRA VILARO, Llibre del coc, f. VI v., XII v.) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la festa de la Dedicació moltó e bou e cabrit en ast ab juyvert. Item gallines e cunills ab carn salada. Item, part la ració, si dóna pernes de carnsalada e ració de formatge al donar e reoles.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 469) José M. Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item a tot lo any que sia dia de peix, vullas a dinar o a sopar, si és lo peix fregidor, se deu donar juyvert, e si és de aygua se deu donar salsa, e si és salat se deu donar oruga.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José M. Gual.
-1383: "Abunda (en el Reino de Valencia) en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se'n fan de tals que, si eren conegudes en la virtut, seia gran excellencia de la terra; les quales, no res menys, son fort precioses, auxi com es romaní qui molt hic abunda, hisop, eufràsia, moraduix, sàlvia, julivert, menta, alfábega, ruda, clavelina, sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d'altres fort precioses, moltes balàusties, celedonia, besoludi, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d'altres infinides" (EIXIMENIS, Regiment, ed.N. Class., 26-27) Miguel Gual.
-1466: "Pren rael de fenol, rael de juliuert, rael ab les fulles de licçons, e hun quart de polipodi, e mitia onça de violetes, e mitia onça de grimonia, e la real dels blets, e dues onces de regalicia parada: tot sia cuyt envire colau en la coladura, mit-hi mitia onça de diadragaguant e fes-ne exarop at suire huna liura" ... "LIV. Items ia pres lo such del evol e farina dordi ell such del julivert emostalla molta, so es lo grá, e sia presa una messura de mel e altra doli e metho en una caçola e posan sobre lo foch e meti les coses damunt dites e tes enpastre e meti loy en lo loch dolorós.-"(MOLINE, Receptari, 325, 336) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Especias

La voz ha sido modificada a fecha 2024-05-17.