Laut
Laut ,lahut, v. laud: Castellano «laúd» (1) Embarcación ligera, a vela, destinada al comercio de cabotaje. (2) Instrumento musical.
-Bibl.: NDHE, v. laúd, alaud, alaut, alod, laud, laüd, laut. , véase en este enlace
-Se cita en la cuentas de la Dª Constanza, "Adobar I lahut de madona la reyna, XII diners". (SOLDEVILA, Pere infant, 169, señal inequívoca que la reina tocaba el laut, pues sino no se hubiera estropeado). Miguel Gual.
-1391: "Item ... En Berenguer Lobet procurador de Mallorques an Francesc Guimerá mariner, lo qual mossen lo gobernador tramés ab I lahut armat a la ciutat de Tarragona ab I hom, certificant al rey de la robaría que es estada feta del call judaic de la ciutar de Mallorques. E fo per que'l dit governador feu ab ell per XXII florins d'or de Mallorques". (PONS, Judios de Mallorca, 525) Alvaro Santamaría
-1398: "tots los lauts dels bolentins e de pelangres, haien plassa e loch de treure de la torre d'en Axalló stro a la portella dels Boters". "barques e lauts de xàvegues no deien trer sinó de la torra d'en Garriga fins al Moll nou, si donchs en cars de necessitat no ho fan". (PONS, Mostassaf, 291) Alvaro Santamaría
-1484: Voz Laut : "Laut, en el «dret de coses vedades», en blanco (art. 421). Castellano «laúd» (embarcación ligera, a vela, destinada al comercio de cabotaje). Véanse: Dic. Aguiló y DCVB., voz llaut; Dic. Corominas, voz laúd.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 33)
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Laüt. — Véase «lahut».
Tipo: Nautica
La voz ha sido modificada a fecha 2024-06-26.