Ludria

Ludria, lutria, litria, lludria, v. nutria

-1292: "litria 2 d./unidad (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 418) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Lúdria, peyll de (XIV, 53); goles de les lúdries (XIV, 54); uentresques de lúdries (XIV, 52); pell de lúria (XVII, 14); lúria crusha, -acdobada (XVI, 42); lúries (XVI, 41); ventresques de lúries (XVI, 41); litria (XIX, 84). Cast. «piel de nutra o nutria», mamífero muy apreciado por sus pieles, incluidas en XVI, 41 entre las salvajinas. Se consideraban en el Medievo como lujosas, estando regulado su uso por las ordenanzas suntuarias. En FCuenca figuran lintrina y luntria, en FSepúlveda nutria y en FBaeza lotrina y luntria. Del lat. «lutria».
Citas. Pellis de luntria y «adubo de meliori luntria, pro ad hominem siue mulierem», se fijan en 3 libras y 12 sueldos, respectivamente (tasa port. 1253, en PMH, I, 192-193). Las cortes Jerez 1268, fijan la docena de nutrias, de gorjas y uentriscas de las nutrias, en 25, 6 y 12 maravedís, respectivamente (en Cortés León Cast., I, 70). Precios que 25 años después habían aumentado así: en 1293 se importan por San Sebastián 3.063 pieles de nutrias, valoradas entre 50 y 100 maravedís la docena (publ. Gaibrois, Sancho IV, I, p. IV y ss.). Las ordenanzas de corredores de Barcelona, de 1372, establecen 2 dineros de corretaje por la pell de lúdria y 8 y 12 por la docena de goles y ventresques de lúdries (fol. 11 v.), lo que confirma que la piel del vientre era mejor que la de la garganta.
Bibliografía. Castro, Aranceles; Alvar, FSepúlveda; y Dic. Corominas: v. «nutria». Dic. catvalbal., v. «llúdria». REW., 5187.

Tipo: Pieles

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Ludria»

Fichas de la voz «Ludria», extraídas del archivo del profesor Gual